20/07/2021

Els llibres amb peus, cap a on van?

2 min
Bust de l'emperador Marc Aureli conservat al Museu Arqueològic d'Istanbul

BarcelonaQuè fa que un llibre amb il·lustracions sigui inqüestionablement un llibre ben parit? ¿La qualitat d'impressió de les imatges? ¿El tipus de paper emprat? Potser, però si per damunt de tot un ha vingut al món més que res per llegir, allò que torna fascinant un llibre amb imatges són els peus de fotos. Ja fa temps que els peus de fotos semblen més peus de porc que una altra cosa, perquè són peus que no van enlloc. Peus morts. Massa previsibles, en tot moment imprecisos, amb espifiades indignes de la qualitat de la imatge i dels textos als quals acompanyen; i amb tot això, quan un es troba amb un llibre amb cap i peus, peus amb ales, que volen com els del déu Mercuri, el missatger (un peu és un missatge imprevist, fins i tot urgent, que envia el llibre als lectors), carai, com gaudeix un llegint aquests peus, pàgina rere pàgina, i contemplant pensatiu les imatges, o potser divagant, fantasiejant amb el que veu i amb el que ha llegit.

Al llibre de l'historiador irlandès Peter Brown El mundo de la Antigüedad tardía. De Marco Aurelio a Mahoma (Taurus, 2021), les imatges (humils reproduccions en blanc i negre de bustos, mosaics, relleus, monedes de l'antiguitat clàssica) han estat escollides amb un criteri excel·lent, i les quatre o cinc ratlles (moltes vegades, una o dues) que les acompanyen són tan reveladores que fan per si mateixes un altre llibre. És com endinsar-se a l'oceà dos cops, un per anar a l'altra vora, i l'altre per anar a l'Atlàntida. Rere de qualsevol peu de foto hi ha un misteri que ens porta més lluny de la foto i que és també el misteri de què en dirà a propòsit el llibre, o més aviat, el misteri blanc que neix entre el que s'ha llegit al capítol i el que diu al peu. Aquest volum de Peter Brown fa comprendre tantes coses (per exemple, la divisió entre l'Europa occidental i l'oriental, la qual vivim a cada època amb diferents noms), que un només voldria llegir-lo un cop rere un altre perquè té la sensació que en aquesta ocasió, a la fi, podrà captar la veritat decisiva que sempre se'ns escapa amb tan sols l'acte innocent de tancar el llibre estona. I llegint els peus un entén les mirades d'aquella gent, encara intactes des de la seva pedra com feta crostons, ja que és un llibre així mateix ple d'ulls.

stats