24/03/2023

Imitacions, possessions, apòcrifs, plagis…

2 min

Josep Palau i Fabre va reescriure, amb fascinació, la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, reeditada fa poc per Barcino a la nova col·lecció Imprescindibles. Biblioteca de clàssics catalans amb introducció de Pere Antoni Pons. L’Alquimista també va acabar els poemes que l’autor d’Imitació del foc tan sols havia plantejat com a títols. El resultat són uns versos imitatius poderosament posseïts. Aquest efecte de possessió espiritual és el que ha explorat Albert Roig a partir d’autors estimats com Blai Bonet amb un volum que referencia l’emblemàtic Gabriel Ferrater: Posseït a l’Altra Editorial. I a través d’unes columnes periodístiques redactades a la Fira del Llibre de Frankfurt, Quim Monzó va copiar l’estil “atropellat i divagador” de Baltasar Porcel.

Són només alguns casos d’autors que han estat calcats, i és que “aquests jocs ofereixen moltes possibilitats creatives”. Ho explica Julià Guillamon a la introducció del seu darrer recull antològic, Els nostres clàssics apòcrifs, que ofereix una nova perspectiva per rellegir la nostra tradició, de la mateixa manera que els anteriors Savis, bojos i difunts (El conte decadentista a Catalunya 1895-1930) i Bromistes, tramposos i mentiders (Antologia del realisme màgic català 1923-1945), ambdós amb pròlegs i seleccions de Ramon Mas, ens permeten tornar a plomes essencials des d’altres prismes d’interpretació i de creació.

No és el primer cop que Julià Guillamon explora i explota la força de l’estil copiat. De fet, va publicar l’exquisit 'Vi i benzina. Quatre històries apòcrifes de Joan Perucho' a Vibop l’any del centenari de naixement de l’escriptor més vampíric de la nostra literatura. Són un joc, sí, però també una troballa feliç: creacions que s’alimenten d’altres creacions, flames perpetuades. Escriure fent servir estils, cosmovisions, idees alienes no només és una temptació reeixida, és també una estratègia molt fructífera. Al genial assaig 'Plagia millor!', publicat a la Biblioteca Dedalus d’Edicions del Periscopi, Manel Ollé parla del plagi com una de les belles arts, fent una clara aclucada d’ull a Thomas de Quincey, i de “mecanisme de creació literària fonamental”.

Ho assegura Francesc Pujols: “De vegades l’apòcrif serveix de guia per interpretar l’autèntic”. En la reproducció sempre perviu l’original, i si l’original gaudeix de fecunditat esdevé mare d’escriptures futures. Un cop més, el responsable de la magna biografia generacional Joan Perucho, cendres i diamants a Galaxia Gutenberg ha publicat un títol panoràmic, curós i engrescador que ens ajuda a revisar la literatura catalana del segle XX amb nous ulls. Els nostres clàssics apòcrifs de Julià Guillamon a Males Herbes és una sorprenent i dionisíaca orgia textual.

'Els nostres clàssics apòcrifs'. Males Herbes. 386 pàgines. 22,90 euros.
stats