S'ha de premiar els fills per portar-se bé?

BarcelonaQui més qui menys ha caigut en el parany de premiar els seus fills o filles per tasques que són responsabilitat seva, com anar al cinema si es porten bé en un dinar llarg entre adults o comprar uns sobres d'aquella col·lecció de cromos que tant els agraden per fer els deures sense protestar i concentrats. Però en aquest tipus de situació és aconsellable recompensar-los?

"És un dilema complicat", reconeix la professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, Sylvie Pérez. El primer que les famílies han de tenir clar, apunta, és que els nens o nenes no saben què vol dir portar-se bé ni tampoc són conscients de què esperen els adults d'ells quan tenen entre 5 i 8 anys. "Per a ells, portar-se bé és un concepte molt abstracte, s'ha de baixar a un fet concret perquè ho entenguin, com "no et moguis" o "no t'aixequis" o "estigues callat"", especifica. "A poc a poc van interioritzant el que s'espera d'ells segons el que diuen els adults, però fins a partir dels tretze anys no desenvolupen els conceptes abstractes per si sols", afegeix la psicòloga.

És bo recompensar-los?

Pérez no veu amb mals ulls que es "premiï" l'infant per fer correctament les seves tasques diàries, sempre que es faci d'una forma "natural". "Les recompenses amb els petits funcionen igual que amb els adults, és important saber com les utilitzem, han de ser efectives i ajudar a generar i interioritzar hàbits o una conducta que volem que es repeteixi en el temps", afegeix. Ara bé, també deixa clar que la conducta de l'infant no ha de dependre exclusivament d'una recompensa.

Què s'ha de premiar?

Quan parlem de premiar, segons l'experta, no és el resultat, sinó l'esforç de fer-ho. "S'han de recompensar petits passos, per exemple, a l'escola el premi no ha de ser l'aprovat sinó el fet de fer bé els deures, subratllar apunts o fer resums", diu Pérez. Un altre aspecte a tenir en compte és que el premi ha de ser per una cosa que sigui assumible per al nen o la nena. Si per exemple sempre ha suspès anglès, el premi pot ser quan aprovi el primer examen i no esperar que aprovi l'assignatura.

Com ha de ser aquesta recompensa?

No s'ha de premiar, ni tampoc castigar, amb una cosa que encara falta temps perquè arribi, com per exemple prohibir d'anar a la festa d'aniversari d'un amic la setmana que ve o prometre que a l'estiu aniran aquell parc aquàtic que tant li agrada. "Ha de ser una cosa immediata i significativa, que tingui valor per a l'infant", apunta. Ara bé, aquest valor, deixa clar Pérez, no cal que sigui material. Les recompenses poden ser des d'una frase encoratjadora o una abraçada fins a veure una pel·lícula a la televisió amb família o jugar a un joc de taula que tenim a casa.

Què és més efectiu, el càstig o el premi?

Si el que es vol és reforçar un hàbit o comportament, segons Pérez, és molt més efectiu optar per la recompensa que pel càstig. "Funciona molt millor premiar quan es fa bé, que castigar quan es fa malament". El que sí que s'ha d'evitar, però, és que tot el que faci hagi d'anar acompanyat d'un premi. "S'ha d'anticipar quan una cosa tindrà recompensa, no donar-ho per fet", conclou.