Jordi Ferré: “Hem buscat uns nínxols al mercat on siguem referència i se’ns conegui”

El 1996, Jordi Ferré va fundar a Valls Cossetània Edicions, que en aquestes tres dècades de trajectòria s’ha fet un lloc en el panorama editorial català i ha esdevingut una referència en àmbits com l’excursionisme, la cuina i l’assaig de natura. Des de fa alguns anys, ha creat un grup amb altres segells com Angle Editorial, Bindi Books i Eumo Editorial. Publica cent títols en català i vint en castellà a l’any.

Com es presenta Sant Jordi?

— Amb les expectatives de cada any. Tenim novetats del que són les nostres apostes principals. Hi ha dos llibres que són els que estem promocionant més. Un és de nature writing, Pastors i ramats, amb entrevistes a diferents pastors de la geografia catalana, una feina que s’està perdent. Una altra de les línies importants és la cuina i publiquem Esmorzars de forquilla, amb la voluntat de recuperar la cuina tradicional catalana. L’autor és qui va fer l’aplicació del mateix nom, amb milers de descàrregues. En el gènere d’assaig més desenfadat traiem un llibre de les instagramers de Can Putades, amb més de 100.000 seguidors. Són tres noies d’Olot que van anar a estudiar a Barcelona i expliquen com veuen la ciutat des del territori. Aquest és un petit resum.

S’han consolidat en nínxols com l’excursionisme, la cuina i l’assaig de natura.

— A mi m’agrada dir que som una editorial generalista que hem buscat uns nínxols on siguem referència i se’ns conegui. Als llibres d’assaig de natura som una editorial de referència. Hem traduït els millors escriptors del gènere a escala mundial i llibres premiats. Ho acompanyem amb les guies de natura. De la desplegable dels 125 ocells, ja n'hem venut més de 25.000 exemplars.

En la cuina, també són una referència.

— Sí, però abans era més fàcil. Quan vam començar, si volies fer uns fideus tenies dues solucions: preguntar a la mare o l’àvia o ho buscaves al receptari. Ara ho poses a Google i trobes cent maneres de fer fideus. Has de fer llibres diferents dels que fèiem abans. Això també ens ha passat amb els llibres d’excursionisme, amb l’aparició de Wikiloc.

Han hagut d’evolucionar.

— La primera pregunta que ens hem de fer quan ens arriba un original és si ja hi és a internet. Si hi és, no cal posar-s’hi. Ens hem hagut d’adaptar a les noves tecnologies. Abans, per fer una excursió, havies d’agafar una guia i un mapa. Ara hi ha altres mecanismes i les guies que fem han de ser diferents.

Quin valor afegit aporten?

— Ara hem publicat un llibre que recull excursions als o des dels refugis de Catalunya. Si ho poses a internet, trobaràs moltes coses, però el que fem nosaltres és tenir-ho tot i seleccionar. És la feina de l’editor. És el que hem d’aportar. Ara estem mirant excursions amb bicicleta on hi hagi patrimoni. Hi ha d’haver un valor afegit: l’autor ens aporta alguna cosa subjectiva, pels seus coneixements o per un treball que ha fet. Per exemple, un llibre pels fars de Catalunya.

Si ampliem el focus, quina és la situació del sector editorial actualment?

— Les dades que ens surten és que el sector editorial a escala espanyola està creixent. No podem dir el mateix del català. No estem perdent, però tampoc creixem. Un factor que explica aquesta diferència és que un percentatge molt important dels nouvinguts venen sabent llegir ja en castellà. No hi ha cap immigrant que quan arriba a Catalunya sàpiga llegir en català.

Hi ha més editorials a Catalunya?

— A l’Associació d’Editorials en Llengua Catalana ens costava molt passar dels cent associats i ara hem superat aquesta xifra. No hi havia hagut tants projectes editorials en català com hi ha ara. Això és bo, però posa més pressió al mercat. I és positiu que hi hagi bibliodiversitat, tipologies de llibres diferents, perquè ens farà augmentar els lectors en català. De cada quatre llibres que es venen a Catalunya, un és en català, però hi ha àmbits on no arribem. Si s’amplia la bibliodiversitat és possible que arribem a més lectors. Quan vam llançar la primera edició de La vida secreta dels arbres, de Peter Wohlleben, aquest llibre en castellà ja existia. I n'hem fet vuit edicions en català. Crear una col·lecció de llibres de natura fa que lectors que volien llegir assaig de natura i que l’havien de llegir en castellà ara el puguin llegir en català.

Una empresa com la seva és un negoci, però fan una tasca pel català.

— Les editorials som empreses amb ànim de lucre, però evidentment som uns agents culturals. Que s’editi en català i per la llengua és extraordinari, perquè el llibre és el dipositari més important de la llengua. Quan vaig pel món i parlo amb gent d’idiomes amb pocs parlants, el primer que els pregunto és: “Es publiquen llibres en la teva llengua?" Una llengua que no tingui autors, narrativa, publicacions, és una llengua condemnada. Publicar llibres en català ha estat vital per a la normalització de la llengua.

Parlem de les llibreries i els llibreters.

— És veritat que hi ha llacunes en algunes ciutats, però s’obren nous projectes i m’alegra. Mirem Tarragona. A Catalunya hi ha una diferència respecte a la resta de l’Estat i és una xarxa de llibreries independents que és característica. I un llibreter també és un agent cultural. Molts fan una discriminació positiva del català. Aquesta xarxa de llibreries l'hem de posar molt en valor. Diferents agents garanteixen la bibliodiversitat. Hi ha d’haver cadenes, però a les seves botigues tenen el mateix i el llibreter personalitza la llibreria i això és una riquesa. Aquesta xarxa l’hem de cuidar. El fet que amb la universitat s’hagi fet una escola de llibreters és interessant.

L’any vinent faran trenta anys. Com hi arriben?

— Som més vells [riu]. Estem en un moment que hem d’analitzar com ha de ser el nostre futur, cosa que ha fem. El món editorial tindrà futur i el nostre grup tindrà futur. Per exemplars venuts de no-ficció, som la tercera en català. Al davant només hi ha Ara Llibres i Columna. Tenim una situació al mercat important. Hi ha futur.

I tot això des de Valls.

— Cossetània Edicions és una cosa d’aquelles que fa cinquanta anys no s’hauria pogut fer des de Valls. Sense internet i sense una logística en què costa el mateix portar un llibre de Sant Cugat a Barcelona que de Valls a Barcelona no ho hauríem pogut fer. I això és important perquè han sortit altres iniciatives de fora de l’àrea metropolitana i això ajuda a equilibrar culturalment el país. El que abans només es podia fer des de l’àrea metropolitana ara es pot fer des de comarques. No som una editorial local, sinó que som en un punt del territori, que és tot Catalunya. Per sinergies de proximitat, hem donat l’oportunitat de publicar a autors de les nostres comarques, però no només això. I també permet tenir una infraestructura cultural fora de l’àrea metropolitana.