Les 25 propietats del rei Mides de la sanitat privada a les Balears

CiutadellaVíctor Madera Núñez (Oviedo, 1961) és, des de fa uns anys, en boca de tothom. El president de la Quirón s’ha convertit en el gran magnat de la sanitat privada a Espanya, que tant s’afavoreix de planejaments urbanístics per construir un hospital privat a Madrid com treu de la runa castells, palauets o finques de mig Estat. De la seva Astúries natal fins a les Illes, on ja són desenes les propietats que ha comprat al llarg de la darrera dècada.

Madera, qui passa per ser el principal lloctinent de terres a Menorca, s’ha transformat en un magnat immobiliari des que, ara fa nou anys, vengué Quirón Salud, el grup hospitalari privat més gran d’Espanya, a la companyia alemanya Fresenius Helios, el grup sanitari més gran de tot Europa. L’operació es tancà amb 5.760 milions d’euros, 450 dels quals van anar a parar directament a mans del metge asturià. Casat i pare de quatre fills, no s’ha desentès ni molt menys d’aquesta empresa, de la qual n’és el president no executiu. Quirón gestiona actualment més de 80 hospitals i centres de dia on fan feina 35.000 persones.

Bona part dels seus guanys els inverteix en l’adquisició de patrimoni per donar una segona vida a edificis, recintes o explotacions que, en cas contrari, s’abandonarien. Les primeres operacions les dugué a terme en 2017 a la seva terra (Luarca, Llanes, Oviedo…), on creà la societat Paisajes de Asturias SL, però també a Menorca on, a partir de la constitució de la societat Encantos de Menorca SL que administrà en els primers mesos, ja és propietari, almenys, del 2% de tot el territori illenc, incloses una dotzena de finques rústiques, la protegida illa d’en Colom i edificis històrics, com l’antiga casa senyorial de ca n’Squella, a Ciutadella. La llista la completen, entre altres, els llocs de torre del Ram, Santa Anna, Son Vivó, Son Vell, Son Ermità, Binidelfà, Tirant Vell, Son Rubí, l’Hort del Lleó i Fontanilles, alguns dels quals s’han reconvertit a l’agroturisme i la restauració.

A totes les Balears

De fet, diverses fonts comptabilitzen fins a 25 possessions de Madera a les Balears. Fora de Menorca han transcendit operacions com les de can Jordi a Formentera –on promou un parador privat–, una mansió a la urbanització Caló d’en Real de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa), Capocorb Nou a Llucmajor, Son Verí a Valldemossa o la compra a la capital balear de la Clínica Planas, l’antic cine Rialto, Miramar i el que va ser el col·legi Monti-sion de Palma, el qual els jesuïtes li han cedit per un període de 70 anys. Una decisió no exempta de polèmica, motivada pel trasllat del centre educatiu a Son Moix, tot i que Madera ha anunciat la seva intenció de convertir-lo en una residència medicalitzada per a persones majors. Ara, també ha posat el focus al Llevant de Mallorca, on el metge i empresari multimilionari asturià negociaria altres compravendes immobiliàries de relleu.

La seva obsessió per comprar patrimoni s’ha estès també a altres comunitats, des d’Astúries (el palau de Trenor, a Figueras) a Ciudad Real, on ha adquirit el convent dels dominics, passant per Extremadura, on ha rematat l’adquisició de quatre immobles emblemàtics per 80 milions d’euros fent el pregó de les festes patronals d’Alburquerque, declarades Patrimoni Mundial per la Unesco.

Una col·lecció ‘vintage’

La seu social de les empreses que gestionen la majoria d’aquestes propietats és a una luxosa oficina del passeig de la Castellana de Madrid, la ciutat on viu habitualment, en una residència a La Moraleja. Però les fonts consultades situen el seu centre d’operacions a Luxemburg, on té radicada l’empresa HCI SA. El seu patrimoni es calcula ja entre els 600 i els 1.000 milions d’euros.

Per tal d’agrupar-lo entorn d’un mateix segell, va crear Vestige Collection, la marca que distingeix la seva selecció d’hotels i vil·les arreu de l’Estat, però també a l’estranger, fins i tot al nord de Namíbia. La caracteritza la seva “identitat arquitectònica”, però també l’emplaçament de cadascun dels allotjaments. En cada propietat, explica, “respectam tant l’estructura i el caràcter original de l’edifici, com el context natural i històric amb què va néixer”. Però, per damunt de tot, actua perquè no suporta veure com el patrimoni es deteriora.

En les seves escasses aparicions públiques, Víctor Madera deixa clar que vol transformar les destinacions, tot enfocant-les al turisme, i donar feina a la població local, com ja ha fet amb les desenes d’empleats que acumula a Menorca i que es fan càrrec de la gestió diària de les seves propietats. També diu que defensa els “valors” socials perquè es transmetin a les noves generacions i tira de cert esperit filantròpic per justificar part de les seves operacions.

No inverteix només en terres amb què ha tingut certa interacció, sinó també en aquelles que tenen alguna significació per a la seva família, sobretot per a la seva esposa, Maria Obdulia Fernández. Nomenada presidenta de Paisajes de Asturias, ha trobat en Madera el marit ideal per donar sortida a la seva vocació com a professora d’Art, reconeguda a la seva Oviedo natal amb la medalla d’or de la Cambra de Comerç.

La privatització, clau del seu èxit

L’ascens de Madera no s’explica només per la seva trajectòria empresarial, sinó també pel context en què ha crescut el negoci de la sanitat privada a Espanya. Llicenciat en Medicina per la Universitat d’Oviedo i especialitzat en traumatologia, va començar exercint de metge abans d’endinsar-se en la gestió hospitalària. Durant els anys 90 s’incorporà al projecte empresarial que s’acabaria convertint en el grup hospitalari Quirón, una empresa que, amb el temps, es transformaria en el principal actor de la sanitat privada de l’Estat.

La seva expansió coincidí amb una etapa de canvis profunds en el sistema sanitari espanyol. Les administracions públiques, especialment a partir dels anys 2000, varen començar a externalitzar serveis i a col·laborar amb operadors privats en la gestió d’hospitals, proves diagnòstiques o serveis especialitzats. Aquest model de concertació i derivacions ha estat un dels motors que han permès el creixement de grans grups hospitalaris com Quirón, Ribera o HM Hospitales.

En aquest context, el nom de Víctor Madera ha quedat inevitablement associat a la progressiva privatització de determinats segments de la sanitat. Els seus detractors sostenen que el model beneficia grans corporacions que obtenen beneficis milionaris a partir de recursos públics, mentre que els seus defensors argumenten que la col·laboració publicoprivada permet reduir llistes d’espera i ampliar l’oferta assistencial. Sigui com sigui, la venda de Quirón Salud al grup alemany Fresenius Helios el 2017 va simbolitzar l’entrada definitiva del capital internacional en el negoci hospitalari espanyol.

Per a Madera, aquella operació va marcar un punt d’inflexió. Amb centenars de milions d’euros a la butxaca, el metge asturià va iniciar una nova etapa com a inversor global. Des d’aleshores, el seu nom apareix associat tant a operacions sanitàries com a adquisicions patrimonials i immobiliàries de gran envergadura que, a les Illes Balears, l’han convertit amb un dels principals terratinents. El que havia començat com una carrera mèdica s’havia convertit, en poques dècades, en una de les fortunes més destacades vinculades al negoci de la salut a Espanya.