A la gran Mediterrània

Hi haurà qui aquests dies, amb criatures o sense, aprofitarà per anar al cinema, no només a refrescar-se dins d’aquests veritables refugis climàtics, sinó sobretot a veure pel·lícules com la darrera d’un estudi que ens ha fet somniar moltes voltes. Estic parlant de Pixar i de la seva nova aventura, que porta per títol Elio i proposa una defensa psicoemocional de la bellesa de l’alteritat. També transmet un altre missatge igual d’important: que, malgrat tots els malgrats, no estam sols, i sempre tenim l’oportunitat de formar part d’una comunitat més ampla. En una època en què han tornat els discursos d’odi de noves extremes dretes furibundes de sempre és fonamental tornar a bastir ponts de pertinença. Amb la feliç publicació del Breviari mediterrani de Predrag Matvejević, en magistral traducció de Pau Sanchis Ferrer, LaBreu Edicions ens torna a regalar una obra cabdal per entendre l’ànima profunda d’aquesta mar antiga i sempre viva, tot i que els darrers anys també ens ha recordat que és un dels majors cementeris del planeta. El llibre –amb emocionants pròleg de l’etern nobelable Claudio Magris i epíleg de David Guzman, que acaba de ser reconegut merescudament amb el premi Difusió– és molt més que un assaig: és una oda lírica, erudita i sensorial a un aquàtic espai simbòlic, històric i íntim, un territori compartit on el pensament, la cultura i la memòria es confonen en una mateixa sal significativa, en una mateixa substància agermanadora.

Aquesta meravella brilla com un far esplèndid i confirma els dons de traducció –i en català podem dir que traduir no és trair sinó triar– d’un poeta, prosista, editor i traductor en estat de gràcia com és Pau Sanchis Ferrer. Amb una llengua que respira, s’enfila, s’endinsa i arrela ha sabut capturar l’esperit savi i l’estil juganer de Predrag Matvejević com si fos seu. La traducció és precisa, culta i fonda, vibrant com una onada i exacta com una carta nàutica digna del mític cartògraf mallorquí d’origen jueu Abraham Cresques, un dels personatges que no podia faltar en aquesta festa. A través de la ploma de Matvejević sentim ressonar altres veus: Joan Francesc Mira, Baltasar Porcel, Biel Mesquida i el ja esmentat Magris, entr d’altres. Junts i per separat ofereixen una constel·lació de mirades que transcendeixen fronteres i segles, perquè aquesta mar no entén de límits, només sap impulsar rumbs i destinacions. Llegir el Breviari mediterrani significa submergir-se en una biblioteca líquida, en un univers de ports i derives on les paraules són pensament i xarxa que ens recorden d’on venim i amb qui compartim aquest viatge immens. Si podeu, aquest estiu heu de llegir aquest prodigi literari –un clam preciós a favor de la literatura, la diversitat i la singularitat com a força eternitzador– a la vora de la mar o amb la mar ben endins.