10/03/2023

Encanteris

2 min

Herman Melville ha passat a la història de la literatura universal com a autor d’una portentositat com Moby Dick. Tot i això, l’allargada i colossal ombra de la balena blanca, encarnació al·legòrica del mal i de l’ancestral força de la natura, ha emboirat la recepció de les altres obres del balener nascut a Nova York el 1819. Per aquest motiu és una molt bona notícia que recentment dues editorials hagin recuperat el seu llegat fonamental. La segona és Comanegra, que ha tret a la llum l’antologia de contes Quiquiriquic!, amb traducció de Yannick Garcia i epíleg de Borja Bagunyà, escriptor superdotat que amb la seva primera i magna novel·la Els angles morts a Periscopi va retre més d’un homenatge evident al confident de Nathaniel Hawthorne. La primera és la col·lecció Quid Pro Quo, que continua amb el seu bon gust i afegeix, al magnífic catàleg que ha anat configurant els darrers anys, l’esplèndida traducció que Pep Julià, traductor també de l’excepcional i joyceana perla Quell merdé hurrible de via Merulana de Carlo Emilio Gadda, va fer de Les Encantades, que arriba també amb un epíleg del rar més rar de les illes talment Cristóbal Serra.

Si Moby Dick és un novel·lot, Les Encantades és un conjunt d’esbossos, un elogi dels fragments: poemes, pensaments, petites natures mortes estremidores i narracions comprimides. La brevetat i la concisió, però, no signifiquen un allunyament de la densitat cosmogònica de Melville, que aquí torna a oferir les seves experiències de primera mà de quan va travessar l’Atlàntic, així com una extremada agudesa simbòlica que arrela en les seves profundes lectures de la Bíblia. La intensitat, doncs, és la característica primordial de l’estil de l’autor: literatura potentíssima plena de metàfores colpidores i imatges brutals, descripcions acurades i molt sucoses, tot per configurar un retrat de la fi del món i del caràcter implacable de la natura, aquí encarnada per unes tortugues mil·lenàries i esgarrifoses, “paoroses encarnacions de la deformitat”. En oposició, les peripècies de bergants marins que malden per sobreviure en un infern de roca i aigua. El Paradís, si es pot suportar.

Abunden les imatges de mort cadavèrica, solitud embogidora i erma desolació: el Tàrtar a la Terra. I, tanmateix, el resultat és un llibre sadollat de misteris i encanteris perversos. Les Encantades de Herman Melville és un seguit de relíquies d’una bellesa remota, regalades per un Pep Julià en estat de gràcia amb una preciosa i lleial traducció, tot al costat de Cristóbal Serra, que proposa un recorregut per la vida, l’obra i les obsessions del creador d’Ahab. Un convit impecable per continuar tenint excuses per (re)llegir una de les millors plomes nord-americanes.

'Les encantades'. Traducció de Pep Julià. Quid Pro Quo. 152 pàgines. 18€.
stats