Elizabeth Strout escriu sobre l'empatia a 'Ai, William!'

'Ai, William!', d'Elizabeth Strout. Edicions de 1984.

Elizabeth Strout està de moda. Fa menys d’un any de la publicació de Llum de febrer en català per part d'Edicions de 1984, una novel·la on l’autora recuperava el seu personatge més popular, la mestra Olive Kitteridge. Només començar aquest 2022 tan poc esperançador, la mateixa editorial aposta per traduir al català la cinquena de les seves vuit novel·les, de la mà de Núria Busquet Molist: Ai, William!, una altra seqüela, en aquesta ocasió, de l’obra Em dic Lucy Barton.

Guanyadora del premi Pulitzer de ficció l’any 2009, l’escriptora Elizabeth Strout (Portland, 1956) és autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Tot és possible, Els germans Burgess i Olive Kitteridge. A Ai, William! recupera la figura de Lucy Barton, ara ja seixantina. La Lucy és una escriptora d’èxit a Nova York que acaba de quedar vídua del seu segon marit, el violoncel·lista David Abramson, i és mare de dues filles ja adultes. Encara conserva una amistat a prova de bombes amb el seu primer marit i confident, William, el pare de les seves dues filles. La novel·la refà la memòria de dos personatges que han vist com el temps passa sense aturador enmig d’uns secrets familiars que salten a la palestra en el moment menys esperat.

Ai, William! se centra en aquest primer marit de la Lucy, un científic reputat. Junts emprenen un viatge per carretera fins a Maine (lògicament, espai fetitxe constant en tots els llibres d’Elizabeth Strout) amb l’objectiu de trobar una germana que fa poc William Gerhardt ha descobert que tenia. La road movie s’activa per propiciar que dos personatges molt ben treballats dialoguin sobre els records, el matrimoni, la família, els traumes, la pèrdua, la solitud, el penediment i les imperfeccions humanes. Les cicatrius que ens transformen l’ànima. Strout crea personatges tan realistes que ens resulta senzill d’empatitzar-hi, d’entendre de manera natural el que senten o pensen, encara que les seves experiències siguin diferents de les nostres. El mèrit literari d’Elizabeth Strout és una escriptura de prosa directa, poderosa, compassiva, empàtica i profundament commovedora, intercalada amb humor i enginy. A diferència de les novel·les protagonitzades per Olive Kitteridge, escrites en un estil literari més convencional, les obres de Strout narrades per Lucy tenen l’aparent ingenuïtat d’una conversa o de les entrades d’un dietari. Sovint sembla que la protagonista divagui i salti d’un tema a l’altre. Esmenta un personatge, anuncia que no vol parlar-ne i tot seguit el torna a esmentar. Acaba les seves afirmacions amb un suposo dubitatiu, i com que recorre molt poc al llenguatge figurat, quan l’utilitza, com la majoria de cronistes, és per descriure estats emocionals.

Ai, William! és una novel·la sobre les capes de sentiments que s’acumulen entre les persones durant anys. El panorama emocional només es fa visible amb l’edat. També som davant d’una novel·la sobre les classes socials, el gran tabú nord-americà. Elizabeth Strout conclou que a la vida és més important la comprensió humana i l’empatia abans que el reconeixement social i l’èxit professional. La determinació de la Lucy d’explicar la seva història personal amb l’honestedat que se li suposa a una novel·lista com ella evoca Hemingway, però també analitza de manera contemporània la mal anomenada autoficció. Les novel·les de Strout no responen a una narrativa lineal sinó a un diagrama de Venn que es dibuixa al voltant del personatge de la Lucy i el resultat és que cada acció que fa, cada decisió que reflexiona està envoltada per cercles encreuats. La manca d’autoconsciència de la Lucy segueix sent l’impuls permanent d’aquestes novel·les, juntament amb el xoc continu entre el desig i l’obligació.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Ai, William! a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.