El Brot: gastronomia radical

Aquest restaurant de Vilavenut acaba d'obrir i té molt clar que vol créixer des de les arrels

3 min

El títol no me l'he inventat jo, és com es presenten ells. I si algú es defineix d'una manera tan contundent, més val respectar-ho. Avui parlem d'El Brot, un restaurant de Vilavenut, un dels nuclis de Fontcoberta (Pla de l'Estany). Aquest restaurant porta tot just un mes i mig obert i ja hi ha una pila de coses a comentar.

Hi vaig anar a parar perquè buscava un lloc on dinar prop de Banyoles. Un amic banyolí em va dir que a Vilavenut, on abans hi havia Can Salvi ara ho havien agafat "uns nois que ho fan molt bé". Realment el radar del meu amic està afinat perquè, com aquell qui diu, acabaven d'obrir. Can Salvi ha estat un restaurant molt estimat a la zona i enguany precisament va fer cent anys. Però el seu traspàs no estat gens agre, ja que els antics propietaris van manifestar al seu Instagram que estaven "molt contents de traspassar el testimoni de la gestió del restaurant a l'Isaac i el Sergi".

L'Isaac i el Sergi són gent d'idees clares: els menús es fan amb productes de l'entorn, de projectes sostenibles i ecològics "sempre que es pot". En l'era del màrqueting i les mitges veritats, algú que en un exercici d'honestedat diu "sempre que es pot" ja m'ha guanyat, perquè vol dir que no em farà passar bou per bèstia grossa.

Ofereixen quatre tipus de menús. Un parell de migdia entre setmana (de dimecres a divendres) que costen 14 o 22 euros. I dos de nits i caps de setmana que costen 37 o 56 euros, que és el menú degustació que vaig fer jo. Aquest menú és més extens i és "sorpresa". Et portaran el que els sembli, cosa que a mi m'acostuma a semblar estupend. Els plats estan treballadíssims, però varien molt. En funció del que cullen a l'hort, per exemple. Em van dir que han arribat a canviar el menú tres cops en un dia. Així que us explico una mica el que vaig menjar jo, però ja veieu que la vigència és molt volàtil.

Un entrant refrescant fet a base de magrana; dos snacks per menjar amb els dits, deliciosos i perfectes per obrir gana; una amanida preciosa de colors vius (ells en deien "minihort de verdures amb terra de malta i moniato blanc"); xai fet de tres maneres, o unes postres de textures de xocolata. Aquests són només alguns exemples, el menú tenia més plats. El nivell em va semblar altíssim. Es nota que hi ha amor i moltes hores de feina darrere.

Pel que fa a la proposta líquida, hi ha una aposta pels vins naturals i les cerveses artesanes. Ara bé, si sou dels que quan sentiu "vi natural" arrufeu el nas, no patiu que s'adapten al gust del consumidor. De fet, hi ha una clara voluntat d'adaptar-se al paladar del comensal perquè l'atenció és d'aquelles fetes a mida de cada taula. Un servei excel·lent, em sap greu no recordar el nom del maître perquè bé es valia una menció (salutacions des d'aquí).

Quan s'acaba l'àpat, hi ha un pati ideal per fer el cafè o el que considereu, acompanyats d'uns petits fours de final de festa. És com un oasi de pau perfecte per reflexionar sobre per què no anem més sovint cap a la radicalitat, és a dir, cap a les arrels.