Cada casa, un món
Suplements 10/07/2021

La transformació d’un magatzem de llibres

Up Gràcia, a Barcelona. Obra de Mas-aqui arquitectura & interiorisme

4 min
El gran repte per a una planta baixa fosca, com era la del magatzem de l’editorial que avui és la casa-estudi de Mas-aquí, és introduir-hi al màxim la llum natural. Les grans obertures de vidre a la galeria i al pati hi contribueixen de manera essencial.

Vivien a l’edifici del costat i sovint contemplaven el local veí abandonat. La parella formada per l’arquitecte japonès Masaaki Higashi i l’artista i dissenyadora menorquina Esther Mir avui sap que aquell magatzem d’una editorial de llibres escolars, situat en un passatge de la part alta del barri de Gràcia, havia de ser per a ells. S’ho van treballar. Un dia se’ls va acudir esbrinar qui n’eren els propietaris i posar-s’hi en contacte, però no tenien cap intenció de vendre’l. Fins que passat un temps, els van anar a buscar i els hi van oferir. Van recórrer els 250 m que té la planta baixa més el cub de dues alçades que hi ha creuant un petit pati i van veure que podien transformar el vell magatzem, on no s’hi havia fet res en els darrers 60 anys, que estava deixat, molt fragmentat i pràcticament cegat a la llum natural i que era, per tant, molt fosc. Però tenia grans possibilitats, el podien transformar en la casa-estudi que és avui, el lloc on habiten i treballen els dos impulsors i integrants de Mas-aqui, estudi d’arquitectura, interiorisme, art i disseny. A Masaaki Higashi i a Esther Mir, també a l’estudi Mas-aqui, aquesta reforma integral els va canviar la vida. No és una exageració afirmar-ho.

A banda i banda de pati

Des del primer moment, van pensar que el millor que podien fer era convertir el petit pati en el cor de la casa-estudi. Podríem dir que el pati és l’element que comunica -o separa- la zona per viure (dividida en dos apartaments, un més gran, el d’ús de la parella) de l’espai per al treball. Podríem dir que l’un i l’altra es troben a banda i banda del pati, si no fos perquè el petit edifici cubicular que allotja el gran estudi en planta baixa, també és el lloc que, a la primera planta, conté el dormitori principal amb el seu bany i vestidor. Vol dir que a una banda del pati, la més contraposada a l’entrada del carrer, hi ha l’espai de treball arquitectònic i artístic quotidià. És l’espai que visiten també els clients de Mas-aqui després de passar per l’habitatge de la parella (abans del pati), una casa que al cap i a la fi és una bona carta de presentació de la seva manera de fer. Els de Masaaki parlen d’arquitectura responsable amb el medi ambient, i que tracta simultàniament l’espai, la il·luminació, la ventilació i la confortabilitat, pilars de tot projecte.

casa
casa

De fet, un dels grans reptes de la transformació d’aquest local de Gràcia era introduir-hi la llum natural, guanyant espai a la foscor que es derivava del fet que fos una planta baixa: poques finestres i molts envans que barraven el pas de la claror. També aquesta entrada de llum natural es va provocar a través del pati, de la galeria adjacent, així com per dos petits celoberts que se situen més o menys al mig de l’habitatge. I es va aconseguir amb grans vidrieres que van fer que tant la sala d’estar de la casa com l’espai dedicat a l’estudi estiguin completament oberts al pati. És singular la solució que va trobar Mas-aqui per tenir un pas entre la zona d’estar i la de feina quan plou: un triangle de plaxa metàl·lica és un petit porxo que, a través d’unes portes de frontisses ocultes que encaixen perfectament i es converteixen en una mena de passadís quan es vol evitar la pluja.

Per convertir el pati en el cor de la casa-estudi, a més d’introduir-hi la llum natural per aquest punt, és essencial la creació d’una façana de referència. Ho és per als habitants d’Up Gràcia, però també per als veïns dels pisos que tenen al davant. Amb una estructura de mig centenar de llistons de fusta finlandesa que se sustenten damunt l’estructura de les portes de vidre s’aconsegueix una façana escultòrica, un recurs molt japonès per al petit edifici que hi ha a l’altre banda del pati. Així, des de la zona d’estar de l’habitatge i a través de la galeria, es contempla l’estudi amb la seva singular façana, tan rítmica. Així, també, les fustes posades l’una a la vora de l’altra garanteixen la intimitat al dormitori principal, que n’allunya l’interior dels qui habiten a l’edifici de davant.

casa

La llum, en tot cas, ara es filtra per gairebé tots els racons de la casa gràcies a l’aprofitament de les petites entrades del pati i dels celoberts, i l’obertura de tres claraboies al cub de l’estudi dormitori. Llum a tot arreu també gràcies a la fluïdesa dels espais, un valor que prioritzen perquè genera una bona circulació per la casa, no només de les persones, sinó també de l’aire que la ventila i li dona confortabilitat i salubritat.

Si abans s’apuntava que recórrer la casa camí de l’estudi ajuda a conèixer la manera de fer de Masaaki, el cert és que, a més d’una distribució oberta, d’uns espais que s’alimenten l’un dels altres, amb la continuïtat que dona a l’habitatge trepitjar una tarima de fusta i que cada dependència s’obre amb generositat a les contigües, hi ha un exercici de gran personalitat en la selecció del mobiliari, mig de família, mig adquirit, que a més de cultures, reuneix èpoques i geografies diverses, amb ordre i concert, sense sobreposar-les.

casa
Mas-aqui, l’arquitectura i l’art van de bracet

La unió de l’arquitecte japonès Masaaki Higashi i l’artista i dissenyadora menorquina Esther Mir no només porta a la confluència de les cultures nipona i catalana, sinó també de les diverses disciplines que són al bagatge de coneixements i experiències de cadascun dels membres de la parella. La convivència es fa visible especialment a la que és la seva casa estudi: la doble pell de fusta per a la façana del pati és un recurs freqüent al Japó però també és un element tan escultòric com gràfic. La majoria dels quadres, collages i pintures que es troben a la casa són obra d’Esther Mir.

stats