La xarxa de transports dinamitza Palma

A principis del segle XX, les exportacions de productes transformats del camp tindran també una notable força, la qual cosa farà créixer el sistema industrial mallorquí

REVISAT PER RAMON MOLINA DE DÉU

A principis del segle XX, les exportacions de productes transformats del camp, a més dels de tèxtil i les sabates, tindran també una notable força, la qual cosa farà créixer el sistema industrial mallorquí. Les exportacions registrades al port de Palma de 1900 a 1920 es duplicaran, i la demografia es torna a recuperar després de 30 anys d’emigracions importants. Així mateix són positives les dades comparatives de la renda per càpita respecte d’Espanya i l’estabilitat de preus. Tot indica una economia millor que la mitjana espanyola.

Per tal que el sector industrial pogués créixer era imprescindible un bon transport, una indústria transformadora i un sistema portuari eficaç. Aquest va ser el projecte econòmic principal de la nova burgesia de Ciutat durant el primer terç del segle XX. Per la situació del port i pel volum de persones i d’empreses, Palma va ser la capital del nou sistema econòmic liberal de Mallorca. Un sistema econòmic impulsat per la modernització de tota la vida política i social que es feia a tot Europa. Un canvi tan important, que va suposar també resistències molt acusades, una passa endavant que també podria anar acompanyada d’una passa enrere.

La xarxa del ferrocarril començada el 1874 acabaria completant-se el 1930, amb una xarxa de 212 km que enllaçava Palma amb les principals ciutats de Mallorca: Sóller, Inca, Manacor, Felanitx i Santanyí; s’estenia així la concepció radial del creixement urbà. La densitat de la xarxa ferroviària era el doble que la mitjana espanyola. Es complementava amb una xarxa de tramvies a Palma que s’iniciaria l’any 1916 amb la línia Palma-Portopí, i acabaria arribant a tots els barris de la ciutat el 1935, amb un total de 51,7 km de línia. Aquest era el transport més popular i va arribar a comptar més de 14 milions de passatgers el 1938.

Una vegada rompuda la barrera física i psicològica que suposava la murada, les fàbriques concentrades en el centre històric s’estengueren cap a Santa Catalina, el Molinar, els Hostalets i la Soledat. Uns dels eixos principals de la industrialització va ser el que anava paral·lel al ferrocarril. L’estació va anar creixent entorn de l’actual plaça d’Espanya, i el volum de mercaderia era tan gran que es va fer el 1931 un túnel fins a la murada de la mar, per evitar que el tren passàs per la Rambla i el Born per arribar al port. Així s’acomplia l’objectiu més desitjat dels accionistes del ferrocarril: connectar directament el port de Palma amb tota l’illa sense haver de travessar la ciutat.

La necessitat de transport marítim feia que algunes indústries se situassin al costat de la mar, com la fàbrica de productes químics Alcasil a s’Aigo Dolça. La ciutat portuària creixia davant la Llotja i davant la Seu amb nous molls i serveis per als vaixells, fins que el 1912 es va construir -segons projecte de Pere Garau- el famós moll de la Riba. La Riba va ser un lloc molt popular, no únicament com a lloc de feina i de passeig, sinó també de ‘desenfeinats’ que anaven a badar i a contemplar les operacions dels nous vaixells de vapor que a poc a poc substituirien els grans velers.

La Isleña Marítima, la companyia naviliera puntera de Mallorca i de capital totalment local, va guanyar el 1910 el concurs estatal de la concessió de línies de transport marítim amb les altres illes, Barcelona, València, Alger i Marsella, amb més freqüències setmanals i amb l’obligació de refer la seva flota amb cinc vaixells de vapor moderns. La companyia, que tenia oficines en les principals capitals europees com París, Londres i Berlín, es va llançar a un projecte de primera categoria europea. Varen encarregar la construcció dels cinc vaixells a la famosa Casa Odero de Gènova, amb un èxit total, ja que, per la seva elegància i majestuositat, els vaixells foren coneguts popularment com ‘els Cignes de la Mediterrània’.

El 1910, impulsada per la Cambra de Comerç i amb un suport important de l’Ajuntament, es va fer davant la Llotja la primera exposició regional amb la participació de 420 expositors, que va rebre visitants de tot Mallorca i Espanya. S’aprofità l’ocasió per convertir el descampat portuari de davant la Llotja en un passeig, ordenat per Gaspar Bennazar.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF