PANDÈMIA GLOBAL

Entre la vocació i la por d’escampar el virus

Molts metges i infermers treballen convençuts contra el coronavirus, tot i la preocupació d’encomanar-se i infectar els pacients o les seves famílies

“Ja no faig abraçades ni besades a les meves filles”, es lamenta M. P., una infermera de Son Espases, que demana que no es publiqui el seu nom perquè l’hospital ha avisat de possibles sancions a qui doni informació que generi “alarma social”. “Ara ningú pot dir res”, es queixa indignada. La por que té d’encomanar-se no és desorbitada: sap que un pacient que va atendre per un altre assumpte, que no tenia símptomes ni problemes respiratoris, més tard va donar positiu en covid-19. Ara dubta si es va infectar i viu un dilema ètic, perquè ha de continuar fent feina. “Em preocupa ser un vector de contagi”, diu. Ho ha explicat als seus caps, assegura, però li han dit que ha de continuar treballant, si no té cap símptoma, perquè, si no, en quinze dies ja no quedaria ningú fent feina. Per precaució, M. P. actua com si tingués el virus. A les seves filles d’11, 14 i 16 anys només els toca el clatell. “És una zona on no hi ha mucoses”, diu. “També ens pegam potadetes als peus en senyal d’estima”, afegeix. Mentrestant, ella i els altres 23 professionals que varen atendre aquell pacient estan sota seguiment passiu. O sigui: es vigilen a si mateixos per si apareix cap símptoma de la malaltia.

Al tancament d’aquesta edició, divendres, s’havien detectat 137 professionals sanitaris infectats amb coronavirus a totes les Balears, segons la Conselleria de Salut (un 0,8% del total), i n’hi havia 430 d’aïllats. Però és més que probable que aquestes xifres indiquin només una part dels afectats. El protocol actual estableix que només es poden fer proves de detecció del virus -PCR- als professionals mèdics que tinguin símptomes d’infecció respiratòria, explica el portaveu del Comitè de Gestió del coronavirus, Javier Arranz; encara que hagin atès un pacient i, després, s’hagi sabut que tenia el virus.

Un dels sanitaris que sap que s’ha encomanat amb el coronavirus és el metge d’Eivissa Antonio Anguren. Ho sospitava des que tant ell com la seva dona varen passar una setmana amb febre, de fins a 39 graus, descomposició i tos, i lleus problemes respiratoris. Però li ho han confirmat quan ja s’havia recuperat, i a la seva dona no li han fet -ni li faran- la prova. “Estic un poc enfadat. No entenc per què en una país civilitzat no et fan la prova més avait i no la fan a la meva dona”, es queixa. Treballa en una empresa privada, fent revisions laborals, on creu que es podria haver contagiat. “Tenim una protecció mínima, tot i que hi ha molt de contacte”. Explica que li va costar molt aconseguir que li fessin la PCR. “Vaig telefonar al 061 unes deu vegades. Només m’han fet cas a partir de la prova”, explica.

Contagi i mancances

El portaveu del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Balears, Francesc Albertí, assegura que la mitjana de contagi dels sanitaris a les Illes és del 12%, una xifra inferior a la mitjana estatal, que és del 15%. Més enllà dels números i els percentatges, la delegada del sindicat d’infermeria SATSE, Chari Meira, afirma que “el major problema és l’ansietat de no sentir-se protegits”. Fins i tot, assegura, “hi ha qui s’està fabricant bates amb bosses del fems perquè no n’hi ha”. “Ara ha arribat material, però és poc. S’ha de reciclar”, comenta, i afegeix que els protocols són menys estrictes precisament per aquesta mancança. A la portaveu del sindicat Mèdic, Elena González, també li arriba aquesta preocupació: “Psicològicament afecta molt; quan tornen a casa ho passen malament per si s’han infectat”.

Meira destaca, com a punt positiu, que en aquest context de crisi “la dotació de personal de la plantilla sanitària està molt bé”. No falten professionals i no han d’empalmar jornades maratonianes més enllà dels torns habituals. González hi coincideix, accepta que hi ha hagut una millora en la dotació de personal, però lamenta que no hi hagi dades oficials de l’augment de professionals.

Qüestió de vocació

Malgrat que coneix els riscos, Meira no ha dubtat de presentar-se voluntària per fer feina a les urgències de Son Llàtzer. “Va sortir un decret pel qual els alliberats sindicals ens podíem incorporar. Hem de donar un cop de mà per ètica professional. Tothom està al 1.000 per 1.000”. No és l’única que ha fet una passa endavant per combatre el covid-19. El Col·legi de Metges ha posat a disposició de la Conselleria una borsa amb 240 professionals voluntaris. Es tracta de metges que fan feina a la sanitat privada, jubilats, residents sense plaça assignada i estudiants dels darrers cursos de Medicina. Això sí, la situació personal de Meira la fa dubtar. Té dos fills de 7 i 9 anys que han quedat a viure amb el seu exmarit, que ara conviu amb la mare, de 85 anys. “Ara ja estic pensant a no anar a visitar-los, perquè quan em veuen, em volen fer una abraçada i cal protegir la meva exsogra. És molt complicat”, reconeix.

A l’Hospital d’Inca no els falta material, explica l’infermer de la unitat de cures intensives d’aquest centre Juanma Garcia. Divendres hi tenien cinc ingressats amb coronavirus i remarca que tots els sanitaris “hi estan molt implicats”, “es fa visible el sentit de vocació”. No amaga que l’emocionen els aplaudiments de les vuit de l’horabaixa. “Et fan sentir estimat”, diu. També creu que la població ho està fent “genial”, però que “no ha d’abaixar la guàrdia”. Destaca que a la seva feina cal ser “molt rigorós i molt estricte amb les normes d’higiene i els protocols”. Quan arriba a casa després de treballar, pren el relleu a la seva parella en les feines domèstiques i l’atenció dels quatres fills que tenen -un de 10 mesos i els altres de 2, 5 i 14 anys-. “El que està passant posa a prova la unitat familiar. T’has d’organitzar i crear rutines; nosaltres ho tenim bé, el que en té 14 fa de monitor de guarderia”, diu content. Parla també de la importància de la responsabilitat personal i col·lectiva. “Hem de ser conscients i remar tots alhora”, remarca.

A la Part Forana, on segons la portaveu el Sindicat Mèdic és on més material falta, és on fa feina Marta Salvà, que ho té més difícil per organitzar-se, separada i amb una filla de 4 anys. El pare és una persona d’alt risc, si agafa la covid-19. Ella ja ha plantejat a dues amigues si es podrien fer càrrec de la nina en cas que tots dos se n’encomanassin. “La meva por és que la nina o jo contagiem el seu pare”, diu. La setmana passada es va fer la prova perquè tenia símptomes.Anà a Establiments, on hi ha una unitat de Covid-Exprés per a personal que sanitari, de serveis mínims i de col·lectius vulnerables. El resultat fou negatiu, però diu que acumula estrès. “Cada dia m’he de llegir 80 pàgines pels canvis constants de protocols. M’he format per salvar vides, no per assumir riscos vitals tan potents”, es queixa.

Les filles del metge eivissenc Antonio Anguren varen estar bastant preocupades mentre ell i la seva dona passaven la malaltia, tot i que ni tan sols els l’havien diagnosticada. “Però en realitat no hem estat gaire malament”, explica ell. Afirma, convençut, que es tracta sobretot de cuidar-se. “La clau no és lluitar, sinó estar més fort, que el teu sistema immune estigui bé i no caure en la por, que fa abaixar les defenses”. La seva dona, Rosa Maria Casanova, que és homeòpata, hi està d’acord, també diu que cal ”potenciar al màxim la salut, menjant molta fruita; incorporar-hi aliments com la cúrcuma, que és antiinflamatòria, o el gingebre”. La malaltia també els va fer passar moments durs. “Teníem molta febre i ens passàvem l’estona telefonant i només ens deien que quedàssim a casa”, recorda.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF