Societat 05/03/2022

Una vintena de catòlics abandonen la fe cada any a Mallorca

Si bé aquestes dades són simbòliques, el nombre de cerimònies religioses ha davallat en la darrera dècada

4 min
Tot i la pandèmia, 12 persones varen apostatar el 2020 a Mallorca.

PalmaAl contrari del que C Tangana i Nathy Peluso canten en el seu darrer hit“Yo era ateo, pero ahora creo”–, una vintena de catòlics abandonen la fe a Mallorca cada any. Segons les dades del Bisbat, i malgrat la pandèmia, el 2020 varen apostatar a l’illa 12 persones, però les xifres dels anys anteriors són superiors: 22 persones el 2019, 21 el 2018 i 20 el 2017. Ara bé, la realitat és que aquestes dades són simbòliques, en part perquè no tothom sap que l’apostasia –la negació, renúncia o abjuració de la fe– és un procés que està al seu abast. Gairebé com diu el tàndem Tangana-Peluso a Ateo, “un milagro ha tenido que bajar del cielo” perquè persones com Manel (un jove mallorquí que prefereix identificar-se amb un nom fals i mantenir l’anonimat) desfacin el camí dins el catolicisme.

“No tenc cap problema amb la religió cristiana, simplement no volia formar part de la institució”, argumenta l'apòstata. Ell va prendre la decisió fa prop de cinc anys, és a dir, quan en tenia 20. Tot i que reconeix que “ara potser no ho faria”, encara té clar que no vol “ser part de tot allò”. Un dels motius que el va empènyer a fer la passa va ser prendre consciència que el seu nom era dins un registre de l’Ésglésia “sense que –evidentment– hagués donat consentiment”. Malgrat que estava conscienciat d’aquest tema, no havia sentit a parlar de l’apostasia fins que un amic seu va iniciar el procés. “Un company de Galícia m’ho va comentar, però ell no ho va aconseguir fer perquè li varen posar molts entrebancs”, explica.

El procediment va ser relativament senzill, diu Manel: “Vaig anar a internet, on vaig trobar les instruccions de com fer-ho, i també vaig llegir en un fòrum si era fàcil o no fer-ho a Mallorca. Bàsicament, vaig haver d’anar a la parròquia on m’havia batiat en el seu moment per demanar la partida de baptisme”. Com que això “només es pot demanar per dues coses: per apostatar o per al matrimoni”, recorda que va ser graciós sol·licitar-ho amb la parella. “Com que vaig anar-hi amb la meva al·lota, el capellà es va pensar que ens casàvem, així que va ser encara més fàcil”, explica en to irònic. D’aquesta part destaca que “és bastant fort veure el teu nom, després de vint anys, escrit allà a bolígraf en una estanteria sense el teu consentiment”.

Dades.

Amb la partida de baptisme, prossegueix, s'ha d’anar al Bisbat de Mallorca i presentar-la juntament amb un formulari d’apostasia. “Allà [al Bisbat] no em varen posar cap problema. De fet, em varen comentar que, si em volia reconciliar amb l’Església, no hi havia cap problema per fer-ho més endavant. Jo vaig agrair que no em posassin cap impediment i el càrrec que m’atenia em va dir que, si una persona arribava fins allà, és perquè ho tenia molt clar i que no l’havia de convèncer”, assenyala Manel. Posteriorment, el jove va informar la seva família que havia apostatat i, tret de la seva padrina i la seva mare –a les quals els va “xocar”–, el seu entorn va entendre que era decisió seva.

Els escàndols d’abusos dins l’Església, el seu finançament parcialment opac o les immatriculacions de béns públics poden ser alguns dels motius que empenyen persones com Manel a sortir de la institució, però no deixen de ser casos paradigmàtics. El sociòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears David Abril admet que les apostasies, “ara per ara, són molt poc rellevants, en comparació amb una població que majoritàriament continua sent catòlica”. Fa una dècada, “el 2010, l’ONG Europa Laica va promoure-les, però encara és una cosa de la qual la gent s’assabenta per internet”, manté. Un dels aspectes que Abril destaca és que l’Església “és quasi el Google de la nostra religió”. “No sé si hi ha algú que tingui tantes dades, a part de l’administració, però ningú els reclama una política de protecció de dades”, comenta el sociòleg, i alerta que, “si volguessin, podrien fer un ús més lucratiu d’aquesta informació”.

La fe en (la) crisi

En la línia del que manifesta el professor, encara avui dia, si es fa balanç entre les altes i les baixes de l’Església, el saldo surt positiu. “Des d’una perspectiva sociològica, la religió és important, fins i tot com a espècie. És una cosa que ens diferencia dels animals, la capacitat d’abstracció, i també s’ha convertit en un element regulador de les relacions socials, amb institucions com l’Església”, apunta. Malgrat tot, les cerimònies religioses es mantenen en lleuger descens. Per exemple, en 10 anys –del 2004 al 2014– els batejos varen davallar dels 5.280 als 3.306 i els matrimonis varen caure a més de la meitat: passaren de 1.808 a 734. D’ençà que va esclatar la pandèmia, les dades també se n’han ressentit, però principalment a causa de les restriccions. Precisament, subratlla Abril, “més enllà del que hagi passat amb les estructures religioses al llarg de la història, hi ha molta evidència de la importància de les creences en moments de crisi, com el que vivim ara”.

Com apostatar?

1. Demanar la partida de baptisme a la parròquia on es va rebre

2. Fer una còpia del DNI

3. Firmar un formulari d’apostasia: a internet se’n poden trobar exemples

4. Presentar o enviar la documentació a la Diòcesi corresponent

stats