Es veu que hi ha armes molt dolentes

Cada dia a Síria moren desenes de persones. I hi ha dies que algun centenar. Ja se sap, les guerres ho tenen, això, que provoquen morts. I aquestes persones moren per culpa de bales, projectils i bombes que surten d'aparells pensats, precisament, per matar. I aquests morts de la quotidianitat ja no són ni notícia. Però, de sobte, governs i mitjans de tot el planeta paren màquines perquè un dels dies hi ha hagut molts morts. Sí, com habitualment, però aquest cop els han matat usant armes químiques. I es veu que això és molt lleig (usar armes químiques, no matar gent en una guerra). Vostè pot pelar milers de persones amb armes normals, però fer-ho amb armes químiques sembla que atempta contra l'ètica de la guerra. Simpàtica perversió del llenguatge aquesta perquè 1) implica acceptar amb normalitat la barbaritat i 2) suposa admetre que entre tots hem convingut que les guerres han de complir unes regles basades en el respecte i la humanitat i que quan algú les incompleix, la bona gent que vigila el fair play c ombatiu fa pam-pam al culet a qui se salta les lleis que emparen la salvatjada.

Però, esclar, perquè algú usi armes químiques, aquest algú primer ha de comprar-les a algú altre que les fabriqui o bé fabricar-les directament. I, malgrat que des del 1972 existeix una Convenció sobre Armes Biològiques que "prohibeix el desenvolupament i l'ús d'armes biològiques i químiques" i que, des del 1998, 189 països formen part de l'Organització per la Prohibició de les Armes Químiques, aquestes armes existeixen. I, com que existeixen, s'utilitzen. I, què esperaven?