Marcos Nadal: “La universitat no és un lloc per confirmar el que penses, sinó per confrontar idees”

PalmaÉs professor titular de la Facultat de Psicologia i del màster en Cognició i Evolució Humana de la Universitat de les Illes Balears. Marcos Nadal (Palma, 1975), a més, ara és el vicerector de Planificació Estratègica, Internacionalització i Cooperació. Va ser una de les persones que el 7 d’abril varen decidir suspendre la conferència que José Errasti i Marino Pérez Álvarez (respectivament, professor i catedràtic de Psicologia de la Universitat d’Oviedo) havien de fer a la UIB entorn del seu llibre Nadie nace en un cuerpo equivocado: éxito y miseria de la identidad de género. El vicerector admet que la decisió de suspendre l’acte “no va ser fàcil” i que si es va fer va ser perquè el “comportament hostil” de les persones de col·lectius trans i defensors de la teoria queer que volien impedir-lo no garantia la seguretat. No n’està satisfet. Opina que, de la suspensió, tothom en va sortir perdent.   

Us vaig sentir a dir que “on hi ha societat, hi ha conflicte”. També a la universitat?

— A la universitat també hi ha d’haver conflicte. Hi ha milers de persones, cadascuna amb la seva identitat, idees, una manera d’entendre’s a si mateixa i el seu lloc al món. No estan alineades en un pensament, només faltaria. I de vegades les idees xoquen i sorgeix el conflicte. En tot cas, el problema no és el conflicte, sinó la manera com es gestiona. És part del desenvolupament de les persones: per funcionar en societat, a la feina, amb la família, amb els amics, s’han de saber gestionar els conflictes, negociar i arribar a acords.

Suspendre una conferència perquè uns col·lectius intenten impedir-la no és voler evitar el conflicte?

— Es va suspendre perquè, en aquell moment, es valorà que no es podia garantir la seguretat de totes les persones. Hi havia uns comportaments molt hostils per part dels que no volien que es fes: insults –a persones jubilades se’ls va dir “more’t, vella”–, amenaces, empentes, colzades, faltes de respecte... No va ser una decisió fàcil, ni presa a la lleugera. En tot cas, hauríem de planificar com podem organitzar actes a la UIB que desperten passions i fer-ho amb seguretat per a tothom. I també hauríem de reflexionar d’on venen aquestes actituds tan bel·ligerants i tancades al diàleg. 

S’ha de parlar de tot a la universitat? 

— A mi, abans que passàs, les persones que s’oposaven a la conferència em varen dir que només el fet de parlar d’aquest tema era un atemptat contra la seva dignitat i, per tant, no podíem fer-la. L’anàlisi que en faig és que no entenen què és la universitat. 

I què és per vós?

— La universitat no és un lloc per confirmar allò que penses. La universitat és un lloc per confrontar idees. És un lloc on se’t reptarà amb tesis distintes de les teves, i això et durà a una reflexió respecte de les pròpies idees. I podràs canviar-les o les reforçaràs i aprendràs a defensar-les millor. A mi m’agradaria que, per als estudiants, la universitat fos un lloc on aprendre i preparar-se per fer part d’una societat plural, de relacions amb persones que pensen diferent.

Supòs que heu llegit Nadie nace en un cuerpo equivocado, el llibre sobre el qual havia de tractar la conferència. Quina opinió en teniu?

— Sí que l’he llegit, cosa que alguns dels manifestants contra les tesis del llibre confessaren no haver-ho fet. Això també demostra no entendre què és la universitat: acadèmicament no es pot estar en contra d’una tesi sense haver-se’n documentat o tenir-ne coneixements. Tampoc no ens consta cap denúncia cap als autors per delictes d’odi o semblants. Respecte del llibre, tracta un tema delicat sobre el qual dos professors ben acreditats han fet una reflexió acadèmica, sustentada en dades i en estudis científics. Els professors no venien a fer un míting ideològic ni a exposar uns valors, sinó unes tesis amb fonament acadèmic.

Però el llibre es posiciona en contra de les teories queer i allò que defensa el moviment trans.

— Crec que és un error simplificar i parlar de col·lectius i moviments queer i trans com si fossin un tot homogeni, com si les persones trans o LGTBI pensassin totes igual. Dit això, el llibre fa dues coses: presenta certs fets biològics i psicològics sobre les persones que diuen haver nascut en un cos equivocat i, després, fa una crítica a certes idees i posicionaments que hi ha dins el moviment queer. En tot cas, el tractament que fa de tothom és del tot respectuós. No qüestiona els sentiments, ni en cap cas ho enfoca com a patologia. 

Aquesta conferència es va impulsar des de la Facultat de Psicologia, la vostra. Amb quin objectiu? Hi ha un posicionament?  

— La Facultat de Psicologia no es posiciona. Està entre les seves competències impulsar el coneixement i el debat sobre temes que, com aquest dels sexes, estan a l’ordre del dia. Defensam que és desitjable per als alumnes estar-ne informats, debatre-ho i que en puguin treure les seves conclusions, perquè aquest tema se’l trobaran quan es posin a fer feina. A mi el que em sap greu és que, en suspendre-la, hi vàrem perdre tots, especialment els que s’oposaven que es xerràs del tema, perquè han perdut l’oportunitat d’exposar el seu punt de vista i confrontar-lo en un espai acadèmic.

I vós què pensau del fet de sentir que s’ha nascut en un cos equivocat?

— La meva especialitat no són les qüestions de gènere. Jo del que puc parlar, al voltant del que va passar, és del perquè les persones tenen aquesta dificultat per enfrontar-se a idees que són contràries a les pròpies. Hi ha multitud d’estudis que demostren que les persones, quan enraonam o prenem decisions, lluny de guiar-nos pel que seria una racionalitat lògica, utilitzam una sèrie de dreceres mentals per arribar a la presa de decisions de manera més ràpida i amb menys esforç. És una cosa que no només feim els humans, també els primats i la majoria de mamífers. N’és un exemple el biaix de la confirmació: donam més versemblança a les conclusions que estan alineades amb les nostres idees que no a les que hi són contràries. Volem que ens confirmin el que pensam.

Però aquí també hi entra el fet que unes persones se senten qüestionades i discriminades per com viuen el seu gènere. Per força han de reaccionar amb passió davant posicionaments contraris al seu.

— Sí, és comprensible. Ara bé, la idea que un esdeveniment genera una emoció és errònia. No estam dissenyats per enfrontar-nos a la realitat, sinó per interpretar-la. Les nostres emocions són un filtre que posam a la realitat per intentar interpretar-la.u