Anar a la universitat després dels 65 anys: "Necessitava socialitzar i tenir el cervell ocupat"

PalmaMaria Rosa Aldrover pensava, al principi, que li faria peresa anar a la universitat, sobretot perquè havia de conduir i no li agrada gaire. "Però tot el contrari, els dies que no hi pots anar fins i tot et sap greu", diu. Té 72 anys i és una de les alumnes de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) de la Universitat de les Illes Balears. Es va jubilar el 2014 i des de llavors no s'ha aturat d'estudiar, sempre en aquest programa de la UIB. Enguany comença el vuitè any i n'està ben contenta. "Encara no m'he cansat!", assegura.

Aldrover va decidir endinsar-se en aquests estudis universitaris per a persones grans sobretot per relacionar-se. "Em vaig jubilar, visc tota sola al camp i no tenc fills. Necessitava socialitzar i tenir el cervell una mica ocupat", conta. L'activitat no s'acaba a l'aula: amb els companys tenen una associació amb què munten activitats, com sortides culturals i excursions, sempre que el covid-19 ho permet. Malgrat que canviïn els alumnes cada any, mantenen l'amistat. "Tenim un grup de whatsapp i quedam a sopar i també feim alguna berenada", explica.

No és la primera vegada que es posa a estudiar ja de gran. Entre els seus quaranta i cinquanta anys va fer una formació professional de Tècnic de Laboratori i després de Treball Social. Al llarg de la seva vida laboral, ha fet feina sobretot d'auxiliar administrativa a centres sanitaris i de tècnica de laboratori. Aldrover assegura que de cada matèria i treball que fa la UOM en treu alguna cosa bona i li desperta la curiositat. El més complicat? La part informàtica. "De vegades quan estàs a la meitat d'un treball, s'esborra tot i no saps què fer. Ens ofereixen ajuda i tenc els nebots que també em donen un cop de mà, però igualment em costa d'assimilar", relata.

Beneficis físics i psíquics

La Universitat Oberta per a Majors de la UIB és un projecte iniciat l'any 1998 amb l'objectiu de promoure el coneixement i la cultura per millorar la qualitat de vida de les persones. El recent Informe sobre l'impacte social en els estudiants de programes sènior, elaborat per la Xarxa Vives, posa de manifest que aquesta formació universitària impacta positivament en la salut física i psíquica i en el benestar general de l'alumnat.

Com més anys fa que una persona està matriculada en un programa de formació universitària sènior, més beneficis hi percep, sobretot en termes de salut i relacions socials. D'altra banda, també té un impacte positiu en el biaix de gènere. L'estudi reflecteix que, en el grup de persones que únicament tenen estudis primaris, el percentatge de dones duplica (69,2%) el d'homes (30,8%), motiu pel qual és encara més necessari divulgar aquests programes entre la població sènior femenina.

Juntament amb les dones, les persones de més de 76 anys perceben també més beneficis associats al fet d'anar a la universitat. Les rutines i obligacions socials per assistir a classe tenen, per aquest alumnat, un efecte d'"agenda teràpia" que els permet tornar a connectar amb l'exterior i a implicar-se socialment. Així, se n'evita l'aïllament, la solitud, els obliga a mantenir una imatge social i a no descuidar-se.