SALUT

Les ulleres de realitat virtual que fan perdre la por als hospitals

La tecnologia immersiva es fa un lloc als centres catalans per reduir el dolor i l’angoixa dels pacients

En un tancar i obrir d’ulls les ulleres de realitat virtual substitueixen la fredor d’una habitació d’hospital per un entorn més agradable. Les imatges de platges o paisatges idíl·lics distreuen els pacients del tractament mèdic que reben i fins i tot els disminueix progressivament la percepció de dolor o angoixa. Fa dues dècades que les tecnologies immersives es fan servir en hospitals de tot el món per millorar l’experiència dels pacients als centres sanitaris. A Catalunya la tècnica comença ara a quallar.

L’Hospital Universitari Mútua Terrassa va posar en marxa al febrer una prova pilot per reduir el dolor dels pacients oncològics quan surten de quiròfan, i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona fa quatre anys que distreu els infants que se sotmeten a ressonàncies magnètiques amb vídeos. L’èxit d’una intervenció no només passa per posar punt final a malestars puntuals o fer un seguiment correcte de les afeccions. “S’ha d’evitar, en la mesura del possible, que el tractament afecti negativament el benestar emocional del pacient”, subratlla Josep Munuera, radiòleg i cap d’innovació de l’àrea de diagnòstic per la imatge del Sant Joan de Déu.

La percepció humana del dolor, la por i l’angoixa té un component psicològic molt fort, i la distracció del cervell s’erigeix, des de fa anys, com una via a explorar per a la gestió de les sensacions. Un engany sensorial que se sofistica si bona part dels sentits en prenen part.

Menys rescat farmacològic

És en aquesta abstracció que la tecnologia immersiva, amb la barreja d’imatges i sons, té un potencial prometedor. Se’l coneix com a efecte analgèsic. L’Hospital Mútua Terrassa ja utilitza ulleres de realitat virtual per alleugerir el dolor i l’angoixa en els casos de pacients oncològics pulmonars i digestius quan surten de quiròfan. La tecnologia multisensorial actua com un fàrmac i recondueix el pacient recentment operat a un estat emocional estable, sense necessitat d’administrar-li tants medicaments.

Amb les lents, els usuaris visualitzen durant 12 minuts tot un seguit d’imatges agradables, com ara platges o paisatges, acompanyades de sons relaxants, i controlen millor els pics de dolor. Ara bé, el cap del servei de medicina intensiva del Mútua Terrassa, Josep Trenado, aclareix que la realitat virtual no busca substituir cap tractament o indicació farmacològica, sinó “complementar l’atenció assistencial” en el postoperatori.

Rosa Solsona, de 61 anys, va ser operada d’un tumor al mediastí, al centre del tòrax, i assegura que les projeccions van “eixamplar-li el cor”. “Jo estava acompanyada de familiars i amics, i no puc dir si aquest mètode té el mateix efecte en totes les persones, però aquelles imatges tan maques em van fer sentir molt millor”, assenyala Solsona. El model d’atenció sanitari que incorpora una visió més humana i menys farmacològica va a l’alça a Catalunya. Els professionals coincideixen en dir que la protecció de la salut emocional dels pacients accelera la curació i millora els resultats dels tractaments.

Humanitzar les proves infantils

Els pares ensenyen joguines o fan ganyotes perquè els seus fills petits no parin atenció a aquelles situacions o espais que els intimiden o que, directament, els fan por, com ara els hospitals. Per això, el Sant Joan de Déu ofereix dues teràpies amb realitat virtual per calmar els ànims de les criatures. El servei de radiologia va iniciar el 2015 un pilot amb ulleres per distreure els infants durant els diagnòstics per imatge. Un servei que va arribar per quedar-se.

Les proves amb imatge requereixen que el pacient estigui molt quiet perquè els resultats de l’examen no surtin alterats. Amb els nens no sempre és possible. “A part de la por o l’angoixa, el repte més important és tenir-los immòbils durant 40 minuts”, explica Munuera. Les ulleres de realitat virtual ho aconsegueixen: impossibiliten que els infants vegin com entren a la cabina de ressonància magnètica i, mentre els radiòlegs els fan la prova de manera segura i precisa, ells poden gaudir de les pel·lícules o els vídeos que més els agraden. Munuera precisa que, des que les utilitzen, les ulleres han reduït l’ús d’anestèsia en un 40% dels casos: “Ens ha passat que els nens tremolaven una mica al tub, però no per por, sinó perquè els agradava el que veien i reien”.

No és la primera aplicació -tot i que sí la més consolidada- de realitat virtual en aquest hospital infantil. El Sant Joan de Déu també va incorporar l’any 2017 la tecnologia immersiva en el servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia per facilitar la retirada d’embenats de guix, “una intervenció que pot generar als infants ansietat pel soroll de la serra”, segons el cap d’innovació de l’hospital, Arnau Valls. La iniciativa es dirigia a infants d’entre 3 i 10 anys, i els immergia en un món aquàtic relaxant i ple d’éssers vius marins. Els professionals van destacar que no només els nens estaven més distrets durant el procediment, sinó que els familiars també s’encomanaven d’aquesta tranquil·litat. A més, va donar-se un efecte col·lateral molt exitós: les infermeres treballaven millor i sense tantes interrupcions quan els nens portaven les ulleres.

Una teràpia també per a les fòbies

La realitat virtual també és una eina efectiva per a la superació de les fòbies. Les ulleres exposen als pacients aquells escenaris que els atemoritzen i que els generen una ansietat, sovint, desproporcionada. La por incontrolable als hospitals o a determinats serveis assistencials sanitaris, com ara les cabines de ressonància magnètica, s’anomena nosocomefòbia, i Helena Domínguez, psicòloga clínica de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus, experta en teràpies per a la superació de fòbies amb realitat virtual, assegura que l’experiència realista i immersiva d’aquesta tecnologia ajuda els pacients a perdre la por. De fet, Domínguez explica que és possible descondicionar l’ansietat provocada per una situació neutra i sense risc que en el passat va associar-se a perill amb la realitat virtual. “La immersió és eficaç per controlar l’angoixa a través de l’exposició a escenaris que ens fan pànic tantes vegades com calgui, amb una intensitat gradual i en un entorn segur”.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF