La UIB, entre les universitats de l'Estat amb més professors amb contracte temporal

PalmaLa Universitat de les Illes Balears és un dels centres de l'Estat amb més personal docent i investigador (PDI) amb contractes temporals. Així ho constata l'informe ¿A qué puede llamarse universidad?, publicat per l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), que analitza si les universitats espanyoles compleixen amb la Llei d'universitats (LOU) i complirien amb els requisits que preveu aprovar el Ministeri d'Universitats amb el nou decret. En concret, la UIB té el 62,4% del personal contractat temporalment, tot i que el límit permès per la normativa actual és del 40%.

Aquesta no és una situació exclusiva del centre illenc, sinó que "l'incompliment és generalitzat i sistemàtic" a tot l'Estat, apunta l'informe. De fet, la mitjana al conjunt de les universitats espanyoles és del 46%. Però la UIB està dins les vuit que sobrepassen el 60% de professors contractats en aquest règim, juntament amb les universitats catalanes Autònoma de Barcelona (60,7%), Barcelona (60,0%), Lleida (61,8%), Pompeu Fabra (62,9%) i Rovira i Virgili (69,7%); i les dues madrilenyes Carlos III (64,5%) i Rey Juan Carlos (64,4%).

Aquest requisit està inclòs a la LOU i el decret –que encara és un esborrany– vol estendre'l a les universitats privades. Per contra, el projecte eliminaria, a priori, l'obligació de tenir com a mínim el 60% del PDI en règim de dedicació a temps complet. Aquesta exigència és vigent des del 1991 fins avui dia i, de fet, també es recollia en l'esborrany difós pel Ministeri d'Universitats el novembre de 2020, però ha desaparegut a la versió que va ser sotmesa a audiència pública aquest gener. En el cas de la UIB, també incompleix aquesta norma, perquè en té el 51% a jornada completa, per davall de la mitjana estatal, que és del 59%.

"El Ministeri haurà de fer un pensament, ja que, després de la crisi del 2008, les universitats es van veure sense capacitat de renovació, perquè quan una persona es jubilava no la podies substituir per personal estable o permanent, i què vàrem fer? Idò es va fer la figura de l'associat", va defensar el rector de la UIB, Llorenç Huguet, durant la Comissió parlamentària d'Educació que va tenir lloc dijous passat. Huguet va admetre que el centre illenc té més professors associats del que toca i va defensar que "una correcció que s'haurà de fer és no parlar tant de quantitat de professors permanents sinó del percentatge de docència que imparteixen". D'aquesta manera, segons el rector, "la Universitat compliria amb el requisit".

Cal dir que la UIB sí que compleix amb els altres requisits que s'estudien a l'informe de l'OSU, que fan referència a l'oferta docent, a l'activitat investigadora, a la qualificació de la plantilla de professorat i a les instal·lacions i els equipaments. En aquest sentit, el rector va defensar que "estam a l'altura amb escreix en investigació i internacionalització" i va remarcar que la Universitat està entre les 500 i 600 en el rànquing de Xangai.

"Precarietat extraordinària"

S'ha de tenir en compte que la figura del professor associat va néixer amb l'objectiu que professionals de prestigi que ja tenen feina poguessin impartir docència a la universitat. Però aquesta figura ha estat pervertida i ha generat plantilles universitàries amb condicions laborals precàries. A escala estatal, un docent associat cobra entre 300 i 600 euros al mes, depenent de les hores que fa. En el cas de les Balears, el sou íntegre mensual és de 281,45 euros per tres hores; 75,27 per 4 hores i 562,9 per sis hores, segons el Conveni col·lectiu del personal laboral docent i universitari de la Universitat, publicat al setembre de 2018.

El ministre d'Universitats, Manuel Castells, s'ha referit aquest dimecres a l'informe en una roda de premsa en què ha presentat un nou decret sobre homologacions de títols universitaris. Ha ratificat que la majoria d'universitats espanyoles no compleixen la llei i especialment el 40% de temporalitat en les contractacions, ha explicat Efe. Segons el ministre, "només 11 universitats de les 87 incompleixen alguns dels criteris" del nou decret, però el problema és que "la majoria incompleixen la LOU en vigència", ha afirmat.

"Què passa? Que són il·legals i de mala voluntat? No, el que passa és que amb un 21% de reducció dels fons per a les universitats públiques en la darrera dècada prodigiosa, amb tota la bona voluntat del món han intentat funcionar com han pogut i han fet les contractes que han pogut", ha assenyalat. És més, ha afegit que la conseqüència d'aquesta situació és "una precarietat extraordinària en el sistema universitari".