L'oligopoli dels menjadors escolars: qui alimenta els teus fills?

PalmaEl sistema educatiu balear concentra els menjadors escolars en un nombre reduït d’empreses, una realitat que evidencia la desigualtat en la gestió del servei i que dificulta la supervivència de projectes familiars i cuines pròpies. Segons dades recents de la Conselleria d’Educació, 212 centres educatius públics disposen de servei de menjador, que depèn principalment de gestors externs. Tres empreses —Restaurant Can Arabí, Càtering S’Olivera i Comensals Menjadors Escolars— gestionen 107 centres, més de la meitat del total. Altres empreses com Julio Tundidor Molina, Diver Migjorn o Menudixm també gestionen diversos menjadors, mentre que les petites empreses tenen una presència molt minoritària i a la baixa, en un moment en què els preus dels productes i matèries primeres del sector alimentari i els costos generals augmenten i competir amb les grans per les licitacions és, segons denuncien, molt complicat.

Només vuit empreses o cuiners autònoms gestionen un únic menjador cadascuna, la qual cosa fa palès el desequilibri del sector. A l'altra banda, el cas de Càtering S’Olivera és especialment il·lustratiu de l’oligopoli en l’alimentació escolar: controla 32 dels 38 menjadors d’Eivissa, és a dir, el 84,2% del total.

Pel que fa al tipus de servei, 134 menjadors funcionen com a càterings, amb els plats preparats fora del centre i després transportats; 64 centres tenen cuina, i 14 menjadors reben menjar cuinat a altres escoles. A la pràctica, funcionen com a càtering. Això significa que gairebé el 70% dels menjadors depenen de menjar preparat externament, mentre que només un terç cuinen íntegrament al mateix centre, on el menjar surt de l'olla i en pocs minuts és al plat.

Tot i que els menjadors escolars són bàsics en el projecte pedagògic del centre, hi ha decisions polítiques que semblen anar en la direcció contrària. El CEIP Nou de Campos és pioner en molts aspectes. Té domòtica, calefacció i aules especialitzades. Però no té cuina, sinó una zona per escalfar el càtering. Sí que té cuina el CEIP Tramuntana de Palma, que ha obert les portes enguany. Ara bé, encara no està en funcionament. Segons fonts del centre, l'assumirà Can Arabí.

Les dades de la concentració empresarial dels menjadors escolars és aquesta:

• Restaurant Can Arabí SL - 45 menjadors
• Càtering S’Olivera SL - 32 menjadors
• Comensals Menjadors Escolars SL - 30 menjadors
• Julio Tundidor Molina SL - 19 menjadors
• Diver Migjorn SL - 11 menjadors
• Menjars Aguilar Artigues SL - 9 menjadors
• Barber i Sintes Menjadors Escolars SL - 6 menjadors
• Menudix Gastronomia Escolar SL - 10 menjadors
• Ángeles Marzo Pons - 2 menjadors
• Comedores Escolares Mallorquines SL - 2 menjadors
• Trotamundos Mallorca SL - 1 menjador
• Bartolomé Coll - 1 menjador
• Margalida Socias Socias - 1 menjador
• Aina González - 1 menjador
• Comedor Escolar Infante D. Felipe SCOO - 1 menjador
• José Manuel Ros Montalban - 1 menjador
• Ben Cuinat SL - 1 menjador
• Margalida Oliver Barceló - 1 menjador
• La Paella Menorca - 3 menjadors
• Ses Maduixetes Càtering - 3 menjadors
• Maria Magdalena Bonnin Lliteras - 10 menjadors
• Osventos Innovación en Servizos SL - 5 menjadors

Les cuines familiars, en crisi

L'expansió del model de càtering ha tingut un fort impacte sobre les cuines pròpies i els projectes familiars que històricament gestionaven més centres. Segons un reportatge recent publicat per aquest mitjà, cuiners autònoms amb dècades d’experiència es troben en dificultat davant la competència de les grans empreses i catèrings, que poden oferir preus més baixos gràcies a les economies d’escala i al poder més gran de negociació. El menjar transportat trenca la relació directa entre el cuiner i el centre, i la participació en la dinàmica pedagògica del menjador es redueix, o desapareix.

Famílies i equips directius valoren la proximitat, la qualitat i la implicació educativa de les cuines in situ. Sobretot, aprecien que els cuiners no només elaboren els plats, sinó que també mostren interès pels alumnes, es preocupen que tothom estigui còmode amb el servei i interactuen amb la comunitat educativa com a part activa d'ella.

Amb tot, les xifres actuals evidencien que el 69,8% dels menjadors escolars depenen de menjar preparat externament, i que les tres principals empreses acaparen més de la meitat dels centres. Aquesta realitat ha generat debat entre la comunitat educativa i les famílies, que reclamen criteris de contractació més equilibrats, que valorin no només el preu, sinó també la qualitat, la sostenibilitat, la proximitat i la implicació educativa, per preservar la cuina pròpia i la identitat dels menjadors escolars com a peça indispensable dels projectes educatius de cada escola.

Aquí podeu consultar quina empresa gestiona el menjador escolar de cada centre.