El turisme torna amb força

Personatges il·lustres de tota mena sortiren de Palma a causa de les guerres

Recordam que el turisme a Ciutat havia estat una activitat creixent abans del juliol del 1936, malgrat les condicions econòmiques internacionals adverses a causa del crac de 1929. Com sabem, aquest progrés es va veure tallat de cop pels fets de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Tot un símbol dels primers temps del turisme, el Gran Hotel, es transformà el 1941 en la seu de l’Institut Nacional de Previsió. Altres establiments tampoc no tornarien a obrir les portes. També l’Hotel Formentor patí una crisi i no va tornar a aixecar el cap fins a final dels 50. Personatges il·lustres de tota mena sortiren de Palma a causa de les guerres.

Acabada la guerra europea i enterrat el feixisme alemany i italià, Franco tenia totes les cartes en contra. Els països vencedors no volien col·laborar amb el seu règim i li declaraven la guerra econòmica amb el tancament de mercats i fronteres, com va fer França. L’ONU no el reconeixia com a país democràtic. Paradoxalment, el seu anticomunisme el va salvar de l’estrangulament, gràcies al suport que va rebre dels EUA, primer sota mà i després obertament, quan ja va pactar el 1953 establir a Espanya les bases militars nord-americanes a canvi d’entrar a l’ONU.

L’Hotel Formentor patí una crisi i no va tornar a aixecar el cap fins a final dels 50

L’estratègia d’autarquia econòmica del franquisme continuava matant de fam els espanyols fins que va sortir, quasi espontàniament, la idea de tornar al turisme com a solució econòmica i com a estratègia diplomàtica. Així, el 1951 es va crear el Ministeri d’Informació i Turisme i el primer delegat provincial de les Balears de la màxima institució turística estatal seria Francisco Soriano Frade, membre destacat del franquisme de l’època. La interpretació més comuna era que el franquisme utilitzaria el turisme per reforçar el seu règim, encara inestable en la nova conjuntura europea, segons Beatriz Correyero: “Això no obstant, s’ha de reconèixer que en els anys de l’aïllament internacional (1946-1950) el Règim s’adonà que el turisme s’havia convertit en l’única finestra oberta en el món i s’hi començaren a centrar totes les mirades: el sector turístic podia aixecar la nostra economia alhora que podia tornar a Espanya la seva imatge de país poderós forçant un reconeixement polític internacional, l’absència del qual amenaçava la supervivència del Règim”.

El turisme a Palma començà a recuperar-se progressivament a final dels anys 40, amb un programa de molt d’èxit dirigit als acabats de casar espanyols per passar la lluna de mel a Mallorca. El 1948 sembla que vingueren unes 6.000 parelles d’arreu d’Espanya. Aquesta promoció es veuria reforçada amb la difusió i l’èxit del cartell del niu de 1950. De fet, l’èxit del cartell ‘Luna de miel en Mallorca’ va ser aclaparador, sobretot si tenim en compte les múltiples reedicions dels anys posteriors i que seria àmpliament reproduït a postals, segells i etiquetes de maleta, entre d’altres.

El turisme a Palma començà a recuperar-se progressivament a final dels anys 40

Segons les dades de la Cambra de Comerç, el 1945 arribaren a Mallorca 53.134 turistes, entre els quals n’hi havia sols 691 que eren estrangers. L’any següent foren 61.514 els visitants, entre els quals es comptaven 1.229 estrangers. El 1950 ja en vingueren quasi el doble, 98.000 turistes, 22.000 dels quals eren estrangers, amb predomini dels francesos. La màquina turística es tornava a posar en marxa. El 1960 arribarien a Palma 361.000 persones. Havíem passat de 5.000 a 23.000 places hoteleres, la majoria al passeig Marítim i l’Arenal.

Malgrat l’aturada de 14 anys, s’havia aconseguit mantenir una infraestructura hotelera, uns serveis turístics i una mà d’obra especialitzada que jugaren un paper molt important pel retorn del turisme. Aquest era un turisme diferent del d’abans de la guerra però seguia les passes de l’anterior.

A poc a poc Europa es recuperava de la Segona Guerra Mundial i es començaven a pagar les vacances als treballadors que -si podien- escollien Espanya com a destinació, i Mallorca era una de les destinacions preferides. També va ser molt important el traspàs de l’aviació de Guerra a la Civil, tant de pilots com d’avions, cosa imprescindible pel creixement del flux de turistes. Tot acompanyat per una política més favorable per a l’obtenció de visats i uns preus més barats que els europeus, el flux de turisme va anar augmentant any rere any.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF