Troben pistes de quan el llop va passar a ser el millor amic de l'home

A mesura que arribava a la fi l'era glacial del plistocè tardà –conegut per les extincions massives i les migracions–, les persones i els llops van començar a relacionar-se. Però els detalls de com i quan va passar encara són objecte d’un intens debat. Un estudi ha obtingut una pista crucial en forma d’os de pota de 12.000 anys d'antiguitat procedent del jaciment arqueològic de Swan Point, a Alaska. L'ADN va revelar que la mare de l'animal havia estat un llop, però una anàlisi química va demostrar que el cadell tenia una dieta rica en peix que probablement li proporcionaven els humans, segons els investigadors.

Aquest descobriment sembla captar un moment clau en l'acostament entre les dues espècies. No obstant això, no està del tot clar si l'animal recentment descobert va ser alimentat de manera intencionada pels humans o si va aprendre a furgar les escombraries. Això ha fet que els investigadors no es posin d'acord sobre on situar l'espècimen de Swan Point en el procés evolutiu de llop a gos. "És possible que no sigui el que considerem domesticació en el sentit occidental", explica Joshua Reuther, arqueòleg de la Universitat d'Alaska Fairbanks i autor del nou estudi, publicat a Science Advances. I afegeix: “Però hi ha una interacció molt forta entre humans i cànids”.

Les troballes ofereixen algunes de les proves més antigues de domesticació de gossos, més antigues que les restes de 10.000 anys, també d'Alaska, que van ser estudiades el 2021. “Hi ha moltes incerteses i incògnites sobre la domesticació inicial del gos, fins i tot sobre quan va passar i on va passar –planteja Ben Potter, arqueòleg de la Universitat d'Alaska Fairbanks, que també ha participat en l’estudi–. Però el que apunten les nostres dades és que estem començant a aclarir les incerteses”, afegeix. 

És possible que durant el tumultuós període del plistocè tardà els humans i els llops es veiessin units per les circumstàncies i avancessin junts a través del pont terrestre de Bering des del que avui és Sibèria fins a Alaska. Els llops s'alimenten principalment de preses terrestres, i en el cas de l'antiga Alaska, eren bisons, mamuts i rosegadors. Però la dieta de l'animal descobert a Swan Point era de salmó en un 57%. Segons els investigadors, això probablement significa que mantenia una relació, encara que rudimentària, amb la població humana.

Descobriment "significatiu"

En un altre jaciment d'Alaska, Hollembaek Hill, hi ha indicis de més cànids alimentats amb salmó, inclosa una mare d'uns 8.000 anys d'antiguitat, el fetus de la qual mostrava indicis d'una dieta rica en salmó. Basant-se en els patrons d'aparellament dels llops, els investigadors van arribar a la conclusió que el fetus probablement va ser concebut en ple hivern, quan aquest peix no estava remuntant el riu Tanana, que és a la vora.

Experts que no van participar en l'estudi van coincidir a dir que el descobriment era significatiu. Hi ha "molt poques" restes de gossos de més de 10.000 anys d'antiguitat, segons Robert Losey, antropòleg de la Universitat d'Alberta que estudia la domesticació dels gossos. Tot i que les restes de Swan Point mostraven indicis d'ADN de llop, el senyal genòmic no és prou fort per determinar de manera concloent l'espècie.

“Era un llop que algú intentava alimentar o domesticar de manera intencional o era un llop que deia: «Caçar caribús és un fàstic»?”, es pregunta Angela Perri, experta en interaccions entre humans i animals de Chronicle Heritage. Segons la seva opinió, les restes mostren com els llops que rebuscaven a les escombraries humanes van poder iniciar, sense voler, el procés d'evolució de carronyaire a company. Però Perri també va reconèixer la incertesa inherent en el procés d'anàlisi del passat llunyà. L'estudi és bo, però és una situació complexa, conclou. 

Ni Potter ni François Lanoë, antropòleg de la Universitat d'Arizona, creuen que el fet que els cànids rebusquessin a les escombraries expliqui les seves troballes. “Si els cànids salvatges només robaven restes de menjar de tant en tant, probablement ni tan sols es reflectiria” als isòtops químics que queden als ossos, exposa Lanoë. Potter s'hi mostra d'acord: “L'explicació més plausible és que un humà va alimentar els cànids”.

Per al poble dene, que des de fa molts segles viu a Alaska, el debat sobre l'origen dels cànids corre el risc de passar per alt una cosa encara més important. Segons Evelynn Combs, funcionària tribal de Healy Lake, una comunitat indígena pròxima a Swan Point, els gossos funcionaven com a companys de supervivència, aliats en un paisatge dur, i la connexió amb l’humà no es pot limitar als gens o als isòtops. “Té a veure amb el que és espiritual”, diu. 

Copyright The New York Times