Tres tones de menjar per combatre la crisi
Mallorca Sense Fam dóna menjar a les famílies més necessitades que viuen a l’illa
PalmaDefensar Mallorca de la fam de la crisi. Amb aquesta intenció neix el 2009 l’Associació Mallorca Sense Fam. El vicepresident, Juan Martorell, en destaca la seva funció: “Neixem amb el començament de la crisi per ajudar i conscienciar la població mallorquina dels efectes de la crisi”. Mallorca Sense Fam ajuda les famílies més necessitades i totes les associacions que no reben ajudes. S’entreguen bosses d’entre 25 i 30 quilos de menjar, amb nombre proporcional al de membres de cada família i amb una diversitat d’aliments equilibrada. En total, cada setmana, 25 voluntaris repertaixen una mitjana de 3.628 kg. d’aliments.
Les famílies que se’n poden veure beneficiades han de tenir una quantitat d’ingressos inferior a 1.100 euros. Des del 2011, el nombre d’aliments entregats ha augmentat de 111 a 188 tones. En aquest sentit, Martorell no veu el futur amb gaire d’optimisme: la tendència és que cada any s’augmentin unes 30 tones. A més, es preveu que el 2016 la xifra de 2015 també se superi.
Infància
El nombre de beneficiaris directes atesos per l’associació es manté en unes xifres semblants durant aquests últims anys, i supera els 2.000. Ara bé, el canvi brusc es notà el 2013, quan Mallorca Sense Fam va arribar a Manacor. Es va passar dels 899 atesos del 2012 a 2.266 l’any següent. D’aquests beneficiaris, diversos centenars són infants. De fet, Martorell explica que la filosofia, ara mateix, de l’associació és potenciar l’alimentació dels més petits. “Els infants de 0 a 24 mesos són els que ho tenen més difícil”, assegura. En aquesta direcció, Martorell apunta que l’alimentació del primer any és la més cara, i pot arribar a rondar els 1.600 euros.
En concret, el 2015 es van atendre un total de 217 infants de fins a dos anys. Entre els 3 i els 15 anys, la xifra augmenta fins als 615. A més, la majoria de famílies ateses estan integrades per quatre membres.
Marroc, Espanya i Nigèria
Els marroquins són el grup més atès durant el 2015. 184 famílies -un total de 757 persones- van acudir a Mallorca Sense Fam. De l’Estat hi van 141 famílies, mentre que Nigèria és el tercer país de procedència que més acudeix a l’associació: 67 famílies. Martorell confessa que per poder rebre les ajudes totes les persones han d’estar empadronades a qualsevol municipi de Mallorca. En aquest sentit, el vicepresident de Mallorca Sense Fam assegura que li agrada la tasca que es fa, perquè va destinada a gent de Mallorca: “Em sembla molt bé que es facin ajudes a tot el món, però una donació que es fa a altres països... jo no sé què s’està fent”. En aquest sentit, Martorell explica que tothom pot veure la tasca de Mallorca Sense Fam.
El menjar prové d’un fons de la UE, de la compra o de la donació. El 2015 van entrar gairebé 236 tones, gairebé 100 més que el 2013. En l’actualitat, Mallorca Sense Fam ajuda 16 institucions i centres asistencials. Ara bé, segons destaca aquesta associació, el perfil mitjà de les persones que hi acudeixen és de parelles joves, amb nins i sense feina amb uns ingressos mínims.
Si es mira l’evolució per codis postals, es pot veure com les famílies que viuen a barris de classe mitjana estan començant a acudir cada cop més a Mallorca Sense Fam. Martorell ho explica, i detalla també que la gent més necessitada és la que més col·labora.
Mallorca Sense Fam dóna entre 35 i 40 quilos d’aliment a les famílies. “No els solucionam la vida, però sí que ens asseguram que durant 8, 10 o 12 dies una menjada forta la puguin fer”, destaca Martorell. Les ajudes són de tres mesos, i es renoven si la família continua en la mateixa situació. Cada tres mesos es va renovant en funció d’aquestes necessitats. Martorell explica que hi ha persones grans que viuen soles que, potser, ja fa anys que han hagut d’acudir a Mallorca Sense Fam per poder tenir una alimentació equilibrada. El repte de futur de l’associació és establir una línia constant i enfortir l’alimentació dels infants. De fet, han presentat un projecte a l’Obra Social la Caixa en el qual demanen 60.000 euros per fer una línia d’alimentació infantil.