T’imagines que la demoscòpia t’envaís la vida?

LES ENQUESTES electorals són com els sopars d’empresa de Nadal amb amic invisible: fa anys que tothom els critica però es continuen fent. La diferència és que al sopar t’ho acabes passant mig bé i a vegades el regal arriba a casa i tot, mentre que les enquestes s’han encallat en la dimensió desconeguda dels que ni saben ni contesten. La conclusió sempre és que els indecisos decidiran. Ui, quina sorpresa. Candidats i caps de campanya viuen en un món paral·lel, virtual, fals. Em faig un tip de riure cada cop que concloem que un partit baixa respecte a les expectatives que tenia de pujar a l’enquesta anterior. És meravellós baixar d’un lloc on mai no has estat. Esclar que la política s’allunya de la realitat, si dediquen més energies i neurones a la mentida estadística que a la realitat del recompte.

Imagineu que la demoscòpia s’apoderés de la nostra vida. Que ens arribessin sondejos fets entre els coneguts de com ens anirà el cap de setmana, de si els amics pensen que lligarem o no. Que us avisessin que hi ha un 35% que no ha volgut contestar, perquè no li interesseu gens, i tot i això us les prenguéssiu seriosament. Que celebréssiu com un èxit que segons un 72% d’enquestats seduireu algú, o lamentéssiu que, segons un 65% d’enquestats, a partir de la vostra segona frase la parella pensarà en una altra cosa mentre us va fent que sí amb el cap. I que acabéssiu confonent la projecció dels vostres èxits i fracassos amb la realitat. I que un cop comprovat si l’enquesta tenia raó no poguéssiu valorar res perquè ja us arribés una nova enquesta. Celebrem que la demoscòpia no hagi envaït la nostra vida real, oblidem les enquestes i diumenge anem a votar de veritat.