Produir més o consumir millor: el debat darrere la nova dessaladora de 135 milions d'euros a Palma

PalmaL'Ajuntament de Palma tindrà una dessaladora pròpia. Impulsada per Emaya, la instal·lació costarà uns 135 milions d'euros, segons recull el projecte del Pla de gestió sostenible de l'aigua. Aquest equipament, que està previst per a l'any 2035 i que tindrà una capacitat màxima de fins a 36 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, es planteja com un "pilar estructural" per garantir el subministrament. L'actuació pretén respondre a la manca d'aigua que anticipaven els tècnics de recursos hídrics del Govern als seus informes del Pla General de Palma l'any 2023.

Aquesta situació límit havia provocat diversos enfrontaments entre l'equip del batle, Jaime Martínez, i la Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua. Martínez vol tant sí com no poder augmentar l'oferta de pisos a Palma, per damunt de les previsions del Pla General; aquest seria el principal motiu pel qual s'ha impulsat la nova dessalinitzadora. Amb l’horitzó del canvi climàtic cada vegada més present, la pregunta que planeja entre tècnics i experts és directa: cal realment produir més aigua o se n'ha de gastar menys?

L'objectiu principal del projecte és assegurar l'abastiment d'aigua mitjançant recursos "no convencionals", especialment en contextos de sequera prolongada, que són cada vegada més freqüents. De manera complementària, la dessalinitzadora també permetrà reforçar el sistema hídric global de Mallorca, perquè reduirà la pressió sobre els aqüífers, com s'explica en el document al qual ha tingut accés aquest diari.

L'informe del projecte considera que Palma i el conjunt de l'illa pateixen un "dèficit estructural" de recursos hídrics que no es pot resoldre només amb mesures d'estalvi o millora de l'eficiència. Les projeccions apunten que aquesta manca d'aigua es podria situar entre els 16 i els 24 hm3 anuals l'any 2040 (un hm3 equival a mil milions de litres), una situació agreujada pel canvi climàtic i la disminució dels recursos subterranis, tal com indiquen les anàlisis del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB 2022-2027), juntament amb els estudis tècnics del futur Pla de gestió sostenible de l'aigua de Cort.

Un pilar clau del "futur" model

En aquest context, per a Cort, la dessalació es consolida com un pilar clau del "futur" model de gestió de l'aigua. Tot i això, fonts de l'àmbit tècnic insisteix a tenir un altre ordre de prioritats. Juan Calvo, director de l'Aliança per l'Aigua i exsecretari de l'Agència Balear de l'Aigua, recorda que el marc europeu és clar: primer reduir-ne la demanda, després reutilitzar-la i, només com a darrer recurs, augmentar-ne l'oferta. "Abans de fer una nova dessaladora s'hauria d'aprofitar al màxim les que tenim", defensa. Segons explica, les plantes actuals de Palma i Alcúdia no funcionen a ple rendiment, especialment a l'hivern, fet que impedeix la recuperació dels aqüífers com a reserva estratègica. A Eivissa, sí que es fan servir les dessaladores a l'hivern —la major part de l'aigua que es consumeix a aquesta illa és dessalada—, però això no passa a Mallorca. "Per què volem una altra dessalinitzadora si les que ja tenim no es fan servir a ple rendiment?", planteja.

Segons explica el doctor en Geografia Cels García, la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea cerca els principis d'eficiència, reducció de la demanda i reutilització de l'aigua i, només si no hi ha cap altra possibilitat, l'augment de l'oferta, encara que no és recomanable. Sobre això, Calvo adverteix que augmentar l'oferta és "una fugida endavant" que pot provocar un "efecte reclam".

El pla de l'Ajuntament també destaca que aquesta instal·lació permetrà reduir la dependència d'aportacions externes d'aigua dessalada, una tendència que ha anat en augment els darrers anys i que incrementa la vulnerabilitat del sistema en episodis de sequera. La intenció és que la dessalinitzadora contribueixi a recuperar els aqüífers i a complir els objectius ambientals fixats per la planificació hidrològica, alhora que millori la seguretat del subministrament davant el creixement previst de la població, que podria superar els 570.000 habitants l'any 2040, fet que pressionarà encara més el sistema.

Aquesta idea obre una altra qüestió de fons: el model de creixement. Calvo adverteix que les dessaladores sovint arriben tard respecte al desenvolupament urbanístic, fet que provoca "encara més estrès hídric". "Si s'ha construït pensant en una nova dessalinitzadora, quan s'acabi ja en farà falta una altra", afirma. Per això, defensa que qualsevol expansió urbanística hauria d’estar condicionada a la disponibilitat real d’aigua.

La remodelació de la dessalinitzadora

Paral·lelament, el Govern ja ha aprovat la remodelació de la dessalinitzadora de la badia de Palma per un import màxim de 58 milions d'euros. Les actuacions previstes permetran actualitzar en profunditat la planta, que té una capacitat nominal de producció de 63.000 metres cúbics diaris i presenta un elevat grau d'obsolescència en alguns dels sistemes principals. Aquesta actuació reforça, precisament, l'argument dels que reclamen optimitzar primer el que ja existeix.

També hi ha interrogants institucionals. El doctor en Geografia de la UIB Cels García recorda que les competències en recursos hídrics corresponen al Govern, que és qui hauria d'autoritzar una infraestructura d'aquest tipus. L'Executiu, per la seva banda, ha explicat a aquest diari que el projecte és municipal i que l'Ajuntament té potestat per desenvolupar-lo.

Segons explica García, la dessalació planteja impactes concrets. Només aproximadament un 45% de l'aigua tractada és apta per al consum; la resta és salmorra que es retorna a la mar, fet que pot provocar possibles afectacions sobre ecosistemes sensibles, com les praderies de posidònia. A això s'afegeix el consum energètic: d'entre 2 i 2,5 kWh per metre cúbic en les plantes actuals, però molt més elevat a les antigues, on arriba als 50 kWh, una xifres que encareixen el cost final de l'aigua respecte a les fonts tradicionals.