“Quan t’equivoques la gent canvia de llengua i et parla en castellà”
Tota meta suposa haver de fer esforços i superar dificultats: estructures gramaticals, pronoms febles... són alguns dels problemes als quals s’han d’enfrontar els nous parlants
EivissaTota meta suposa haver de fer esforços i superar dificultats: estructures gramaticals, pronoms febles... són alguns dels problemes als quals s’han d’enfrontar els nous parlants. Però sense cap mena de dubte, el que destaca per sobre de tots és l’actitud de la gent local. Un exemple d’això és el testimoni d’Agustí, un argentí que viu a Eivissa i que destaca que “malgrat que a la gent li agrada l’esforç” que fa per parlar català, “molts canvien l’idioma de seguida que comet un error”.
L’assessor lingüístic de Formentera, Carles Torres, admet que aquest és un dels problemes amb què es troben els nouvinguts que intenten parlar català. Torres admet que l’aprenentatge a les aules és important, però que realment “és al carrer on s’aplica el que s’ha après”, i molts eivissencs i formenterers no permeten a aquests nouvinguts poder desenvolupar els seus nous coneixements a la vida diària.
“Per ideologia”
A més, aquest fet xoca amb l’objectiu que molts persegueixen quan decideixen aprendre i parlar català, que no és altre que “integrar-se”, com diuen gairebé els 25 testimonis que formen part de la campanya. Un exemple és Mikel, un “formenterer basc” que reconeix que parla català “per ideologia” i perquè “quan s’arriba a un lloc s’ha de parlar la llengua que parla la gent d’allà per adaptar-s’hi una mica”.
També resulta interessant la vida de Terkan, una dona turca que des de fa 25 anys viu al municipi de Sant Joan de Labritja, a Eivissa. Ella explica que va aprendre la llengua gràcies que “les seves filles van estudiar en català” i ella les va voler ajudar amb els deures. Assegura que li va ser fàcil perquè les seves filles “van començar de zero” i ella va seguir el seu ritme.
Ben diferent és el cas de Manolo, madrileny que va instal·lar-se a Formentera fa 16 anys. Manolo diu haver après a parlar el català “per la necessitat d’integrar-se socialment” i per “la inquietud de conèixer la cultura local”. Assegura que la llengua “és un pilar fonamental” per viure al poble. Diu que a ell saber francès l’ha ajudat molt, sobretot pel que fa a les estructures gramaticals.