Director general de Drets Animals del govern espanyol
Societat 03/07/2021

Sergio García Torres: "Cal eliminar la figura de protecció patrimonial de la tauromàquia"

5 min
El director general de Benestar Animal del govern espanyol, Sergio García Torres, durant la seva visita a Palma.

PalmaSergio García Torres (Madrid, 1979) és el director general de Drets Animals del govern espanyol des de principi de l'any passat. D'ençà que està en el càrrec, ha visitat Mallorca en tres ocasions, i aquesta vegada ho ha fet amb motiu de la ronda de reunions que està fent amb els governs autonòmics per acabar de concretar la futura llei estatal de benestar animal. També ho ha aprofitat per fer una formació interna amb els membres del seu partit, Unides Podem.

Què aporta el departament que dirigiu?

— No és un balanç fàcil de fer, perquè aquesta legislatura ha estat marcada per la pandèmia. La creació de la direcció té com a eix fonamental preocupar-se perquè la immensa majoria de les normatives o propostes que surtin del govern tinguin una perspectiva de la protecció i el benestar animal. La setmana passada vàrem tancar el pla estatal contra incendis d'enguany, una normativa del Ministeri d'Interior que fa mitjançant la Direcció General de Protecció Civil. Nosaltres hi hem incorporat tot el que tenia a veure perquè quan hi hagi un incendi es tingui en compte la necessitat d'evacuar els animals.

Per què el departament està dins del Ministeri de Drets Socials i no a Agricultura o Medi Ambient?

— Era un peça fonamental, perquè plantejam establir drets bàsics per als animals. Que no ens facin una caricatura sobre el fet que volem igualar-los als dels humans, però és evident que cal establir-ne. Una de les primeres coses que hem posat en marxa és que els animals deixin de ser considerats com a coses. També està en tramitació una modificació del Codi Civil.

La societat espanyola és especialment cruel amb els animals?

— No, i crec que s’ha avançat molt. Però sí que han quedat enrere les administracions i les normatives que garanteixen la protecció dels animals. Ara, les institucions hem de fer la passa per igualar-les a la societat. És clar que sempre existiran casos aïllats i sagnants de maltractament, però s'evidencia que la societat els rebutja perquè generen alarma social.

Què diríeu de la societat balear?

— No vull infravalorar els avanços que es fan en altres comunitats, però les Balears han anat per davant a l'hora d'establir mecanismes de protecció animal, com és el cas de la llei de toros, que malauradament el Tribunal Constitucional va desdibuixar. Així tot, a les Illes continua existint una diferència entre l'àmbit urbà i el rural, com pot passar a Castella-la Manxa.

El govern britànic va iniciar fa poques setmanes una llei que reconeixerà els animals com a éssers amb sentiments. Fareu el mateix a Espanya?

— Els britànics han anat una passa més enllà. Nosaltres plantejam que en la modificació del Codi Civil siguin considerats com a éssers dotats de sensibilitat. És una qüestió de semàntica, però establim la diferència dels animals respecte dels objectes i les persones. Seguim la mateixa línia de França, Alemanya i Bèlgica, que ho va incloure en la seva constitució.

Què proposa la llei de benestar animal que tramitau?

— Té a veure amb la tinença responsable, el sacrifici zero i de dotar d'una sèrie d'eines l'administració autonòmica i municipal perquè posin en marxa mecanismes de protecció i de control. Volem eliminar la xacra de l'abandonament. Segons les darreres dades de la fundació Affinity, que són les més precises que hi ha, cada any s'abandonen uns 300.000 animals al país. I fan curt.

En quina fase es troba la norma?

— Ja tenim un esborrany de la llei i estam en fase de consultes amb les comunitats autònomes. Volem que incorpori les característiques de cada territori i fer-la coordinadament amb les comunitats. Entenem que aquesta llei és un canvi cultural necessari que han de fer les administracions. Hi haurà algunes diferències, però per norma general tots els governs autonòmics entenen que cal fer-ho.

El Govern balear també tramita la seva pròpia llei de protecció animal. Serà complementària o pot entrar en conflicte amb l'estatal?

— Es complementaran, però hi haurà coses que caldrà matisar conjuntament. Les administracions estan condemnades a treballar conjuntament. Sabem que les autonomies són les que executen les normatives i per això feim feina cada dia amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. No volem una llei molt bonica en un despatx, volem que sigui una eina útil per als que executen aquestes normes per tal de posar fi al maltractament i l'abandonament animal.

Encara que el Tribunal Constitucional anul·làs articles clau de la llei de toros balear el 2018, com ara els que prohibien clavar-los llances i matar aquests animals a les curses, continua sent l'única norma autonòmica que estableix mesures que dificulten la tauromàquia. És el camí que preveu seguir la Direcció General a la resta d'Espanya?

— Tant de bo avancem en la línia que han seguit les Balears. Cal adequar aquests espectacles –que rebutj absolutament– al sentir majoritari de la ciutadania, i a les Illes s'ha dit clarament que les curses de bous han de quedar en el passat. El Constitucional blinda els toros, però cal avançar cap a l'eliminació de la figura de protecció patrimonial de la tauromàquia perquè cada comunitat pugui modificar-la o eliminar-la a la seva velocitat. A mi m’agradaria que desaparegués.

En quina situació es troben els tràmits per reduir l’IVA als serveis veterinaris?

— És un acord de govern que consider un contracte. La baixada ha de ser tant sí com no en els pròxims pressupostos generals de l'Estat, perquè el tractament veterinari és un servei essencial, com hem vist durant la pandèmia. Estam fent feina perquè sigui així.

Són recurrents els conflictes entre ecologisme i animalisme. El control letal de cabres a l’illot del Vedrà i a la serra de Tramuntana en són un exemple per la polèmica que generen. Es pot arribar a un equilibri entre ambdues visions?

— Tenc sensibilitat pels dos moviments, que lluiten per qüestions respectables. Han d'existir punts en comú. Per exemple, en el cas del control d'espècies exòtiques a la Península, tenim molts problemes amb les cotorres argentines. Algunes administracions consideren que cal matar-les; nosaltres estam d'acord que cal controlar-ne les poblacions, però intentam utilitzar mètodes ètics i tancar la possibilitat que n'entrin més exemplars. Els controls alternatius avancen, tot i que pot haver-hi situacions en què s'hagin de sacrificar animals.

A Mallorca es dona la paradoxa que la Conselleria de Medi Ambient aposta per matar les cabres perquè consideren que n'hi ha massa a la Serra, mentre que l'Associació de Caçadors de Cabrits amb Cans i Llaç rebutja aquests arguments. Vós, que defensau prohibir la caça amb cans, què en pensau?

— L’ús de cans per caçar ha d'implicar sempre que siguin considerats com a tals. El problema sorgeix quan s’intenta que aquests animals no siguin catalogats com a cans i es veuen com una eina de treballar i perden drets. Per aquí no passarem. Personalment, crec que hi pot haver altres opcions per controlar aquesta espècie. Caldria fer un estudi sobre quantes cabres hi ha i quin impacte tenen en el medi per establir mecanismes de control, si realment són necessaris. Això és extensible en el cas dels moixos domèstics.

El 2020 va obrir a Israel el primer restaurant del món que ofereix carn de cultiu. És un producte que podria revolucionar el sector alimentari perquè evitaria el patiment dels animals de granja i reduiria les emissions contaminants relacionades amb l'activitat. Com ho valorau?

Som vegà des de fa 15 anys. Des d'un punt de vista ambiental i del benestar animal, s'ha de reduir el consum de carn. Alhora, cal potenciar la ramaderia extensiva, que era tradicional al nostre país. Hem d'avançar cap a una producció local, de proximitat i racional. Rebutj les macrogranges de vaques i porcs; n'hi ha alguna que al dia consumeix més que la ciutat de Sòria. Això no és sostenible i és innecessari.

stats