“Els caps de setmana veig jugar a futbol les meves nebodes”

Rosa Cursach, directora insular d’Igualtat, explica com serà la seva setmana 

Dilluns torn de viatge. No ho faig sovint, però he volgut aprofitar el festiu per passar un parell de dies amb el meu marit. Per Nadal no tindré més dies lliures que els festius. Amb les professions que tenim, no coincidim gaire i miram d’aprofitar el temps que podem.

Dins la meva rutina, el primer que faig és dutxar-me i, quan berén, mir els titulars de la premsa. Després quan arrib al Consell de Mallorca ja no tenc temps de mirar els diaris, llevat que hi hagi alguna cosa molt concreta. Al dematí em passa que, si m’he adormit amb algun problema no resolt, em despert amb idees de com solucionar-lo perquè estic més lúcida.

Al Consell, aquesta setmana la dedicaré a continuar projectes iniciats la legislatura passada, com ara l’estratègia local d’igualtat, amb la qual feim feina amb els municipis. Cada dematí el dedicaré pràcticament a una comarca diferent: un dia Migjorn, un altre Llevant, un altre Tramuntana...

A banda d’això, tenc algunes reunions de persones que me les han sol·licitades i amb personal del casal d’acollida. No ens reunim cada setmana, sinó en funció de les necessitats. Per exemple, aquests dies em veuré amb les tècniques del centre d’informació de la dona, on estan especialitzades en víctimes.

Hi ha molts horabaixes que em dedic a estudiar diferents documents que hem de posar en marxa, entre els quals hi ha l’oficina de drets LGTBI. Però també tenc reunions.

Aquesta setmana m’he reservat un dia per veure’m amb una amiga. És difícil trobar aquests moments. Hi ha vegades que els tens organitzats i per una cosa o l’altra els has de deixar.

També hi ha molts actes que són l’horabaixa. Per exemple, dijous tenc l’entrega de premis d’Innovació Social, de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). En aquests llocs et trobes amb entitats amb qui fas feina per altres projectes o bé que fan projectes que et donen idees. Encara que semblin esdeveniments només de caràcter social, per mi són importants.

Jo som d’Artà i em deix el cap de setmana lliure per anar-hi i visitar els meus pares i la meva família, que viuen allà. Quan hi som, m’agrada anar a veure jugar a futbol les meves nebodes, de 8 i 10 anys, que estan a equips d’Artà.

Pel que fa al temps lliure, en dedic gran part a llegir, sobretot temes relacionats amb el feminisme. No perquè sigui una qüestió de feina, sinó que ja ho feia abans. És veritat que ara que em dedic a temes d’igualtat tenc més excusa. Ara estic llegint dos llibres: Caliban i la bruixa, de Silvia Federici, i Contra la izquierda conservadora, un debat de Nancy Fraser i Luc Boltanksi.

Al cinema i al teatre hi vaig més els caps de setmana. Aquest dissabte aniré a veure una obra al teatre Principal: Jauría, de Miguel del Arco. El teatre m’agrada moltíssim, però no hi vaig tot el que voldria.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF