I el seductor de la veu dolça va arribar vestit amb túnica
Crític MusicalMés enllà de la conyeta nostàlgica que activen els records de tornades tan populars com la de Velvet mornings (el famós “triki triki triki ”) o el de la seva silueta expansiva coberta amb túnica, Demis Roussos va ser un artista molt singular. És veritat que el seu nom s’associa amb un tipus de balada pop no apta per a diabètics que sovint queia de quatre grapes en l’exageració del romanticisme kistch, com ara We shall dance, From souvenirs to souvenirs o Forever and ever. Però també és cert que, al marge d’aquests èxits, el mapa de la carrera de Roussos inclou alguns carrerons, racons i paisatges insòlits que no es poden despatxar només amb un somriure condescendent.
En els seus inicis com a baixista i cantant del trio Aphrodite’s Child, la veu de Roussos ensucrava el pop psicodèlic d’aquesta banda formada el 1967 on també hi havia Vangelis, un altre músic grec universal. Són d’aquesta època cançons tan rodones com It’s five o’clock i End of the world. A mesura que Aphrodite’s Child van anar arraconant-se cap al rock progressiu i l’experimentació instrumental, com preferia Vangelis, Demis Roussos va triar una drecera: encetar una carrera en solitari orientada cap a una interpretació molt sui generis de les balades soul dels setanta, que de tant en tant adornava amb algun arranjament de folklore grec. Com que el mercat musical europeu vivia una època de receptivitat cap a les propostes pop que qüestionessin l’hegemonia anglosaxona (un període que va de la victòria d’Abba al Festival d’Eurovisió el 1974 i la d’Izhar Cohen i Alphabeta el 1978), Demis Roussos es va convertir en un ídol de la cançó romàntica i sensual de mida XXL. Va ser, pràcticament, el Barry White mediterrani.
És molt probable que si l’aspecte de Demis Roussos no hagués estat tan especial i despreocupat (barbut, rialler, obès...) aquest èxit no hagués estat tan gran. I ell ho sabia. No tenia cap por al ridícul quan apareixia, per exemple, en actuacions a Televisió Espanyola, volant per sobre d’uns fons de croma en un auto de xoc o en un tap d’una ampolla de xampany. Coses com aquestes eren les que el feien únic.
