Els secret de l'ús de les pantalles: per què els pares les utilitzen amb els fills?

PalmaLes pantalles ja no són només una font d’entreteniment puntual en la infància sinó una eina quotidiana de gestió domèstica. A les Balears, una part significativa de les famílies reconeix que utilitza dispositius digitals per tranquil·litzar els infants, gestionar l’avorriment o ajudar-los a calmar-se, fins i tot abans dels sis anys. Aquesta és una de les conclusions més rellevants de l'estudi l’Anàlisi de l’ús de les pantalles en infants de 0 a 6 anys de la UIB, encarregat per la Conselleria d'Educació. Es basa en les respostes de 8.991 famílies. El 91,6% de les unitats familiars consideren que els seus fills fan un ús abusiu dels dispositius.

Segons l’estudi, prop de la meitat de les famílies admeten que utilitzen pantalles per calmar els fills “algunes vegades” o “sovint”, mentre que un percentatge menor però no residual afirma fer-ho de manera habitual. Aquest patró és especialment present en els trams d’edat de 3 a 6 anys, quan l’ús dels dispositius ja està plenament integrat en la rutina quotidiana i deixa de ser excepcional. L’avorriment és un altre factor determinant. L’informe mostra que les pantalles s’utilitzen com a recurs immediat quan l’infant no sap què fer, una funció que les converteix en una eina de contenció i ocupació del temps. Aquest ús instrumental, orientat a facilitar la convivència i reduir conflictes, conviu amb la percepció generalitzada de les famílies que asseguren establir normes i límits.

El context tecnològic explica aquesta realitat. El 96% de les llars amb infants petits disposen de televisió, el 95% tenen telèfon intel·ligent i més del 62% disposen d'una tauleta, cosa que situa els dispositius digitals a l’abast dels infants des de les primeres etapes de desenvolupament. Aquest accés es tradueix en un ús molt estès. Només un de cada quatre infants de 0 a 6 anys no mira televisió cap dia, mentre que prop del 75% ho fa de manera habitual en diferents períodes, des de mitja hora a més de 3 hores. En el cas del telèfon mòbil, tres de cada deu infants l’utilitzen cada dia.

L'edat, factor clau

L’anàlisi del temps diari confirma la magnitud del fenomen. Més de la meitat dels infants miren pantalles entre 30 minuts i dues hores cada dia, i un 7,7% supera les dues hores diàries, principalment davant la televisió. El mòbil i la tauleta presenten xifres inferiors, però no menyspreables: un 7,2% dels infants utilitza el telèfon mòbil més d’una hora cada dia. Aquestes dades mostren que l’exposició no és residual ni ocasional sinó sostinguda i regular, fins i tot en edats molt primerenques.

L’estudi detecta una relació directa entre edat i ús de pantalles. A mesura que els infants creixen, augmenta tant la freqüència com la durada del consum. La diferència entre els infants d’un any i els de sis és clara i estadísticament significativa, especialment en el cas de la televisió, que es consolida com el dispositiu central a partir dels tres anys. El telèfon mòbil i la tauleta segueixen una evolució similar, amb un increment notable a partir dels quatre anys, quan passen de ser un recurs puntual a formar part de la rutina diària.

L’ús de dispositius es distribueix al llarg del dia. Les famílies indiquen que les pantalles apareixen sobretot abans de sopar, després de dinar i, en menor mesura, abans d’anar a dormir, una franja especialment sensible per al descans i la regulació del son infantil. Aquesta presència transversal reforça la idea que les pantalles no compleixen una única funció, sinó que s’adapten a diferents moments i necessitats del dia a dia familiar. Pel que fa al propòsit, l’entreteniment és el principal motor: gairebé dos de cada tres infants utilitzen pantalles amb finalitats lúdiques de manera recurrent.

En paral·lel, l’informe posa de manifest l’ús de les pantalles com a recurs per regular el comportament, tant per calmar com per gestionar situacions de cansament o nervis. Aquesta funció, reconeguda obertament per una part important de les famílies, evidencia fins a quin punt els dispositius s’han integrat com a eina bàsica per a la criança. L’estudi constata un cert grau d’anarquia en la gestió dels dispositius. Així, un 22% de les famílies declara que l’infant no demana permís per emprar les pantalles, mentre que un 30% diu que les empra com a recompensa. El 50% dels infants tenen restriccions de temps.

Quan es posen normes, aquestes són de diferent naturalesa. El 42,9% assegura que es limita a uns dies concrets, una mesura que no apliquen en cap cas el 36,8% de les famílies. El 65,6% restringeixen els continguts als quals poden accedir els infants. No ho fan el 24,2%.

La bretxa del nivell educatiu

Un altre dels resultats rellevants és la relació entre nivell d’estudis dels progenitors i ús de pantalles. Els infants de famílies amb nivells educatius més baixos fan un ús més intensiu de la televisió i de la tauleta, mentre que en llars amb estudis universitaris el consum global és menor, tot i que l’ús del telèfon mòbil és més elevat. Aquestes famílies també són les que declaren aplicar més normes i controls, tant de contingut com d’accés, fet que apunta a una gestió diferent, però no necessàriament a una reducció significativa del temps total d’exposició.

El 87,5% de les famílies asseguren establir normes sobre l’ús de pantalles i més de la meitat utilitzen sistemes de control parental. Tot i això, la combinació d’una alta presència de dispositius, un temps d’ús considerable i la seva utilització per calmar o ocupar els infants mostra una realitat clara: les pantalles estan plenament normalitzades en la primera infància. L’ús de pantalles en infants de 0 a 6 anys no és una qüestió marginal sinó un fenomen amb implicacions educatives, socials i familiars que situen la formació i l’acompanyament a les famílies com un dels grans reptes de futur.