Retards, errors i traves burocràtiques compliquen la regularització extraordinària de migrants

PalmaLa regularització extraordinària de persones estrangeres, iniciada el passat mes d’abril, ja comença a donar resultats, però el procediment encara presenta nombroses deficiències. Retards en la tramitació, errors en les dades personals, alertes del Sistema d’Informació de Schengen (SIS) i dificultats per obtenir la targeta d’identitat d’estranger (TIE) són alguns dels obstacles detectats pels professionals jurídics. Aquestes incidències poden fer que persones amb sol·licituds presentades en condicions semblants acabin en situacions administratives molt diferents.

Així ho exposa l’advocada Carmen Serra, membre de l’equip de juristes de l’Observatori de Migracions de la Mediterrània, en un informe que analitza els problemes del procés i proposa mesures per millorar-lo. Segons Serra, la regularització ha permès incorporar moltes persones a la legalitat administrativa i laboral, però el volum de sol·licituds també ha evidenciat mancances de capacitat, coordinació entre organismes i control de les dades.

Els retards condicionen l’accés a la feina

Un dels principals problemes és l’espera entre la presentació de la sol·licitud, l’enregistrament de l’expedient i la notificació de l’admissió a tràmit. Aquesta darrera comunicació és especialment important perquè permet accedir provisionalment al mercat laboral mentre continua la tramitació. Per tant, la demora no és només burocràtica: pot impedir que una persona comenci a treballar i avanci cap a una situació d’estabilitat a Espanya.

Segons l’experiència professional recollida per Serra, a començaments d’octubre encara hi havia expedients presentats els primers dies del procediment que no havien rebut l’autorització provisional. L’advocada calcula que el 30% dels expedients que ha analitzat es trobaven en aquesta situació, tot i que precisa que és una estimació basada en els casos coneguts professionalment i no una estadística representativa del conjunt de l’Estat.

La manca de dades públiques detallades impedeix conèixer l’abast real del problema, les causes dels retards o les nacionalitats més afectades. A més, hi ha sol·licituds més recents que ja s’han resolt, mentre que d’altres de més antigues continuen encallades en les primeres fases, sense que els interessats en coneguin clarament el motiu.

Les alertes europees poden allargar la tramitació

Un altre obstacle són les alertes al Sistema d’Informació de Schengen introduïdes per altres estats membres, sovint vinculades a prohibicions d’entrada o d’estada. Aquests casos poden requerir comprovacions addicionals per determinar si la prohibició continua vigent, quina n’és la causa o si les dades encara són correctes.

L’informe adverteix que algunes alertes poden continuar actives encara que la resolució que les va originar hagi estat revocada o hagi perdut eficàcia, per errors d’actualització o manca de coordinació entre autoritats. Tanmateix, la seva existència no hauria de comportar automàticament una denegació de la regularització.

Serra recorda que aquests casos s’han d’analitzar d’acord amb la normativa europea i les circumstàncies de cada persona. Quan Espanya preveu concedir una autorització de residència a algú sobre qui un altre estat membre manté una alerta, cal consultar l’estat que l’ha introduïda, valorar els motius de la prohibició i donar audiència a la persona interessada perquè pugui presentar al·legacions.

Aquestes comprovacions poden allargar el procediment. Per això, l’advocada defensa que es diferenciïn les incidències informàtiques de les conseqüències jurídiques i que una infracció administrativa vinculada a una estada irregular en un altre estat no exclogui automàticament una persona del procés, especialment si ha arrelat a Espanya, té fills menors a càrrec o pateix una malaltia greu.

Una resolució favorable sense targeta d’identitat

Les dificultats tampoc no desapareixen quan l’Administració concedeix l’autorització de residència. L’informe recull casos en què errors en els noms, els cognoms, la filiació o els documents identificatius impedeixen obtenir la TIE, que acredita documentalment l’autorització concedida.

Algunes incidències només es detecten quan la persona acudeix a la Policia per prendre’s les empremtes. Les dades de la resolució poden no haver-se incorporat correctament als sistemes policials o no coincidir amb les del passaport i altres bases de dades. Així, una persona pot tenir una resolució favorable i, malgrat això, no completar la documentació fins que es corregeixin els errors. Serra atribueix part del problema a la manca de canals de comunicació àgils entre les oficines d’Estrangeria i les dependències policials, que acaba traslladant als sol·licitants la responsabilitat de solucionar errades que no han comès.

A aquestes incidències s’hi afegeixen les dificultats per aconseguir cita per a la presa d’empremtes, les diferències entre dependències policials sobre la documentació exigida i els problemes relacionats amb l’empadronament, les taxes o la filiació. La manca de la targeta física també pot complicar gestions quotidianes davant les administracions, els ocupadors o les entitats bancàries, com ara obrir un compte o acreditar documentalment la situació administrativa. L’informe posa així en relleu la distància entre tenir un dret reconegut i poder exercir-lo amb normalitat.

La falta de coordinació carrega el problema sobre els sol·licitants

Per a Serra, moltes d’aquestes incidències tenen un origen comú: la fragmentació del procediment. Estrangeria tramita i resol les autoritzacions; la Policia expedeix la documentació; la Seguretat Social intervé en determinats tràmits laborals, i altres institucions participen en les comprovacions d’antecedents i les consultes internacionals.

Quan aquests organismes no comparteixen la informació de manera àgil, les persones interessades han d’aportar documents que ja té una altra administració, corregir errors o esperar que diferents departaments coordinin les actuacions. A més, la manca de criteris homogenis pot fer que situacions semblants rebin respostes diferents segons la dependència que les gestiona, amb la consegüent inseguretat jurídica.

Davant aquesta situació, l’informe proposa identificar millor els expedients pendents d’enregistrament, informar amb més claredat de les causes de paralització i establir mecanismes ràpids per corregir errors. També reclama millorar la coordinació de les consultes vinculades al Sistema d’Informació de Schengen i unificar els criteris per expedir la TIE.

Per a Serra, el repte no és només resoldre les sol·licituds, sinó garantir que totes les fases —des de la presentació fins a l’autorització provisional, la resolució definitiva i l’expedició de la targeta— funcionin com un únic procediment coherent. La regularització ha de permetre que les persones que compleixen els requisits accedeixin a una situació administrativa regular, sense que les deficiències internes de l’Administració es converteixin en una càrrega afegida per als sol·licitants.