El record de les ferides íntimes de les dones a la guerra centra l'acte commemoratiu del 24-F

Desenes de persones han acudit aquest horabaixa al Mur de la Memòria del cementeri de Palma per recordar Emili Darder, Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni Maria Ques

La premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévich escrivia a La guerra no té rostre de dona que "la guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis. Té paraules pròpies, no hi ha herois i gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana". I aquestes són les paraules que ha rescatat l'advocada i activista feminista Xisca Mas en el manifest que ha escrit en nom de la Comissió 24 de Febrer, amb motiu de l'acte commemoratiu que, com cada any, se celebra al cementeri de Palma per recordar Emili Darder, Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni Maria Ques, homes afusellats el 24 de febrer de fa 83 anys en aquest espai que avui és de record, a la mateixa paret on ara regalima la darrera llum del dia.

"Aquest manifest vol ser un homenatge a les dones properes als homes que cada any recordam aquí", ha expressat Mas. "I també un petit record de tot el que signifiquen per a les dones els assassinats i crims que anomenam guerra, ja que el patriarcat fa que els seus patiments i les seves necessitats siguin més desconegudes per la societat", ha afegit. Miquela Rovira Sallarès, Emilia Darder Rovira, Carme Cano Darder, Maria Llobera Caldentey, Bàrbara Mateu Ferrer i Margalida Mateu Ferrer són alguns dels noms que ha recordat Mas, fent-ne una petita ressenya.

En el manifest, ha remarcat la importància de reivindicar "el que és quotidià, el que és íntim", i la importància "d'estar atents a altres patiments –els de les dones– menys espectaculars però no menys devastadors". Perquè "les dones també presenten les seves pròpies ferides", ha recordat Mas. Seqüeles físiques i psicològiques de la guerra que es manifesten després, i les conseqüències de ser les vençudes: varen ser dones sense recursos econòmics, sovint insultades i escopides pel carrer. Sense ni dret a dur el dol, perquè el seu mort era considerat pel règim un traïdor.

Hila: "Ara que algunes veus tornen a defensar el feixisme, cal ser més actius que mai"

Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, ha celebrat en l'acte "tenir les institucions al nostre costat", però també ha assegurat que "encara queden moltes coses que ens fan mal". Ha citat exemples com la simbologia feixista que resta als carrers, els jutges que arxiven causes emparant-se en la Llei d'amnistia o "les traves que posa la mateixa fiscalia perquè no s'investigui la querella de l'Argentina". "Per a nosaltres la guerra no ha acabat. Continuarem lluitant per la veritat, la justícia i la reparació", ha tancat.

Isabel Castro, consellera d'Administracions Públiques, ha subratllat que "són importants aquests actes per no oblidar la història que no volem repetir" i "ensenyar a les noves generacions què va suposar la dictadura feixista en aquest país". Per últim, José Hila ha recordat que "varen ser assassinats per defensar la democràcia", per uns motius "que nosaltres compartim plenament i defensam". "Ara que algunes veus neguen la memòria històrica i tornen a defensar el feixisme, crec que més que mai hem de ser actius a defensar els valors que ens uneixen: la llibertat, la igualtat, la justícia social i la democràcia", ha afegit el batle de Palma.

Miquela Lladó (veu) i Jordi Tugores (guitarra) han acompanyat l'acte amb música i un recital de poemes, davant les desenes d'assistents, cadascú amb el clavell a la mà que han deixat, un any més, al Mur de la Memòria.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF