Ha de recalcular Prohens la seva estratègia de contraprogramar Abascal?

Les eleccions a l’Aragó confirmen que Vox cada vegada té més força arreu de l’Estat, mentre el PP acusa un desgast

La presidenta del Govern, Marga Prohens, al Parlament.
16/02/2026
3 min

PalmaEl PP ha seguit en els darrers mesos una estratègia per competir amb Vox: la contraprogramació. Quan els de Santiago Abascal clamaven contra el vel islàmic, el PP els va tombar la iniciativa per presentar-ne després una de pròpia sobre el burca i el nicab. Si l’extrema dreta exigia més castellà a l’escola, els populars hi votaven en contra per dur una proposta legislativa en la mateixa línia, però amb pocs efectes pràctics. Mentre Vox exigia expulsions massives d’immigrants, la presidenta Marga Prohens va reclamar més control de les fronteres i va nomenar un policia nacional director general d’Immigració. Però els resultats de l’Aragó posen en dubte aquesta tàctica. Vox ha doblat resultats, mentre que el PP ha acusat un desgast. És el moment de recalcular?

“Ens copien el discurs, però amb una versió descafeïnada”, es queixa una font de Vox a les Balears. “Presenten propostes similars a les nostres en immigració, d’altres pel que fa a l’equiparació salarial de les forces i cossos de l’Estat...”, continua:“Es volen vestir de Vox, però no ho són, i la gent vota l’original”. Una altra font de la formació diu que “voldria ser al lloc del PP”: “Creixem facin el que facin”. Aquesta és la tendència: Vox ha passat de 5 a 11 diputats a Extremadura i de 7 a 14 a l’Aragó. En cada territori, el cap de llista del PP va fer una aposta diferent: si l’extremenya María Guardiola va presentar un perfil moderat, a l’Aragó Jorge Azcón va intentar captar el votant de Vox. Per exemple, amb l’assistència de l’agitador d’ultradreta Vito Quiles al tancament de campanya.

“El PP està descobrint com ha d’actuar amb un nou soci amb el qual no ha normalitzat els pactes”, explica l’analista polític Toni Fornés: “Van fent tombs”. Disputar l’electorat indecís de Vox, adverteix, té un problema:“El partit majoritari assumeix el marc mental del minoritari, però Vox és percebut com el més competent en aquestes qüestions”. Per a l’analista, “a tota Europa està demostrat que, quan la dreta democristiana ha seguit aquesta estratègia, s’han enfortit les dretes radicals”. En canvi, considera que el PP hauria d’abanderar qüestions com la fiscalitat i subratllar-se com a partit “amb sentit d’estat”, evitant la confrontació directa amb el govern espanyol.

Un carreró sense sortida

Prohens ha optat per una fórmula intermèdia. Si bé lluita amb Vox per capitalitzar el discurs antiimmigració i carrega constantment contra el president espanyol, Pedro Sánchez, ha mantingut el perfil institucional i no ha deixat de reunir-s’hi. També ha fet bandera de la llei de simplificació administrativa i les rebaixes d’impostos autonòmics. Segons fonts del Govern, la recepta a seguir per frenar –tant a les Illes com a l’Estat– passa per “marcar un perfil propi i de gestió”. Per què competeixen, doncs, amb l’extrema dreta pel discurs antiimmigració? “No és una reacció a Vox, sinó a la preocupació ciutadana, a la qual hem de donar resposta”, assenyala aquesta veu. A la llarga, els populars desitgen que Vox segueixi les mateixes passes que Unides Podem i Ciutadans: “El primer no té més que ossos; i el segon està desaparegut”.

Altrament, una font de l’equip de Prohens creu que, a les Illes, Vox no creixerà tant com a l’Aragó:“La pujada forta la va fer el 2023, quan va passar de tres a vuit diputats”. La mateixa portaveu de l’extrema dreta al Parlament, Manuela Cañadas, va admetre que els sondejos interns els donen un màxim de 12 diputats. Però el nombre d’escons no és el més important: la directriu de Vox ara és entrar a tots els governs autonòmics i fer pagar cars els pactes al PP. Per tant, Prohens ho tindria difícil per reeditar la fórmula de 2023 i governar amb el suport extern de Vox. A més, el partit d’extrema dreta ambiciona la Conselleria d’Educació, la qual cosa esborraria l’accent regionalista i moderat en qüestions lingüístiques que el PP balear s’esforça a remarcar.

“Si Vox entra a la resta de governs autonòmics, el PP balear quedarà en una posició bastant dèbil”, apunta el politòleg Guillermo Bezzina. “L’evidència empírica és que l’estratègia del PP per contenir Vox no funciona”, continua l’expert:“Prohens no tindrà cap temptació d’avançar les eleccions”. En aquest sentit, considera que en l’any i escaig que queda fins als nous comicis haurà de “marcar perfil propi”, com han fet Isabel Díaz Ayuso i Juanma Moreno a Andalusia. “Ho està intentant”, assegura.

Quina és la nostra cultura, segons el partit de manuela cañadas?

Vox ha carregat contra l’ús del vel islàmic i els menús halal a les escoles. Tot plegat, segons la seva portaveu al Parlament, Manuela Cañadas, per preservar “la nostra cultura”. Com és aquesta cultura? Vox té una idea d’Espanya com a nació indivisible i rebutja que les llengües cooficials tinguin estatus propi. A més, en reivindica el passat imperialista.

També treu pit de les arrels en el cristianisme i els valors conservadors de l’Estat contra allò que els seus dirigents qualifiquen de “globalisme” i “multiculturalisme”. A més, obvien els vincles històrics de les Illes amb el món àrab.

stats