Per què no llet d’aquí?
Per què no llet d’aquí?
La problemàtica ramadera a les Balears és greu
La problemàtica ramadera a les Balears és greu. És un problema de rendibilitat econòmica: la producció té un sobrecost d’insularitat i el mercat local no és transparent. El problema és crònic i s’arrossega com a mínim des de fa trenta anys. Voler donar la culpa a l’actual Govern d’aquesta situació no té fonament i és un insult a la intel·ligència. S’ha de potenciar la qualitat, la transformació i la comercialització, amb l’objectiu de recuperar part del mercat local per als productes locals, perquè si el producte arriba al consumidor i aquest el valora, la producció primària se’n veurà beneficiada. Tenim uns productes lactis de qualitat i amb una diversitat notable: formatge de Menorca, llet de Menorca i de Mallorca, formatges diversos de Mallorca... Ara hem d’aconseguir que aquests aliments locals trobin acollida entre els consumidors i no es vegin arraconats per l’actual arribada d’excedents d’arreu d’Europa (sobretot de França i Portugal) empesos per la crisi de sobreproducció.
Valorar la feina d’AGAMA
El 2016 AGAMA, creada el 1958, continua comercialitzant llet
Fa anys els nins feien broma de les sigles explicant que volien dir: ‘Ara Guanyam Alguna cosa Mesclant-hi Aigua’ i no Associació General Agrària Mallorquina. Però aquella llet i el singular Laccao, que sortí al mercat l’any 1944, era gairebé l’únic producte lacti accessible, a més de la llet crua que distribuïa el lleter casa per casa o que es venia a la lleteria. L’any 1990 l’entitat va suspendre pagaments, però el 1997 Comercial Bordoy se’n va fer càrrec i en modernitzà les instal·lacions. Amb la seva història se’n podria escriure el llibre de la ramaderia de vacum de llet a Mallorca. I el 2016 AGAMA, creada el 1958 a partir de l’antiga Lactel, continua comercialitzant llet, nata, formatge, mantega i iogurt per a l’hostaleria i llet envasada per al comerç minorista. Ens cal valorar la feina d’aquesta empresa, perquè són molts d’anys de feina al costat del nostre sector primari.
Jornada de l’ametler
S’hi tractà el maneig de les noves plantacions
Dijous passat es va dur a terme la III Jornada de l’ametler, com a jornada tècnica de referència, organitzada per la Cooperativa Camp Mallorquí. En la jornada es va tractar el maneig de les noves plantacions d’ametler, especialment pel que fa a les seves necessitats hídriques i nutritives. L’exposició sobre la situació actual de les aigües depurades a Mallorca va ser molt interessant. A més, es va parlar de pol·linització, de mercats i de la Identificació Geogràfica Protegida de l’ametla de Mallorca. La cloenda la va fer el president de la Cooperativa, Antoni Garcies, el director territorial de Cajamar, Manuel Galindo, i el conseller Vicenç Vidal. El mercat dels fruits secs encara és dinàmic i el Camp Mallorquí ha fet passes ben fetes, concretades en la seva col·laboració estratègica amb la Unió Corporació Alimentària de Reus.
La qualitat té èxit
Les 17 identificacions de qualitat facturaren 11,4 milions
Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, l’any 2015 els aliments de qualitat de les Balears milloraren la seva comercialització. Durant el 2015 es comercialitzaren 11.406 tones d’aliments amb denominació d’origen o indicació geogràfica protegida de les Illes Balears, cosa que representa un 3,2 % més que l’any anterior. Les 17 identificacions de qualitat de les Illes Baleares facturaren 11,4 milions d’euros. El que sembla bastant clar és que la qualitat certificada és la garantia de l’èxit comercial i que aquesta sols és possible si el sector productor i comercialitzador s’uneixen per fer-la possible. Els miracles ja no existeixen.
La terra, en poques mans
El 3% de les propietats controlen el 50% de la superfície agrària
L’estudi sobre la situació de la terra a l’Estat i a Europa posa de manifest que l’evolució de la propietat en certes regions europees s’acosta a la que hi ha al Brasil o a Colòmbia. El 3% de les propietats controlen el 50% de la superfície agrària útil a la UE. A l’estat espanyol, en la primera dècada del segle XXI, el nombre d’explotacions pageses s’ha reduït un 23,2%. La superfície agrària, a causa de l’abandonament i de fenòmens urbanístics i de requalificació de sòls, ha disminuït un 9,2% (2,4 milions d’hectàrees, 659 hectàrees perdudes per dia). Els canvis en els usos del sòl, la urbanització, l’expansió de les àrees industrials, la construcció d’infraestructures i la destinació de territori a l’explotació energètica pressionen sobre el maltret sòl agrari. Factors com el preu de la terra o la manca de relleu generacional també hi incideixen. La gestió de la terra i del patrimoni públic de sòl agrari, els bancs de terres i els contractes territorials són les propostes de l’estudi.
