El punt d’antic alumne entén de llinatges: “Volíem captar gent autòctona”

PalmaEl punt per ser fill d’antic alumne, que el Govern ha introduït aquest curs als centres educatius, és un criteri opcional d’admissió. Des del moment de la proposta, ja es va advertir que beneficiava sobretot l’escola concertada. I així ha estat: més del 80% dels centres de Mallorca, el 71,4% dels de Menorca i tots els d’Eivissa l’han adoptat. Aquest criteri no té en compte cap circumstància que afecti l’alumne i premia només que els pares estudiassin al mateix centre. En passar pel Consell Consultiu, tot i que el va validar, dues conselleres varen emetre un vot particular en contra.

Alguns centres públics també l’han incorporat: gairebé el 35% de les escoles i set dels 52 instituts de Mallorca; a Menorca, el 9,5% dels CEIP i el 28,75% dels instituts; i a Eivissa, el 29% de les escoles. En total, se n’han beneficiat 1.038 alumnes d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat. La Conselleria no facilita dades per etapes, però les proporcions són importants. No és el mateix dividir el total de beneficiats entre els més de 160.000 alumnes que cursen aquestes etapes, que entre els prop de 8.000 que fan 4t d’Infantil, nivell que concentra bona part de les peticions de plaça.

El 59% dels que han rebut el punt han entrat a centres concertats i la resta, a públics. Aquest punt és el màxim dins els criteris opcionals, tot i que alguns centres n’han atorgat menys i han repartit el marge restant entre els altres dos criteris voluntaris. Una part de la comunitat educativa considera aquest punt discriminatori i segregacionista, ja que deixa fora els alumnes nouvinguts. Davant això, la pregunta és inevitable: per què hi ha centres que l’han adoptat?

“Volíem captar gent autòctona i mirar que la vulnerabilitat es reparteixi entre tots els instituts de la zona”, explica Josep Fillol, director de l’IES Ramon Llull. L’impacte ha estat limitat, perquè el centre té quatre escoles adscrites i els primers cursos d’ESO ja s’umplen amb aquest alumnat. Fillol recorda que la decisió no correspon a la direcció, sinó al Consell Escolar, amb representació de les famílies. “Nosaltres vàrem exposar la situació, els pares hi van estar d’acord i els professors, també”, afirma.

Diversos centres consultats coincideixen que la voluntat de les famílies del centre és determinant. Sovint han estat elles que han reivindicat el criteri, per convicció o interessos particulars, com tenir algun familiar o conegut que s’hi hagi de matricular pròximament. El director d’una escola de Mallorca que ha aplicat el punt en critica la contradicció social: “Tenim molts pares progressistes, contraris al racisme, al classisme… Ara bé, volen el punt perquè desitgen que els seus fills vagin a classe amb gent del poble de tota la vida”, diu.

Sa Pobla disposa d’un acord de redistribució equilibrada de l’alumnat vulnerable, que permet composicions similars entre centres públics i concertats. Malgrat això, tres centres han incorporat el criteri: el CEIP Sa Graduada, el CEIP Vialfàs i el CC Sant Francesc d’Assís. “Tot s’ha de revisar i repartir, però si els alumnes que et demanen plaça no tenen problemes de llengua i entren com a ordinaris, ja els tens dins”, explica Miquel Àngel Pons, director del CEIP Vialfàs, que admet que el criteri d’antic alumne “és injust”. “Si ens donen l’opció, es corre el risc que el Consell Escolar l’aprovi. Entenc que la gent s’enfadi, però tot el sistema de puntuació és injust. Si ets del poble i tens poca renda, entres segur”, afirma.

Pons alerta que no totes les famílies declaren tots els ingressos, cosa que permet que algunes rebin puntuació per renda baixa sense que hi hagi cap necessitat. “No té sentit que els fills dels docents de l’institut rebin 2,5 punts per anar a qualsevol escola del municipi”, afegeix.

A Maó, els tres instituts –Joan Ramis i Ramis, Pasqual Calbó i Cap de Llevant– han gestionat el punt de manera diferent: els dos primers l’han concedit i el tercer, no. Segons una font coneixedora de la realitat de l’escolarització del municipi, tradicionalment, Cap de Llevant i Joan Ramis tenien demandes similars, amb oscil·lacions anuals. Enguany, el Joan Ramis ha pujat, impulsat per l’efecte crida del punt. “El Joan Ramis és un centre amb molta història i sempre que s’ha permès, tot d’una ha posat aquest criteri”, explica.

El Pasqual Calbó, amb menys demanda, ha utilitzat el punt “potser com a estratègia de publicitat per atreure menorquins arrelats”. De moment, l’impacte real és limitat: famílies que havien demanat el Joan Ramis en primera opció i no hi han entrat han acabat al Cap de Llevant o al Pasqual Calbó.

El CEIP Castell de Santa Àgueda, una de les dues escoles de Ferreries, ha atorgat un punt, mentre que la concertada no ho ha fet. La directora, Xisca Allès, considera que és un criteri discriminatori i conservador, però explica que és un criteri que històricament el centre ha aplicat sempre que ha estat possible. Els efectes no han estat els esperats. “Ha quedat fora gent que tenia el punt i ha entrat gent que no el tenia. Hi ha exalumnes que han hagut d’anar a la concertada”, diu. Cal recordar que, durant el procés d’admissió, onze famílies varen mobilitzar-se perquè no varen poder accedir al centre; Educació els va indicar matricular-se a la concertada o a un altre municipi.

La sectorial d’Ensenyament de les escoles cooperatives (UCTAIB) no nega que el punt pugui ser discriminatori, però defensa per què bona part dels seus centres l’han incorporat. “Algunes escoles, com Mata de Jonc i Es Liceu, tenen una identitat molt marcada, amb projectes definits i arriscats en defensa de la llengua i innovació, i és positiu que la gent que hi entri tingui una bona disposició i que entengui i en valori la manera de fer. Podria ser discriminatori, però és un punt residual. Pot ser determinant i marcar la diferència, però, en general, la societat és molt més injusta que aquest barem”, explica Kiko López, president de la sectorial.

El punt per antic alumne destapa una contradicció de fons del sistema educatiu: mentre es proclama l’equitat i la lluita contra la segregació, es consoliden criteris que blinden privilegis familiars, ignoren les necessitats reals de l’alumnat i condicionen l’accés a l’escola en contra del principi d’igualtat d’oportunitats.