Societat 25/03/2023

Prostitució xinesa: massatges, hermetisme i vergonya

La policia va intervenir recentment a un pis d’Inca i va poder parlar amb les dues dones que hi exerceixen, cosa que cada pic és més difícil per a les entitats: l’idioma, la cultura i les cases on es concentra la seva activitat construeixen una barrera al seu voltant

6 min
Interior del pis d’Inca en què va intervenir la Policia Nacional i on exerceixen dues dones xineses.

PalmaClandestina, opaca, hermètica. La prostitució xinesa és la més desconeguda, tant per les entitats com pels cossos policials, encara que la seva presència hagi deixat de ser anecdòtica des de fa uns anys. A Palma, els pisos o locals on les dones exerceixen estan escampats per gairebé tots els barris –des de Santa Catalina fins a Pere Garau– i es calcula que poden superar la vintena en total. Però la barrera de l’idioma, les diferències socioculturals i les cases privades on es concentra la seva activitat construeixen un mur inaccessible entorn d’aquestes dones. Recentment, la vinculació d’un pis ubicat a Inca amb una xarxa de prostitució de la Península va permetre a la Policia Nacional fer-hi una entrada administrativa, prendre fotografies i parlar amb les dues dones que exercien allà. El seu cas aporta algunes dades més d’aquest col·lectiu i n’esbossa un perfil: tenien 46 i 51 anys, estaven en situació irregular i gairebé no sortien de l’immoble, perquè hi havia un home que gestionava el pis. Com que varen dir que exercien de manera voluntària, la policia no va poder actuar i continuen la seva activitat allà mateix.

“L’entrada d’Inca –com la resta que es varen fer a Catalunya i al País Valencià– va ser el 23 de novembre del 2022. Les dones varen reconèixer que exercien la prostitució. No sabem des de quan ni quant de temps feia que eren allà, però la investigació havia durat un any”, explica el cap de la Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF, en les seves sigles en castellà) de Sabadell, des d’on varen coordinar l’operatiu policial. “Vàrem estar fent vigilàncies i vàrem veure que elles vivien allà mateix. No sortien de la casa per a res, només ho feia una persona encarregada. També vàrem prendre declaracions als clients, per saber quantes dones hi havia i a qui pagaven. Normalment, elles deien que no es quedaven els doblers”, afirma l’agent.

Imatges de les càmeres de vigilància de l'interior del pis d'Inca on va intervenir la Policia.
Imatges de les càmeres de vigilància de l'interior del pis d'Inca on va intervenir la Policia.

Després de la intervenció, tant elles com l’home que varen identificar com a responsable del pis –també d’origen xinès– varen quedar en llibertat. “Obtenir una declaració d’elles és molt complicat, per la barrera de l’idioma. Tampoc es va poder detectar que fossin víctimes de tràfic de persones, encara que se’ls ofereixen moltes facilitats, com ara ser testimoni protegit”, lamenta el cap de la UCRIF. L’agent no sap aclarir si els varen obrir un procediment per situació irregular a Espanya, però insisteix que en aquests casos se’ls intenta considerar com a víctimes, malgrat que no ho siguin formalment.

Massatges

El seu homòleg a les Illes, el cap de la UCRIF de les Balears, Gonzalo Calleja, recorda que els agents d’aquí ja havien intentat actuar anteriorment en aquest pis i en tres o quatre més que tenen detectats a Inca, l’únic poble de la Part Forana on la presència de prostitució xinesa és significativa. “No hem detectat res. Feim entrevistes amb les dones a part, però mai ens han explicat res. Diuen que hi són voluntàriament, perquè volen”, assenyala Calleja. Aquestes respostes fan que les situacions de tràfic de persones representin “menys de la meitat” dels casos que detecta la Policia: “venen de països on no es refien de la policia, no ens ho volen explicar i, de vegades, no es reconeixen com a víctimes. També pot passar que venen amb la intenció d’exercir la prostitució, però quan arriben es troben amb unes condicions que no havien acordat”. Aquest és el retrat de les intervencions que fan a pisos, que són prop de 100 l’any. 

Sigui com sigui, Calleja no recorda haver desmantellat cap casa o local de dones xineses que exerceixen la prostitució. “Hem notat que aquests pisos passen per moltes mans: es traspassen o canvien d’encarregats. Tots són d’origen xinès i s’hi exerceix la prostitució, però no són els mateixos responsables. Allà sempre hi ha una persona que rep el client, li mostra la dona i ho anota tot”, detalla. Fins ara, només han aconseguit fer diverses detencions pel que s’anomena “prostitució abusant de l’estat de necessitat de la víctima, és a dir, quan s’aprofiten de la vulnerabilitat de la víctima per obtenir un benefici”, supòsit que –juntament amb el tràfic de persones– és l’únic que permet arrestar una persona per motius relacionats amb aquesta activitat a Espanya. 

“Els pisos han augmentat molt. Aproximadament, tenim constància de quatre o cinc a Inca i uns vuit a Palma”, adverteix l’agent. “Allà hi pot haver vuit dones en una habitació, amb un bany per a totes i armariets per guardar-hi les seves coses. I solen ser 24 hores, és a dir, que han d’estar disponibles en qualsevol moment. Poden estar en pijama al llit que les aixequen perquè ha arribat un client i s’han de canviar per vestir-se provocativament”, indica Calleja. Als pisos cal afegir-hi tres o quatre locals de massatge on saben “fefaentment que s’exerceix la prostitució”, manté. Aquests darrers estan ubicats a la zona del passeig Marítim, a la plaça del Pont i a prop de Joan Miró. Després n’hi ha d’altres al carrer Aragó i a les Avingudes on la Policia no sap què passa realment. 

Hermetisme

“Què dius? No t’entenc. No, no volem res” i, a continuació, una porta que es tanca. Aquesta és l’escena amb què es troben les entitats –de cada vegada més sovint– quan piquen a la porta d’un pis on saben que hi ha dones xineses exercint la prostitució. “Arriba a ser còmic. Et demanes què deuen pensar quan veuen un home allà dret, amb uns preservatius a la mà”, reconeix Jaume Perelló, coordinador i educador del Casal Petit, que és l’entitat de referència a la qual ha d’acudir la policia quan detecta casos de tràfic. Dels prop de 80 pisos que poden visitar en un any, Perelló estima que una desena varen ser de xineses, però “mai t’hi deixen entrar”. “Usen l’idioma per bloquejar-te. És un col·lectiu al qual ens costa molt arribar, estam encallats aquí”, comenta.

Casal Petit es coordina amb la Creu Roja i Metges del Món (amb les quals conformen la XADPEP, Xarxa d’Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució) per fer dues o tres sortides per setmana per atendre dones en situació de prostitució de qualsevol entorn –tant al carrer com en cases i clubs. Per país d’origen, la nacionalitat xinesa va ser la cinquena més atesa per la XADPEP, per darrere d’Espanya, el Brasil, Nigèria i Colòmbia. Independentment de l’origen, les entitats fa mig any que troben més problemes per accedir a elles perquè la majoria de l’oferta és deslocalitzada, és a dir, es fa a través d’anuncis d’internet. Per aquest canal, es publiciten centenars de dones asiàtiques, moltes vegades sota la mateixa imatge o fotografia, que fins i tot pot estar creada amb intel·ligència artificial. “Cercam a les webs i a les xarxes socials, fins i tot a Tinder i Instagram. Feim el que podem, les entitats anam passes enrere en aquest sentit”, reconeix Perelló.

Metges del Món és l’entitat que ha aconseguit arribar a més dones asiàtiques. Va començar a accedir-hi el 2019, gràcies a l’aplicació Ella (inicialment anomenada Iris), desenvolupada amb l’Ajuntament de Palma. Des d’aleshores, han estat en contacte amb 196 dones xineses, dada que suposa prop d’un 7% del total. A més, la seva coordinadora, Belén Matesanz, especifica que tenien entre 35 i 54 anys, edats que –en general– superen la mitjana de les altres nacionalitats. A diferència de les dones sud-americanes o africanes, amb les quals poden acabar sopant a casa seva, aquests contactes amb les xineses no els han permès establir la confiança suficient per saber “què hi ha darrere: si és prostitució lliure o forçada”.

Vergonya

La Creu Roja –que el 2021 va atendre 41 dones asiàtiques, prop d’un 8% del total– trobà en una voluntària xinesa que va col·laborar amb l’entitat la clau per conèixer millor el seu context. “Ens va fer veure que fan servir codis diferents dels nostres. Per exemple, a la Xina, la concepció de l’estat del benestar i les entitats d’ajuda humanitària no tenen res a veure amb aquí. La Creu Roja no és coneguda per ells”, declara Catalina Bagur, coordinadora del Programa de Dona en situació de vulnerabilitat.

Aquesta opacitat es trasllada, fins i tot, a la seva comunitat. Fang Ji, president de l’Associació Xinesa de les Illes Balears (ACHINIB, en les sigles en castellà), conta que “han estat molt silencioses: per elles, està molt mal vist, tenen por i vergonya, sobretot davant la resta de compatriotes”, i argumenta que ni tan sols ell gairebé té coneixement d’aquests casos. El president d’ACHINIB recorda que fa uns anys varen intentar acostar-se a algunes d’elles i que també els varen “tancar la porta”. Amb tot, Ji està completament obert a col·laborar amb qualsevol entitat perquè “la seguretat de les dones, no importa quina feina tinguin, és el primer”.

Les denúncies del sindicat OTRAS

El portaveu del sindicat de treballadores sexuals OTRAS, Miquel Bibiloni, denuncia que aquestes dones “estan en situació administrativa irregular i no poden treballar de res més a causa de la Llei d’estrangeria”. Actualment, no tenen cap dona xinesa afiliada i ho atribueix al seu aïllament. En tot cas, manté que les que treballen en centres de massatge eròtic no els consta que es prostitueixin, sinó que, com a molt, fan massatges “amb final feliç”. Aquí, afegeix, “hi ha un buit legal”, perquè poden treballar “subjectes a contracte”.

stats