Els professionals sanitaris també fan campanya: volen més contractacions

PalmaQueden tres mesos per a les eleccions autonòmiques i els sindicats sanitaris es mobilitzen. Conscients que és el millor moment per negociar amb el Govern i també amb els partits que hi aspiren, els diferents agents socials posen les seves reivindicacions sobre la taula i tots ells coincideixen: volen més contractacions per incrementar la ràtio dels sanitaris i un increment dels diferents plusos salarials.

El Sindicat d’Infermeria de les Illes Balears (SATSE) ja ha presentat un document a Salut, signat per 664 infermeres i coordinadors de diferents centres de salut, perquè s’incrementi el preu de l’hora de guàrdia presencial. Actualment, una infermera d’Atenció Primària cobra 14,08 euros bruts per aquest concepte, independentment de si és festiu o laboral.

La recollida de firmes no només es fa dins l’àmbit sanitari. Des del passat mes de novembre surten al carrer arreu de l’Estat amb la campanya ‘La sanitat que mereixem. Llei de ràtios infermeres’, amb la qual volen informar i sensibilitzar la societat d’una problemàtica encara més gran: manquen infermeres.

Així mateix, volen que s’incrementin les plantilles per llei, a fi que als hospitals de les Balears, com a norma general, hi hagi un màxim de sis pacients per cada infermera i que se’n puguin assignar, de manera extraordinària, fins a vuit -ara mateix atenen fins a setze pacients en el torn de vespre-, i que als centres de salut l’assignació de població per cada professional no superi en cap cas els 1.500 habitants. La ràtio d’infermeres actual és de 5,05 per cada mil habitants, mentre que a Europa n’hi ha 8,8.

Abans, però, cal obtenir 500 mil firmes perquè el Congrés dels Diputats abordi la iniciativa legislativa popular. La campanya de recollida durarà fins a l’estiu.

El Sindicat Mèdic, per la seva banda, ja ha fet públic un decàleg reivindicatiu que els va fer sortir a les portes dels centres sanitaris el passat 7 de febrer.

En el document, vàlid per a tot l’Estat, es destaca la petició d’un increment del pressupost sanitari per a Atenció Primària de fins al 30%. La intenció és ajustar el nombre de targetes sanitàries per professional a través de l’augment de la plantilla.

Altres reivindicacions econòmiques dels professionals sanitaris, que han rebut el suport del Col·legi de Metges de les Balears, passen per l’actualització de les guàrdies -complement que fa dotze anys que està congelat-; la recuperació de la jornada de 35 hores laborals setmanals; l’adequació de la plantilla hospitalària, i l’equiparació de la indemnització de residència amb les illes menors de les Canàries.

Aquesta darrera és una reivindicació antiga del sindicat UGT, que ja el passat mes de novembre va formular una queixa davant el Defensor del Poble. Segons el seu secretari general, Miguel Ángel Romero, la queixa és extensiva a qualsevol tipus de funcionari ja sigui de l’Estat, d’educació o de sanitat.

I és que, per posar un exemple, el govern autonòmic de les Canàries paga fins a 561 euros mensuals en concepte d’insularitat a un treballador sanitari de Lanzarote, quan a les Balears, la mateixa persona cobraria un plus de 83 euros, tot tenint en compte que el nivell de vida no és el mateix.

Tots els sindicats amb representació a la Mesa de Sanitat dugueren a terme el passat mes de gener una acció conjunta per reclamar als grups parlamentaris aquest increment, que ha de compensar el cost de la insularitat. En el seu moment ja recordaren que la Cambra havia aprovat dues iniciatives (proposicions no de llei de 2011 i de 2018, respectivament, a proposta d’UGT) en aquest sentit, però encara no se n’ha fet res.

De manera conjunta amb CCOO, els dos sindicats es varen mobilitzar també la setmana passada per demanar als empresaris de la sanitat privada que traslladin l’increment salarial del 3% als seus respectius convenis col·lectius.

Per la seva banda, el Sindicat de Tècnics d’Infermeria (SAE) també s’ha queixat de les deficiències en la plantilla del servei 061 SAMU de les Illes Balears.

Considen que l’actual és insuficient per cobrir la demanda assistencial real, motiu pel qual es produeixen retards quan reben avisos.