Xavier Gimeno, Laia Carbonell, Josep Tomàs i Bàrbara Duran reben els premis Ciutat de Manacor

Els guardonats obtenen una dotació econòmica i tenen la possibilitat d'editar les seves obres

Xavier Gimeno, Laia Carbonell, Josep Tomàs i Bàrbara Duran han estat els guanyadors dels premis Ciutat de Manacor d'enguany. El professor i escriptor Xavier Gimeno l'ha rebut per l'obra 'Ofici de bastardia'; la periodista i poetessa Laia Carbonell, pel poemari 'Nibrós'; el periodista i guionista Josep Tomàs ha estat premiat per l'obra 'Piròmans', mentre que la professora i investigadora manacorina Bàrbara Duran l'ha rebut pel treball 'Deixem lo dol. Goigs i músiques de Pasqua als inicis del tercer mil·lenni'.

A l'acte d'entrega dels guardons, el públic ha gaudit d'algun fragment de les obres guanyadores a través de les veus de les actrius Bàrbara Nicolau i Albert Martínez. A més, el músic i cantant Roger Pistola ha posat la banda sonora a la cerimònia, que s'ha celebrat al pati de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor.

Els premis Ciutat de Manacor, que impulsa l'Ajuntament, condecoren i promocionen projectes acabats d'escriptors emergents o consolidats, d'assaig, teatre, poesia i novel·la. Tots els guardonats, a més de la dotació econòmica, han rebut un plat de ceràmica fet als tallers d'Aproscom. Cal recordar que els premis Ciutat de Manacor inclouen també l'edició de les obres literàries premiades.

El dictamen del jurat 

El premi Ciutat de Manacor de Novel·la Maria Antònia Oliver ha estat per a Xavier Gimeno per l'obra titulada 'Ofici de bastardia' perquè el jurat, format per Sebastià Alzamora Martín, Tomeu Matamalas Grimalt i Marina Porras Martí, ha valorat la solvència de l'autor en la reconstrucció de l'època històrica dels indians i la seva capactitat per submergir el lector en l'època del modernisme i dels indians a través d'uns personatges molt ben construïts. Aquesta categoria està dotada amb 5.000 euros, el premi econòmic més gran dels Ciutat de Manacor.

Xavier Gimeno és de Sitges. En aquesta ciutat va ser en el seu moment regidor de Cultura, Joventut i Patrimoni. Llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, exerceix com a professor de Llengua Catalana i Literatura a Vilanova i la Geltrú. Col·laborador habitual en premsa escrita i digital, ha publicat diverses novel·les i contes, entre els quals 'Pa de llop', premi Marian Vayreda (2002); 'Fuga', premi Pere Calders (2007), i 'El temps a mitges', premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga (2008).

El jurat format per Glòria Julià Estelrich, Antoni Riera Vives i Anna Pantinat Hernández, guanyadora d'aquest premi en l'edició passada, ha valorat del poemari guanyador, 'Nibrós', de Laia Carbonell, la cohesió de la seva estructura, que diuen que entronca amb la tradició de Víctor Català i la Rodoreda de 'La mort i la primavera'. És un llibre, afirma el jurat, "que atrapa per la seva veritat, per la seva emoció i que amaga una sofisticació compositiva brillantment cohesionada a partir dels millors recursos de la poesia popular". El premi està dotat amb 3.000 euros.

Laia Carbonell Ferrer és una jove poeta barcelonina. Ha estudiat Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Comunicació i Cultura a la Universitat de Sevilla, ha publicat 'Finlandia. Poesia amb acompanyament', premi Amadeu Oller 2015; ha traduït Albert Camus per a Edicions Poncianes amb Francesc Gelonch i ha impulsat i coordinat el llibre i documental sobre el 15-M a Terrassa amb el col·lectiu A les vuit al Raval. Actualment programa l'(H)original, un espai escènic independent i únic, que programa cada dimecres ininterrompudament des de fa 18 anys, al cor del Raval, amb Raquel Santanera i Maria Sevilla.

En l'apartat de poesia el jurat d'aquesta edició també ha fet una menció especial al poemari 'Làpida' de l'autora Núria Busquet Molist.

El jurat de la categoria de teatre, format per Tomeu Amengual, Toni-Lluís Reyes Duran, Carles Cabrera Villalonga, Víctor Muñoz i Calafell, ha considerat que el guardó havia de ser per a 'Piròmans', de Josep Tomàs París, un text dramatúrgic que presenta diversitat de temes d'actualitat i en què destaca la presència del foc com a element purificador, element que l'enllaça amb els clàssics. El premi està dotat amb 4.000 euros.

Josep Tomàs París Castro és tarragoní. Ha compaginat la feina de periodista i guionista de televisió els darrers 14 anys. Ha treballat en programes com 'Espai Terra' de TV3, 'Reinventar-se' del Canal 33 i des de fa sis anys explora l'ecosistema cultural de Barcelona al programa 'Àrtic' de Betevé. Llicenciat en Mitjans de Comunicació per la Universitat de Wolverhampton (Birmingham) i en Dret per la UOC, ha ampliat els seus estudis amb el Postgrau de Guió al Taller de Guionistes (Universitat de Barcelona) i amb cursos de dramatúrgia a la Sala Beckett i a l'Ateneu Barcelonès. L'any 2018 va dirigir el documental 'Menors lluny de casa' per al programa '30 minuts' i és autor de la idea original i el guió del documental 'L'arquitecte de Déu', coproduït per Karavan Films i TV de Catalunya. 'Piròmans' és la seva primera obra de teatre.

El jurat configurat per Andreu Ramis Puig-gros, Margalida Coll Llompart i Josefina Salord Ripoll ha determinat que l'obra 'Deixem lo dol. Goigs i músiques de Pasqua als inicis del tercer mil·lenni', de Bàrbara Duran, sigui la guanyadora d'enguany en l'apartat d'assaig. El jurat ha valorat especialment aquesta obra perquè afronta una manifestació del patrimoni cultural immaterial (els goigs i les músiques de Pasqua) des de perspectives disciplinàries diverses: l'etnopoètica, l'etnomusicologia i l'antropologia. És un estudi que fa una síntesi entre passat, present i futur, entre tradició i modernitat, tot combinant el rigor de l'estudi amb la volada assagística. El premi està dotat amb 3.000 euros.

Bàrbara Duran Bordoy és manacorina. Musicòloga, música i professora, és doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de llibres com '75 music lessons', 'Ca'n Titoc', 'Voleu sales?'; 'Posseïts pel dimoni. La festa de Sant Antoni des de la música rave i trance'; 'Música per a un crim. La balada de Jordi Roca i sa madona des Caparó' i 'Vaig veure John Lennon. Històries del Maharishi Mahesh Iogui, música i músics a la Mallorca dels anys 70', premi Alexandre Ballester 2018. Compositora de la mùsica de diversos espectacles, és també organista i flautista de bec, i membre del grup Polissonia, dedicat a la difusió de la música catalana de l'Edat Mitjana i música hispànica del Renaixement.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF