El PP i Vox suprimeixen de la Llei de costes l’article que pretenia frenar la saturació del litoral

Els dos partits eliminen en ponència parlamentària els principis que obligaven a tenir en compte la capacitat de càrrega de la costa, la pressió urbanística i la protecció dels ecosistemes

5 min
Les casetes afectades per la decisió de Costes
19/11/2026 - 21:12 h
  • CAST
  • ENG
  • DE

PalmaEl PP i Vox varen acordar aquest dimecres, durant la ponència de la Llei de costes al Parlament balear, suprimir íntegrament l’article que establia els principis per evitar la saturació del litoral i promoure’n una gestió sostenible. Es tracta de l’article 6, dedicat a la gestió integral de la costa, que fixava criteris per orientar les decisions de les administracions i limitar determinats projectes o activitats que poguessin comprometre la conservació d’aquests espais. La supressió afecta qüestions com la capacitat de càrrega de les platges, la pressió urbanística, la regressió de la costa, la prevenció dels riscos naturals i la protecció de la posidònia.

L’article tenia un caràcter general, però precisament per això resultava rellevant segons fonts consultades per l’ARA Balears. Establia els principis que havien de guiar l’aplicació de la llei i que podien servir de fonament per justificar restriccions a determinades activitats o projectes. No introduïa prohibicions automàtiques, però proporcionava criteris ambientals i territorials que les administracions havien de tenir en consideració a l’hora d’ordenar i gestionar el litoral.

La seva desaparició és especialment significativa perquè la norma impulsada pel Govern de Marga Prohens es presenta com una llei d’ordenació, protecció i gestió integral del litoral. De fet, quan el Consell de Govern va aprovar el projecte el juny passat, l’Executiu va defensar que permetria reforçar la protecció dels ecosistemes costaners i garantir una gestió sostenible de les platges i els usos de la costa. Ara, l’acord entre el PP i Vox elimina un dels articles que formulaven de manera més explícita aquests objectius.

La supressió s’emmarca en les negociacions entre els dos partits per aprovar una norma que ha suscitat controvèrsia des de l’inici de la seva elaboració. Vox ha manifestat reiteradament el rebuig a les polítiques vinculades a l’agenda del desenvolupament sostenible, un posicionament que contrasta amb els criteris ambientals que recollia l’article eliminat.

Evitar la saturació i l’acumulació de construccions

El contingut de l’article 6 permet entendre l’abast de la decisió. El primer apartat establia que la gestió integral del litoral havia de tenir en compte conjuntament els sistemes hidrològics, geomorfològics, climàtics, ecològics, socioeconòmics i culturals. La finalitat era no superar la capacitat de càrrega i d’acolliment de la costa i prevenir els efectes negatius de les catàstrofes naturals i de la “saturació incontrolada”.

També incorporava una referència expressa a la preservació i restauració de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes essencials per a la conservació del litoral balear. Un altre dels principis eliminats feia referència a la protecció de la costa davant la regressió de la mar, tant per causes naturals com humanes, amb l’objectiu de minimitzar-ne els efectes sobre els ecosistemes i les activitats econòmiques.

Però un dels punts de més transcendència territorial era el que plantejava garantir una ordenació equilibrada de la franja terrestre del litoral, evitant, en la mesura que fos possible, l’acumulació de volums i densitats constructives. Aquest principi podia servir de referència per valorar l’impacte de noves edificacions o activitats econòmiques en zones que ja pateixen una elevada pressió humana.

L’article també establia la necessitat d’elaborar estratègies i plans d’ús del sòl que tinguessin en compte els impactes ambientals i socioeconòmics, a més d’avaluar preventivament els riscos associats a les infraestructures i activitats humanes. Finalment, incorporava l’obligació de prevenir els danys al medi costaner i restaurar-los quan fos necessari.

La desaparició d’aquest conjunt de principis no significa que quedin automàticament sense efecte les proteccions establertes per altres lleis estatals, autonòmiques o europees, però sí que elimina del projecte de llei balear una formulació expressa dels criteris generals que havien de condicionar la gestió del litoral.

Una llei marcada per la protecció dels xibius

La modificació té una dimensió especial si es té en compte el rerefons polític de la Llei de costes. Una de les principals motivacions de l’Executiu de Prohens ha estat cercar fórmules per protegir determinades construccions i activitats existents a la costa, algunes de les quals es troben en una situació jurídica complicada perquè ocupen el domini públic maritimoterrestre.

Tal com ha explicat l’ARA Balears en diferents reportatges, la norma pretén donar cobertura a construccions tradicionals del litoral, com els escars i les casetes de vorera, però el debat també afecta els xibius, restaurants i altres instal·lacions situades en espais especialment protegits. Una de les vies que ha explorat el Govern és el reconeixement del valor patrimonial, cultural o etnològic de determinades construccions. L’objectiu és disposar de nous instruments per defensar-ne la conservació, fins i tot en casos en què la normativa estatal de costes planteja dificultats per mantenir-les.

Aquest plantejament ha generat interrogants sobre fins a quin punt el reconeixement patrimonial pot acabar beneficiant activitats comercials que no disposen de les autoritzacions necessàries o que ocupen espais de domini públic. La controvèrsia és especialment significativa en el cas dels establiments de restauració de primera línia de mar, perquè la protecció patrimonial d’una construcció i el dret a explotar-hi una activitat econòmica són qüestions jurídicament diferents.

L’Estat conserva les competències sobre el domini públic

El Govern balear va assumir el juliol del 2023 noves funcions de gestió i ordenació del litoral, però aquest traspàs no va suposar la cessió de la titularitat del domini públic maritimoterrestre, que continua essent estatal.

Per tant, una declaració de valor patrimonial aprovada per l’administració autonòmica no garanteix, per si sola, que una construcció pugui continuar ocupant aquest domini públic si incompleix la legislació estatal. La normativa bàsica de costes i les competències que conserva l’Estat continuen condicionant les autoritzacions, les concessions i la possibilitat de mantenir determinades instal·lacions. Aquest conflicte competencial ja ha aparegut en altres comunitats autònomes. L’ARA Balears ha informat del precedent valencià, on l’Estat ha recorregut davant el Tribunal Constitucional una normativa amb mecanismes de protecció de construccions costaneres semblants als que es volen impulsar a les Illes.

La voluntat de preservar elements tradicionals del paisatge litoral conviu, per tant, amb un debat jurídic sobre els límits de les competències autonòmiques i amb un altre de caràcter ambiental: quins usos es poden mantenir a la costa i sota quines condicions.

Les advertències dels ecologistes

La preocupació per la manca de garanties ambientals ha estat present durant la tramitació de la llei. Entitats com el GOB i la fundació Marilles han qüestionat diferents aspectes de la proposta i han advertit de la necessitat d’evitar que la nova normativa faciliti una major ocupació de la costa.

Entre les qüestions plantejades hi ha la necessitat d’establir criteris de capacitat de càrrega, limitar les activitats en espais saturats i garantir que la conservació dels ecosistemes sigui una prioritat efectiva en les decisions administratives. Precisament, l’article que el PP i Vox han suprimit recollia alguns d’aquests principis, encara que amb una formulació general que hauria requerit instruments concrets per aplicar-los.

El projecte de llei també regula la distribució de competències entre el Govern, els consells insulars i els ajuntaments, la classificació de les platges segons el seu grau de protecció, les activitats econòmiques i els serveis de temporada, a més de determinades limitacions a la navegació. El passat 10 de novembre, el PP i Vox ja varen impedir que prosperàs l’esmena a la totalitat presentada pel PSIB, que qüestionava l’orientació del projecte i reclamava que es retornàs al Govern.

L’acord assolit ara en ponència torna a posar de manifest les tensions entre els objectius ambientals que el Govern va anunciar en presentar la llei i les modificacions que s’hi introdueixen durant la tramitació parlamentària. La transcendència jurídica definitiva de la supressió dependrà del contingut de la resta de l’articulat i de com quedi la norma quan s’aprovi. Però el canvi té un significat clar: la futura Llei de costes de les Balears perd l’article que establia expressament la necessitat de respectar la capacitat de càrrega del litoral, evitar-ne la saturació i limitar els impactes de les activitats humanes sobre la costa.

stats