Ni amb 30 anys de carrera: els docents balears han de destinar més del 100% del sou a viure a les Illes
L’STEI alerta que el cost de l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu dificulten retenir el professorat i posen en risc l’estabilitat de les plantilles educatives
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaViure i treballar a les Illes Balears s’ha convertit en un exercici de resistència econòmica per al professorat. El cost de la vida, especialment el de l’habitatge, ha disparat l’esforç que han de fer els docents per mantenir una llar fins al punt que, en alguns casos, les despeses anuals superen el salari net que perceben. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Què significa viure a les Balears per a un docent?, elaborat per l’STEI, que alerta que aquesta situació no només compromet les condicions de vida dels treballadors de l’ensenyament, sinó també la capacitat del sistema educatiu de retenir professorat i garantir l’estabilitat dels centres.
Les dades són especialment contundents quan es comparen les retribucions docents amb el cost de la vida. Un mestre o professor del grup A1 sense antiguitat ha de fer un esforç econòmic equivalent al 103,82% del salari net per sostenir una llar de tres persones, segons el model de càlcul de l’estudi. La xifra supera en 24,5 punts la mitjana estatal, situada en el 79,32%. En el cas dels docents del grup A2, l’esforç arriba al 114,89%, gairebé 26 punts per damunt de la mitjana espanyola, que és del 88,91%.
L’estudi, presentat per l’economista de l’STEI Menorca Rafel Carretero, calcula l’esforç econòmic a partir de 27 partides de despesa, entre les quals hi ha l’habitatge, els subministraments i l’alimentació. Per fer la comparació, pren com a referència una llar de tres membres —una parella amb un fill— en què el docent és l’única persona que aporta ingressos, i aplica una retenció estàndard del 25% d’IRPF al salari brut. Les Balears són la segona comunitat autònoma on els docents han de fer un esforç econòmic més elevat, només per darrere de Madrid. La situació és especialment greu a Eivissa i Formentera, on el cost de vida és encara més elevat.
L’antiguitat no ho resol
L’antiguitat i els complements salarials alleugen parcialment aquesta pressió, però ni tan sols una trajectòria professional de 30 anys permet equiparar l’esforç econòmic dels docents balears al dels de la resta de l’Estat. Amb el màxim de sexennis, el professorat del grup A1 encara ha de destinar el 75,39% dels ingressos a les despeses calculades per l’estudi, davant el 58,02% de la mitjana estatal. En el grup A2, la proporció és del 82,91%, mentre que en l’àmbit estatal és del 64,94%. Així, un docent de les Balears que ha acumulat tres dècades d’experiència ha de fer un esforç econòmic equivalent al d’un professional que acaba de començar la carrera docent i que viu en una comunitat amb un cost de vida mitjà. La diferència salarial i el sobrecost de residir a l’Arxipèlag es mantenen, per tant, durant tota la trajectòria laboral.
El preu de l’habitatge és un dels elements que més expliquen aquesta situació. El lloguer anual mitjà a l’Estat és de 12.964 euros, mentre que a Eivissa ascendeix a 22.800 euros i a Formentera arriba a 25.200. La diferència fa que, per a molts docents, accedir a un habitatge a l’illa on treballen sigui cada vegada més difícil. El cistell de la compra també contribueix a eixamplar la bretxa. Davant els 4.165 euros anuals de mitjana estatal, totes les illes superen aquesta despesa i Formentera arriba a 4.980 euros.
Aquesta realitat té conseqüències directes sobre les plantilles educatives. L’STEI alerta que cada vegada hi ha menys joves que volen dedicar-se a la docència i que molts dels professionals que arriben a les Illes només s’hi queden el temps imprescindible per aconseguir una destinació definitiva. Després, una part opta per marxar a altres territoris on el salari permet assumir amb més facilitat el cost de vida.
Aquesta rotació dificulta cobrir baixes i substitucions, fa perdre continuïtat als projectes educatius i incrementa la inestabilitat dels equips docents. El problema, per tant, va més enllà de les condicions laborals: afecta directament la capacitat dels centres de mantenir equips estables i garantir la continuïtat pedagògica. A més, els professionals que arriben al final de la carrera i poden acollir-se a la jubilació a 60 anys opten per fer-ho.
Compensacions per la insularitat
Davant aquesta situació, el sindicat reclama un paquet de mesures per compensar el sobrecost de viure a les Illes i evitar que les condicions econòmiques n’expulsin el professorat. Entre les reivindicacions hi ha incrementar la indemnització per residència, vincular els augments salarials a l’IPC, recuperar les pagues extraordinàries retallades el 2010 i renegociar els complements de difícil cobertura.
També demana declarar Mallorca com a illa de molt difícil cobertura, avançar al gener del 2027 el pagament de la part pendent de la indemnització per residència i equiparar la carrera professional docent amb la de la resta de funcionaris de la comunitat autònoma. En aquest darrer cas, denuncia que els docents cobren uns 120 euros mensuals, davant quantitats que poden arribar a 1.000 euros en altres col·lectius de l’Administració.
Una altra de les propostes és crear un cos únic docent del grup A1, ja que el sindicat considera injust mantenir una diferenciació entre professionals que disposen de titulació universitària. També reclama eliminar el topall de cinc sexennis. Les reivindicacions van més enllà de les retribucions. L’STEI recorda que les Balears fa dècades que destinen aproximadament el 3% del PIB a Educació i reclama elevar aquesta inversió fins al 6%, tal com estableix la Llei d’educació de les Illes Balears. El sindicat considera que la infrafinançament del sistema educatiu agreuja les dificultats per donar resposta a les necessitats dels centres i garantir unes condicions adequades per a l’alumnat i el professorat.