Les claus per limitar la població balear les tenen les institucions locals

PalmaLa població de les Balears s’ha incrementat gairebé un 40% en els darrers 20 anys, i ha passat de 845.630 residents el 2000 a 1.171.543 l’any passat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta xifra no deixarà d’augmentar en els pròxims 15 anys, i el 2030 es preveu arribar a 1.390.671 persones, segons el Consell Econòmic i Social de les Balears. Aquesta situació agreujarà encara més la sostenibilitat d’un territori que és limitat, amb una alta dependència energètica i manca de recursos hídrics. 

La presidenta del Govern, Francina Armengol, va qualificar en el Debat de Política General, del 14 de setembre, de “desafiament” i “repte” el creixement constant de la població. De fet, fa mesos que pressiona l’Estat perquè la reforma del sistema de finançament tingui en compte aquest problema. Però, a més d’intentar aconseguir recursos compensatoris, és possible limitar la població? Els experts consultats ho veuen complicat, però assenyalen que existeixen mecanismes per poder frenar el procés, i les claus les tenen les institucions illenques.

El catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Macià Blázquez, assenyala que els plantejaments urbans municipals, insulars i autonòmics són mecanismes útils per evitar un creixement il·limitat. El professor proposa revisar les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT), que són d’àmbit autonòmic, per limitar el potencial desenvolupament urbanístic, que atrauria nous residents. També considera necessari decréixer en places turístiques. Tot això ja es va fer el 1999, però creu que el marge de creixement que es va establir, i que és vigent, encara “és molt gran”. Blázquez destaca que el Pla General d’Ordenació Urbana de Palma, que es preveu que s’aprovi inicialment a l’octubre, es fonamenta a rehabilitar i revitalitzar la ciutat. Esbucar els edificis existents i tornar-los a fer de bell nou per consumir menys territori. També veu bé reduir el potencial constructiu d’habitatges residencials, però decretant que els que es facin siguin públics. El geògraf adverteix que les Balears van pel camí de convertir-se en una destinació residencial per a gent molt rica, com són les Bahames.

Sobre la capacitat que té l’Administració pública per evitar l’augment de població, el director insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca, Miquel Vadell, considera que el marge “és bastant reduït”. “Hem d’aconseguir moderar el creixement perquè no sigui tan accelerat”, diu, i assenyala que el turisme és el que genera “més atracció” per venir a viure a l’illa. Això implica que milers de treballadors temporals del sector dels serveis hi visquin. Vadell defensa que el Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT), aprovat definitivament l’any passat, intenta contenir el nombre de places turístiques. Com també ho fa la llei turística autonòmica. “Tot això ajuda a minvar l’atracció de població”, afirma. El tècnic recorda que ara està en revisió el Pla Territorial Insular de Mallorca, i que es vol compactar el creixement. A més, reduirà un mica la capacitat de desenvolupament urbà actual. Tant Blázquez com Vadell coincideixen, però, que un factor clau per regular la pressió humana són els ports i aeroports. “Si no en frenes el creixement, no aturarà”, afirma el catedràtic.

Consensuar un model de futur

“Hem de plantejar què s’ha de fer en un territori limitat amb problemes de sobrepoblació, on les persones han de tenir garantits uns mínims de qualitat de vida”, reflexiona el secretari general del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, Josep Valero. Considera que cal consensuar un model de país adaptat al territori. “Si no volem que Mallorca sigui com Singapur o Hong Kong, ens convé dir què volem com a societat; si continuam com fins ara serem una megaciutat que ocuparà l’illa sencera”, assevera. El gran repte, afegeix Valero, és el d’imaginar un projecte sostenible i explicar a la societat els beneficis que té. Recomana ser concrets i transmetre tranquil·litat. 

La normativa europea deixa ben clar que és “absolutament impossible” posar un sostre màxim de residents en un estat membre de la Unió Europea, segons explica el professor de Dret Internacional de la UIB Joan David Janer. “Preval la llibertat de circulació de persones i treballadors i el dret d’establir-se”, diu. Un autònom alemany, per exemple, pot venir a Mallorca a fer feina de metge. En l’àmbit europeu, l’únic que es pot fer per afrontar amb més recursos els impactes causats per l’increment de la població en territoris limitats és impulsar una estratègia comuna per a les illes de la Mediterrània. La iniciativa hauria de tenir en compte les seves vulnerabilitats específiques, amb l’objectiu de fer accions concretes i coordinades. El Comitè Europeu de les Regions, un organisme consultiu que aglutina representants locals regionals europeus, va reclamar aquesta estratègia l’octubre passat, en un ple on Francina Armengol fou la ponent. “Les Balears sempre han lluitat pel reconeixement de la insularitat”, diu Janer, que veu imprescindible que el govern espanyol s’hi impliqui, perquè a Brussel·les només hi tenen influència els estats.