CORRUPCIÓ

“Si un policia es corromp també és perquè hi ha un sistema que ho provoca”

El cap de la Policia Local, Josep Palouzié, intenta posar ordre després del cicló del Cas Cursach

Té l’ànim cansat Josep Palouzié. Com si fes molt de temps que toreja un bou salvatge. Des de juny de 2016 és al capdavant de la Policia Local i des de llavors ha intentat recuperar els ànims i netejar la imatge d’un cos policial que ha vist desfilar pels passadissos dels jutjats, i en qualitat d’imputats, al voltant d’un deu per cent de la seva plantilla.

Arribat de Girona i amb un currículum impecable, Palouzié havia estat dins set cossos de policia local diferents. L’últim, com a intendent en cap de la Policia Municipal de Girona. També va ser membre de la Comissió del Departament d’Interior de la Generalitat i vocal del comitè d’ètica de la Policia de Catalunya. El fet que no tingués cap tipus de vinculació amb el costat més fosc de la policia de Ciutat va ser determinant per a l’aposta ferma de la regidora de Seguretat Ciutadana, Angèlica Pastor, a l’hora de confiar-li el càrrec.

Després de dos anys en comissió de serveis, i sense haver superat certes desavinences amb la batlessa de Girona, Marta Madrenas, Palouzié ha decidit quedar a Palma i continuar tirant endavant un carro que molt sovint s’enroca.

Una plantilla minvada

Hi ha molta feina al carrer però la plantilla actual està envellida, recelosa i reduïda per un cas judicial que no ha fet més que començar. El febrer va ser absolt Jaume Garau. La fiscalia sospistava que havia entregat una carta a l’Ico perquè retiràs les acusacions d’extorsió i amenaces, però finalment la titular del Jutjat Penal 1, el va absoldre a ell i al funcionari de presons, Pedro Talavera.

També el comissari Rafel Estarelles ha hagut de respondre les preguntes del fiscal Miguel Ángel Subirán, que l’acusava de no haver tramitat l’acta per possessió de drogues contra el fill d’un alt càrrec de Cort, íntim de l’exbatle popular, Mateu Isern. Tant Garau com Estarelles estan suspesos de càrrec i tenen encara entre quatre i cinc causes pendents. És difícil saber quan podran reincorporar-se ni si ho faran.

Actualment, dels 857 agents que hi ha en plantilla, 60 són investigats, han estat cessats o han renunciat al càrrec. La majoria d’ells formava part del cos de la Patrulla Verda, la responsable de les inspeccions a locals, bars i discoteques, entre moltes d’altres funcions.

El jutge Miquel Florit ha aixecat les mesures cautelars a alguns d’ells, com Rafel Amengual i Joan Carvaja, que han tornat a la feina. També es preveu la incorporació de José Antonio Manzanares i Jerónimo Urrea. Així, dels seixanta efectius que han de declarar, deu ja han recuperat el seu lloc de treball.

Per tal de posar un poc d’ordre a la plantilla, Palouzié ha intentat negociar amb els sindicats les bases per cobrir una plaça de comissari, dues places de major, tres d’inspector, nou de subinspector i vint-i-set d’oficial. Però la manca de consens i l’excessiva burocràcia han fet que tot aquest procés sigui lent i, de moment, només han estan aprovades les de comissari i de major.

D’altra banda també es preveu que 95 policies que fins ara tenien un contracte d’interins passin a formar part de la plantilla fixa.

Tot i això, no s’han creat noves places. Segons Palouzié, la Regidoria de Seguretat Ciutadana té els braços lligats per mor de la llei Montoro, que no els ha permès crear noves places públiques des de les darreres oposicions, el 2012.

Mesures anticorrupció

Segons Palouzié l’origen de la corrupció dins el cos policial és multifactorial. “Perquè algú sigui corromput hi ha d’haver algú que vulgui corrompre. A aquest fet també va associat l’activitat econòmica. El món de l’oci nocturn és un terreny abonat i facilita aquest tipus de conductes”, explica.

El cap de policia també ho atribueix a una manca d’organització interna i de control de procediments, a la precarietat dels comandaments i als criteris polítics poc clars. Els efectes del Cas Cursach al cos policial i a l’Ajuntament han estat notables. Segons explica Palouzié, els funcionaris són extramament curosos a l’hora de tramitar qualsevol document. “Ens hem vacunat, això és bo, però també ha provocat que l’administració ara sigui molt més lenta”, declara.

D’altra banda, es va voler impulsar la creació d’una Comissió Ètica que establís un codi dentològic per als agents. Palouzié assegura que varen convidar a formar-ne part al jutge Castro i a altres personalitats del món jurídic i acadèmic. A excepció de la UIB, tothom va declinar l’oferta.

És per por, prudència o per excés de responsabilitat? Palouzié encara s’ho demana.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF