Plataforma per la Llengua estudia prendre accions legals per respondre a les decisions dels ajuntaments contra la llengua catalana
"Relegar el català a un apèndix del castellà fa que el català torni poc útil, atès que tothom està obligat a saber castellà, com imposa la Constitució espanyola"
PalmaPlataforma per la Llengua ha anunciat aquest dimecres que estan estudiant les accions legals a emprendre per respondre a les decisions dels darrers dies d'ajuntaments com els de Palma o Calvià "contra la llengua catalana". L'entitat es reunirà pròximament amb el nou batle de Palma, Jaime Martínez, per comunicar-li la voluntat de recórrer contra les mesures aprovades.
L'entitat analitza si la modificació del reglament de normalització lingüística aprovada a Cort la setmana passada pot atemptar contra la normativa vigent de les Balears. Quant a les bases de les convocatòries de les empreses públiques Calvià 2000 i OhLimpia, si aquestes releguen el català a un simple mèrit a l'hora de contractar els treballadors, tal com ha anunciat el govern municipal de Calvià, l'entitat hi recorrerà en contra per la via administrativa i, si convé, les durà als tribunals.
Per a Plataforma per la Llengua, si el consistori compleix el que ha anunciat, podria vulnerar diferents textos legals. La Llei de funció pública, per exemple, que estableix des de fa vuit anys que les administracions han d'assegurar-se que tots els treballadors públics tinguin un cert nivell de capacitació lingüística en català.
A més, el reglament municipal de normalització lingüística, estableix que l'Ajuntament de Calvià té l'objectiu que el personal del consistori conegui totes dues llengües oficials i, especialment, la catalana per tal de potenciar-ne els usos orals i escrits. Així mateix, el reglament fixa que l'Ajuntament procurarà que totes les dependències municipals tinguin personal coneixedor tant de català com de castellà per assegurar el dret dels ciutadans d'adreçar-se a l'Ajuntament de Calvià en qualsevol de les dues llengües.
El delegat de l'ONG del català a les Illes Balears, Ivan Solivellas, ja va intervenir en el ple municipal de l'Ajuntament de Palma dijous passat per denunciar que la modificació del reglament municipal vulneraria els drets lingüístics dels catalanoparlants i desprotegiria la llengua. "Relegar el català a un apèndix del castellà fa que el català torni poc útil, atès que tothom està obligat a saber castellà, com imposa la Constitució espanyola", va dir Solivellas.
Ara, l'ONG analitza si pot tenir recorregut legal dur la modificació del reglament als tribunals o si hi recorre en contra per la via administrativa. Cal tenir en compte que els articles 43 i 44 de la Llei 3/2003, del règim jurídic de l'Administració de les Illes Balears, fixen que les administracions han de fer servir el català en les seves actuacions internes, en la relació entre administracions i també en les comunicacions amb els ciutadans, llevat que aquests sol·licitin individualment rebre-les en castellà. A més, és un mandat constitucional preservar i promoure el patrimoni cultural i lingüístic de l'Estat, com ho és la llengua catalana.
