Pinzellades de vent damunt la mar Mediterrània

PalmaLa matinada del dimecres 13 d’octubre, un fort vent de tramuntana s’amollava cap a la mar Balear des del golf de Lleó. En aquell instant, el satèl·lit Sentinel-1 de l’Agència Espacial Europea orbitava sobre les Balears i enregistrava l’escena (1) que veim a la meitat esquerra del mapa. El dissabte 6 de novembre, també de matinada, es repetia la jugada, amb la particularitat que aquest cop el vent bufava de gregal, i va deixar de testimoni l’escena (2) que podem veure al costat dret del mapa.

Ambdues escenes dibuixen la intensitat del vent sobre la mar mitjançant diferents tonalitats de grisos. Mentre que les tonalitats més fosques indiquen àrees on el vent bufa amb poca intensitat, les més blanquinoses responen a aquelles on ho fa amb força. Això és degut que, a mesura que el vent circula a través de la superfície marina, n’augmenta la rugositat, la qual cosa provoca un fort senyal de retorn al radar del satèl·lit. En canvi, una absència de vent provocarà una manca de rugositat a la mar i, en conseqüència, un efecte especular al senyal enviat pel radar que, dibuixant un angle proper a 90 graus, es perdrà per l’espai.

Les dues escenes, a primera vista semblants, presenten una sèrie de particularitats que intentarem esmicolar. Com hem dit, l’escena (1) correspon a un dia amb fort vent de tramuntana. Si ens fixam en les diferents tonalitats de grisos sobre la mar, observam una franja blanquinosa –indicativa de la presència de vent– que surt del golf de Lleó i que marca un sentit corbat cap al sud-est fins que, un cop superat el cap de Creus, recupera la direcció nord-sud pròpia del vent de tramuntana. Observau el detall de la línia vermella (A) que, de manera clara, limita fins on arriba la influència del vent. El conjunt de la costa nord de Mallorca, amb tonalitats fosques, suggereix poca intensitat de vent, un fet que ens hauria d’estranyar, atès que parlam de vent de tramuntana sobre la serra de Tramuntana. La resposta la trobam a la serralada dels Pirineus, que actua de murada enfront del vent i protegeix aquest indret de l’illa.

En canvi, l’escena (2) coincideix amb un dia de fort vent de gregal que, a diferència del vent de tramuntana, sí que arriba amb força a la costa nord de Mallorca, farcida de tonalitats blanquinoses. El petit requadre (B) mostra alguns vectors amb la direcció i la velocitat del vent calculats a partir de les dades del satèl·lit. A tall d’exemple, inferim velocitats de 13,5 m/s a la badia d’Alcúdia, de 20 m/s davant Banyalbufar, de 13,8 m/s al cap de Tramuntana, a la Dragonera –amb un canvi de direcció–, i de fins a 20 m/s davant la punta de Capdepera.

Pel que fa a les àrees a recer del vent, de tonalitats fosques, ens fixarem en primer lloc en la desembocadura del Roine (C), on el massís Central francès actua de fre al vent de gregal. A Mallorca, la costa entre Sant Elm i el cap Enderrocat (D) queda prou arrecerada gràcies, aquesta vegada sí, a la protecció de la serra de Tramuntana. Per acabar, a l’extrem sud de la imatge (E), trobam unes textures sense un sentit de direcció concret i que coincideixen amb una àrea afectada per tempestes, on precipitava amb intensitat i on es formava vent amb diverses direccions.

Hem vist com els Pirineus eviten, curiosament, que el vent de tramuntana estopegi la serra de Tramuntana i també com, en un altre ordre de magnitud, aquesta protegeix del vent de gregal la badia de Palma. Però acabarem parlant de la mar.

El dissabte 6 de novembre, coincidint amb el temporal de gregal, vaig trescar –amb precaució– fins al cap d’en Grosser, on des de la torre de cala en Basset es podia observar la bellesa dramàtica de l’onatge impactant al cap de Tramuntana, a la Dragonera. Seguidament vaig continuar la ruta fins a cala en Basset, on el temporal també mostrava la seva força. Una escampadissa de plàstic per tota la cala alterava l’equilibri del moment. Vaig pensar que, tal vegada, el temporal no era sinó un còlic de la mar que, mal a pler de plàstic, sentia la necessitat de vomitar-lo.