Les superfícies agrícoles
L’extensió de conreu va perdre 3.783 hectàrees l’any 2020 per la pandèmia
L’agricultura balear passa, com tothom, els sotracs de la crisi pandèmica. Enmig del cap de fibló s’hi veuen brots d’olivera. El que no sabem és si són brots condemnats a assecar-se i morir o són senyals d’esperança. La superfície conrada el 2020 a les Illes Balears va ser de 140.006 hectàrees, quan el 2019 havia estat de 143.789 ha. En un any hi ha hagut una pèrdua de 3.783 ha, un 2,6% del total. La reducció més important és la de l’ametlerar, que ha perdut unes 2.000 ha. La segueixen la dels llegums, amb una pèrdua de 500 ha, i la de les hortalisses i tubercles, que han perdut 600 ha més. Les pèrdues més importants són de terres secanes, però des del punt de vista productiu és rellevant la reducció de la superfície dedicada a hortalisses i tubercles, arran de les poques expectatives de comercialització a partir del març del 2020, a causa del descens de la producció agrícola l’any passat.
Les produccions agrícoles
La garrova, la patata, la vinya i les hortalisses en representen el 70%
Si ens centram en els valors de les produccions agrícoles, veim que el conreu més important, pel que fa a la producció final, és el de les hortalisses, amb 39 milions d’euros i el 27% del total de la producció l’any 2020. En segon lloc hi ha la producció de vi, amb un valor de 35 milions d’euros i el 24% de la producció. Els segueixen les patates, amb una producció de 19 milions d’euros i el 13% del total. Respecte del 2019, s’observa que la producció de garrova, amb 17,2 milions d’euros, ha passat a ser un 12% de la producció agrícola balear, un percentatge tan sols superat per les patates, el vi i les hortalisses. Aquestes quatre produccions (garrova, patata, vinya i hortalisses) ocupen l’11% de la superfície conrada i aporten el 70% de la producció agrícola.
Les produccions ramaderes
L’exportació d’animals va evitar l’any passat que el mercat es col·lapsàs
La producció ramadera està encapçalada per la producció càrnia, que va ser de 23,6 milions el 2020, amb una minva d’un 9,8%. Les vendes fora de les Balears representaren 3 milions, amb una pujada d’un 23%. La producció de llet reportà 24,6 milions, amb una reducció d’un 9,8%. Els ous tingueren un valor de 7 milions d’euros i pujaren un 10%. La mel i la cera aportaren 1,7 milions el 2020, amb un augment d’un 18%. La producció final ramadera el 2020 va ser de 60.074.215 euros i baixà un 2,3%, cosa que aturà la tendència ascendent del 2019 i el 2018. L’any 2020 va ser complicat per a la ramaderia a causa de la dependència de la restauració i l’hostaleria. Les vendes d’animals vius fora de les Balears han evitat el col·lapse d’uns mercats insulars limitats al consum a les llars.
El fracàs de la PAC a les Balears
Les subvencions europees ignoren les condicions agràries de les Illes
Els pagaments directes de la PAC l’any 2020 foren de 28.664.143 euros i beneficiaren un total de 5.677 perceptors. El Pla de desenvolupament rural comportà pagaments de 27.944.302 euros. L’import mitjà per beneficiari del pagament bàsic de la PAC és, a les Balears, de 2.677 euros, mentre que al conjunt de l’Estat és de 4.283 euros, i l’import mitjà dels drets de pagament a les Balears és de 117,58 euros, mentre que la mitjana estatal és de 144,32 euros. Aquests i altres factors expliquen l’efecte desigual de les subvencions europees a les Balears en relació amb la mitjana estatal, que incideixen en la manca de competitivitat del camp balear i no serveixen per invertir una situació de recessió que té l’aparença de ser un fet inevitable quan és un fet produït per un ventall de polítiques que s’han desplegat ignorant les condicions del món agrari balear.
Millora la renda agrària
El mercat va pujar un 5,6% el 2020 gràcies a les subvencions
La producció agrícola va ser de 143,5 milions el 2020 i davallà un 2%. La producció ramadera fou de 60 milions i baixà un 2,3%, de manera que interrompé la tendència ascendent del 2019 i el 2018. De tota manera, el Valor Afegit Brut a preus de mercat fou de 106,7 milions, i com que les subvencions i els impostos representaren 63 milions i 18, respectivament, el Valor Afegit Brut a cost dels factors va ser de 150,7 milions, que col·loquen la renda agrària en 108,2 milions, amb una millora d’un 5,6% respecte del 2019, gràcies a les menors despeses fora del sector i l’increment de les subvencions. L’escassa reducció de la producció en temps difícils (2%) i l’increment de la renda agrària són elements que s’han de valorar. L’impacte discriminador de les polítiques agràries, que no permet fer front als condicionants d’insularitat, es mostra com una llosa que atura la reactivació de l’agricultura balear.
