Oliver Stone, crític amb el poder que atemoreix la societat

Palma“Pensava que Mallorca era un lloc de festa, igual que Eivissa i Marbella, però m’he trobat amb una illa molt més interessant”. Així ho va confessar el director de cinema Oliver Stone ahir dematí en roda de premsa als mitjans de comunicació, atès que aquests dies és de visita per l’illa convidat per la Fundació MIFF (Mallorca International Film & Media Festival). Va oferir una taula col·loqui als espectadors assistents en el CineCiutat de Palma després de projectar-s’hi el seu film guanyador de quatre Oscar Platoon.

La presència del cineasta nord-americà a Mallorca també li ha servit per promocionar el seu llibre La història silenciada dels Estats Units (La esfera de los libros),del qual el març es va publicar l’edició en espanyol, després que s’hagi venut “molt bé als Estats Units, Rússia i Japó”. I ara a Espanya i també a Alemanya “va fent camí”, segons apuntava el mateix Stone.

Un film biogràfic

A finals de desembre està prevista l’estrena de la seva darrera pel·lícula, Snowden, que tracta sobre l’exagent de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA, en les sigles en anglès) dels Estats Units que va filtrar-ne informació classificada als principals mitjans de comunicació del món, per la qual cosa va haver de fugir del seu país. Stone explica que el film és “la dramatització de la vida d’Snowden des del 2004 fins al 2013”, en cap cas és un documental. I, en la línia a què ens té acostumats el director de pel·lícules com JFK i Wall Street, “exposa alguns aspectes importants de l’administració nord-americana”. Per poder produir-la, va haver de demanar suport econòmic a Europa: “El film té un bon guió i una bona història, però no vam aconseguir suport de cap estudi cinematogràfic americà”. Finalment, va ser el capital provinent de França i Alemanya el que ha fet possible tirar endavant el projecte, que en poques setmanes sortirà en la cartellera.

La censura i “autocensura”

Precisament, la manca total de suport americà és una “forma de censura”, critica el director. També existeix, però, el que Stone anomena com “autocensura”, la “por” que atemoreix les societats, perquè “el poder crea por”, com ha ocorregut a Espanya i als Estats Units, aquest darrer sobretot en l’era del senador McCarthy als anys cinquanta.

Oliver Stone va viure de primera mà la censura amb la pel·lícula documental Comandante. El canal de televisió HBO no va voler emetre aquest film, que inclou entrevistes al president cubà Fidel Castro gravades l’any 2002. Un personatge, el de Castro, que al costat d’Hugo Chávez Stone ha qualificat de carismàtics. Durant la seva intervenció d’ahir, va narrar que per poder produir la pel·lícula sobre Nixon va haver d’esperar que morís, ja que era un tipus “molt difícil” i hauria d’haver sofert molts processos judicials, si l’hagués realitzat mentre aquest fos viu: “Ell em va condemnar per televisió per ser un falsificador de la història de Kennedy i ell en sabia molt, d’aquesta història”, assegurà.

En el transcurs de la roda de premsa, el també escriptor va parlar del seu darrer llibre, abans esmentat, després que l’any passat s’emetés per Televisió Espanyola la sèrie narrada pel mateix Stone i que constava d’un total de deu capítols. Per ell, es tracta d’un llibre que ha d’interessar a molts nord-americans que no coneixen la història real del “meu país, que m’estim molt”, ja que s’hi aprofundeix en la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda i l’origen de la bomba atòmica. D’aquesta darrera, el llibre mostra, “amb dades objectives”, que l’objectiu inicial de la bomba atòmica era Rússia i no el Japó. A més, apareix tot un recull de veus d’historiadors que, segons Stone, no tenen gran cabuda en els grans mitjans de comunicació.

Entre ficció i documental

Sobre l’acollida tardana dels refugiats sirians a Europa, també en va opinar Oliver Stone, qui va remarcar que “els moviments col·lectius a través de la història han aconseguit coses”. Per ell, són històries interessants, però “difícils d’explicar i traslladar-les al drama”, a més que un drama “és més car de produir” . El documental d’entrevistes sobre Castro “hauria pogut ser una gran pel·lícula de ficció”, va destacar Stone. Finalment, va afirmar que “totes les meves pel·lícules m’ha agradat fer-les” i que “si no estimes el que fas, no ho pots fer bé”.

El cineasta titlla Aznar de "ca falder" de Bush

El director nord-americà sempre ha estat en el centre de la polèmica en diverses de les seves obres cinematogràfiques, sobretot perquè tracta temes reals i amb un alt component ideològic que ha posat en evidència actuacions del poder i l’administració americans.

Davant d’aquest punt de vista que plasma en els seus guions, ahir en roda de premsa se li va preguntar pel paper que va tenir l’expresident dels Estats Units George Bush, i va contestar que “va contribuir a polaritzar el món, a militaritzar-lo i fer-lo roí” durant la seva estada a la Casa Blanca. Tot seguit, se li va recordar la figura de José María Aznar, aliada de Bush, i Stone el va definir com “un ca falder” i un dels seus ajudants. Per altra banda, va criticar durament l’actual president de nord-amèrica, Barack Obama, per la seva gestió, especialment perquè ha augmentat l’ús de drones en accions de guerra a l’Orient Mitjà i ha perseguit “feroçment” periodistes, a set dels quals ha arribat a “arruïnar-los la vida”, va setenciar el cineasta. A més, va afegir que el premi Nobel de la pau que va rebre Obama l’any 2009 va ser un “error”.

La compareixença d’ahir davant la premsa del director nord-americà va estar acompanyada del batle de Palma, José Hila, qui va agrair la seva presència gràcies a l’“esforç” per part de la Fundació MIFF i CineCiutat per aconseguir que Oliver Stone sigui a Palma. “Tot un referent de compromís ”, segons Hila, “que a través del cine cerca remoure consciències”. Tot això, al costat de Pedro Barbadillo, que ha fet possible que Oliver Stone hagi visitat Mallorca.