Ocupació: borsa de treball per a joves
Un dels eixos centrals dels programes electorals dels partits per a aquest 24-M és l’ocupació. També ho és per al PSC de Vilanova i la Geltrú, que actualment és el primer partit de l’oposició. Per fomentar l’ocupació de la joventut volen crear una borsa de treball especialitzada per a joves. És a dir, un òrgan centrat a informar de les “oportunitats que sorgeixen al mercat de treball per als més joves” de manera “fàcil” i “directa”. Aposten per fer-ho a través de mecanismes que s’encarreguin de controlar legalment la realització de contractes i d’estructurar l’oferta i la demanda d’un col·lectiu que s’ha vist “greument perjudicat” per la crisi econòmica. D’altra banda, també aposten per crear un Consell Municipal de Joventut per donar veu als joves.
L’OPINIÓ DELS EXPERTS
Mònica Clua. Professora de polítiques públiques de la UPF
És una proposta molt genèrica i no ataca les principals causes de l’atur juvenil. Tracta el col·lectiu de joves com un tot sense considerar els dos perfils que, essencialment, hi ha: els aturats sense una educació formal i les persones titulades però que no troben accés al mercat laboral. El jovent és divers i té necessitats diferents. També em sorprèn que no faci esment a una feina digna i de qualitat, i que no parli de la precarietat dels joves al mercat laboral. Tampoc es refereix a la permanència en el lloc de treball. Alhora, trobo a faltar el foment de les cooperatives socials. Cal analitzar quins tipus de col·lectius de joves hi ha a Vilanova, les necessitats locals i a partir d’aquí elaborar polítiques concretes.
Afra Blanco Portaveu d’avalot (joventuts de la UGT)
Comparteixo la proposta. De fet, ja s’implementa a escala catalana i trobo adequat que els ajuntaments també l’adoptin. Seria positiu que aquest tipus de polítiques fossin compartides a nivell local i autonòmic. En relació a la proposta, hi afegiria diverses coses: la borsa de treball per a joves ha de ser gestionada per joves i ha de deprendre de la regidoria de Joventut, no d’un apartat tan transversal com pot ser la regidoria d’Ocupació. També s’ha de fer esment de la precarització i destinar recursos a controlar el tipus d’oferta de treball que s’ofereix. No pot ser que en aquests òrgans s’hi ofertin feines enganyoses i que no se’n pugui verificar la qualitat. Per fer-ho, cal dirigir-hi recursos i personal tècnic.