Catalina Amengual: "Molts de nouvinguts pensen que si t'hi adreces en català ets conservador"

PalmaVa ser a les classes de Llengua Catalana durant la Secundària a Sant Francesc d’Inca quan la llosetina Catalina Amengual Ripoll va començar a interessar-se per la sociolingüística. L’atreuen especialment les ideologies lingüístiques de les comunitats de nouvinguts residents a les Balears en relació amb la llengua catalana. Dilluns que ve, dia 15 de maig, pronunciarà la conferència Ideologies lingïístiques: el cas dels argentins residents a Mallorca. Fa uns mesos que Catalina viu a Irlanda, perquè fa el doctorat a la Universitat de la Ciutat de Dublín.

Per què heu triat analitzar allò que pensen els argentins, i no un altre col·lectiu, en relació amb el català?

— Aquesta anàlisi va ser l’objecte del meu TFG (Treball de Fi de Grau). Prèviament, durant la carrera havia estudiat l’acolliment lingüístic en el cas dels marroquins residents a Mallorca. Després em vaig centrar a analitzar les ideologies que tenen els argentins en relació amb la llengua pròpia de Mallorca. Em vaig decidir per aquest col·lectiu, perquè darrere del dels marroquins és el més nombrós. Per dur a terme l’estudi, vaig entrevistar onze persones originàries de l’Argentina que viuen a l’illa d’ençà de fa anys. Per tant, no parlam d’un estudi quantitatiu, sinó qualitatiu. Gràcies a les converses que hi vaig mantenir, vaig poder fer una sèrie d’interpretacions sobre el que m’explicaren. Allò que tenen en comú aquestes persones és que totes arribaren aquí essent adultes i ja havien acabat el procés d’escolarització al seu país d’origen. Això és important remarcar-ho, perquè el pas per l’escola ofereix una visió de la realitat social i cultural de la nova terra d’acollida de la qual es veuen privades les persones que arriben aquí havent acabat els estudis.

I què en pensen aquests argentins, de la llengua catalana?

— De les entrevistes es dedueix que aquestes persones atribueixen el concepte d’autenticitat al català, mentre que al castellà hi atribueixen el concepte d’anonimat. Aquesta visió és compartida per la majoria de societats on dues o més llengües conviuen en desigualtat. La llengua minoritària rep la consideració d’autèntica, mentre que la llengua dominant té la consideració d’anònima. Aquest caràcter teòricament anònim és allò que, segons els entrevistats, permet a una persona determinada crear-se una personalitat al marge del seu origen. És a dir, segons el seu parer, el castellà et permet crear-te una personalitat social, mentre que el català t’encasella en un grup social pel simple fet de parlar aquest idioma.

Segons aquesta visió, idò, els catalanoparlants només tenim una única personalitat possible?

— Per la majoria d’argentins consultats, el català constitueix una espècie de tret ètnic del grup lingüístic que el parla. A la vegada, tot i que amb una sèrie de matisos, i com molts de col·lectius de nouvinguts, pensen que dirigir-se en català a persones no catalanoparlants és característic d’una personalitat conservadora i de gent major. Alguns dels comentaris amb què m’he trobat són aquells que asseguren que els mallorquins amb qui es relacionen són respectuosos, perquè els xerren en castellà. Per ells, l’educació té a veure amb la moral; faig referència a les actituds i no a la formació. En aquest mateix context, pensen que és graciós que una persona tingui accent català en parlar en castellà. Alhora troben que allò que té valor és no tenir cap marca, perquè un accent denota una identitat.

Quin valor té per ells aprendre català?

— La majoria dels enquestats saben que tenir un certificat de català és un requisit per fer feina a l’Administració. Cap de les persones entrevistades, però, no fa feina en el sector públic i, per tant, no l’ha hagut de menester. Ara bé, una al·lota em va assegurar que volia optar a una plaça del sector públic de la sanitat, però que en va desistir perquè no es va veure capaç de treure’s un B2 de català.

I quan els fills comencen a escola?

— Es produeix un canvi. S’ha de distingir el que pensen els pares del que pensen les mares. En aquesta qüestió hi ha una bretxa de gènere.

Ah, sí?! Quina és la diferència?

— Tant pares com mares pensen que el català a l’ensenyament és una eina de promoció social. Les mares manifesten interès per aprendre’n per tal d’ajudar els fills en els estudis. Els pares, en canvi, tenen una actitud més passiva. No s’oposen a aprendre’l, però tampoc no mostren cap motivació.

Les ideologies lingüístiques són el vostre objecte d’estudi. Per què?

— Quan feia 3r d’ESO al col·legi de Sant Francesc d’Inca tenia Maribel Rosselló com a professora de català. El dia que ens va encetar el tema de diglòssia i subordinació lingüística, vaig pensar que em volia dedicar a l’estudi d’aquests processos. Perquè jo no he estudiat el Grau de Llengua i Literatura Catalanes perquè m’agradi la literatura. El que m’agrada és la part social de les llengües, investigar per què els parlants d’una llengua decideixen utilitzar-ne una altra i rebutjar la pròpia o per què els parlants de llengües diferents de l’espanyol tenen manco drets que els castellanoparlants arreu de l’Estat.