ELECCIONS

Els nous votants en l’era de la precarietat i les ‘fake news’

Els joves que han d’acudir a les urnes per primera vegada el pròxim 28 d’abril han naturalitzat les conseqüències de la crisi i se senten lluny d’un panorama polític cada vegada més atomitzat

Alejandro Torrente té 18 anys i votarà per primera vegada a les eleccions estatals del pròxim 28 d’abril perquè pensa que “és el deure de tots els ciutadans”. Una de les preocupacions d’aquest estudiant d’Enginyeria Informàtica és “la immigració”, la qual, segons explica, “hauria d’estar més regulada”. “No estic en contra dels immigrants, sinó dels immigrants il·legals”, explica. “No pot venir aquí tothom. Després els donen subvencions i habitatge, i tot sembla una festa”, continua. Per subratllar el seu argument, Alejandro explica que el seu padrí va veure “un tutorial a Youtube que explica com entrar a Espanya”. Dit això, quan ha d’afrontar la pregunta sobre la manca de natalitat i la necessitat de disposar de més treballadors per tirar endavant el sistema de pensions, Alejandro admet que “no sap quines mesures es podrien prendre”.

En canvi, el seu amic Matías Salvà, que també té 18 anys i estudia Enginyeria Informàtica, encara no té del tot clar si votarà o no. “Em fa ganes votar perquè és el meu país i al final es fan les coses que diuen els partits, però em fa mandra també perquè al final sempre és el mateix panorama”, comenta. Matías lamenta que “el panorama polític estigui tan dividit” i que la gent “ataqui Vox dient que són d’ultradreta”. “Ser d’esquerres està més ben vist. Per exemple, Podem és d’ultraesquerra però la gent ho respecta”, assenyala.

Aquests dos joves formen part dels més de 26.400 nous votants que s’estrenaran a les urnes en qüestió de només uns dies i que s’enfronten a un panorama polític cada vegada més atomitzat i a unes condicions de vida cada vegada més precàries. “L’esquerra està dividida, i la dreta ha diversificat la seva oferta per oferir un programa a la carta a un públic fragmentat, individualitzat, sense referents ni un discurs articulat”, explica el professor d’Antropologia de la UIB Alexandre Miquel. En una situació en la qual cada vegada és més difícil informar-se, els joves pateixen dos problemes greus per acudir a la cita electoral amb coneixement de causa. Per una banda, “ja no hi ha un coneixement de la història”, apunta Miquel. “Et trobes amb joves de 18 anys que no tenen cap problema a declarar-se franquistes, encara que no saben què és el franquisme. El feixisme ja no necessita ni tan sols disfressar-se, perquè la gent ja no sap ni què és”, afegeix. Per una altra banda, la informació arriba als electors “de manera individualitzada”, i això afecta especialment els joves. “El problema de la comunicació a les xarxes socials és que l’individu es troba aïllat i fragmentat, sense poder debatre ni confrontar opinions. Això no ajuda per fer front a les fake news: s’accepten informacions falses i mentides flagrants i brutals”, continua Miquel.

Aquests ingredients es couen a la mateixa paella que un context social de precarització, conseqüència de la crisi econòmica. “Què li importa a un al·lot de 18 anys que es divideixi el país si acabarà fent feina a Glovo?”, es demana Miquel. “Han naturalitzat la precarietat. Es parla d’economia col·laborativa, però en realitat s’estan repartint els salaris. A més, la relació contractual s’està esvaint: si estàs malalt o arribes tard, no cobres o et poden acomiadar”, explica.
Segons un estudi de la Fundació Gadeso, un 46% dels joves d’entre 18 i 21 anys s’ubica a la dreta de l’espectre ideològic, encara que aquest percentatge varia en funció de la classe social: augmenta fins al 63% en el cas dels joves de classe alta i mitjana-alta i minva fins al 26,5% en el cas dels integrants de les classes mitjana-baixa i baixa, un 71% dels quals es declara d’esquerra o centreesquerra. A escala estatal, el CIS assenyala que un 4,8% dels joves d’entre 18 i 24 anys es defineix com a conservador, mentre que un 2,3% es considera demòcrata cristià i un 17%, liberal. Per una altra banda, un 8,9% dels joves es defineix com a progressista, un 5,9%, com a socialdemòcrata i un 7,3%, com a socialista. En aquest cas, cal destacar que un 16,8% dels joves d’aquesta franja d’edat s’identifica amb el feminisme.

“No podem pensar que tots els joves són iguals, perquè hi influeix molt la classe social a què pertanyen”, indica el sociòleg Antoni Tarabini. Així i tot, una bona part dels joves comparteix el fet que “cada vegada hi ha menys expectatives”. “Quan una persona no té expectatives de futur s’enganxa a qualsevol cosa que enlluerni”, assenyala Tarabini, fent referència a Vox, del qual atreu “la simplicitat”. “El franquisme no importa als joves, perquè és la prehistòria. No és la seva societat”, sentencia.
Per a Jose Pacheco, un estudiant de Biologia de 18 anys, “el problema no és tant l’edat com la desinformació”. Més que localitzar el problema a les xarxes socials, aquest jove el generalitza, perquè “la premsa moltes vegades acaba tergiversant, sobretot la més conservadora”. “Basta veure tot el tema de les clavegueres de l’Estat i les notícies falses que l’han envoltat”. Sobre l’avanç de l’extrema dreta, Jose pensa que és “un fet que s’està produint a tot el món” i lamenta que, en aquest cas, “l’esquerra estigui perduda i dividida”. Juan Miguel Expósito, un altre estudiant de Biologia de 18 anys, considera que és molt necessari votar en aquests moments, “per no deixar un buit i que passi com a Andalusia”. “Hi hauria d’haver una renovació de líders polítics, un canvi brutal”, diu Juan Miguel. “Els polítics estan centrats a barallar-se entre ells i a llançar merda d’un partit a un altre, però els ciutadans no els importen. Només els interessa el poder”, afegeix. Aquest al·lot està molt preocupat per “la involució ideològica” que s’està produint. “S’està tornant a coses que ja estaven superades, normalitzades. Tanta incultura fa ràbia”. Juan Miguel reconeix que sent “llàstima” quan “la gent que votarà Vox ho justifica dient que vol un canvi, perquè aquesta opció política pot perjudicar moltes persones, com ara dones, homosexuals i immigrants”.

El professor de Filosofia Moral de la UIB, Bernat Riutort, parla de “precarietat generalitzada” dels joves, excepte en el cas de “famílies amb possibilitats econòmiques molt altes”. “Les dificultats socials s’han incrementat i les diferències són cada vegada més grosses. Els joves es mouen en un àmbit d’incertesa i malestar difusos”, explica. Malgrat que aquesta situació “podria haver duit a sortides com el 15-M”, aquesta via sembla que no ha arrelat. Segons Riutort, el malestar dels joves “es pot transformar en moltes coses”, que abasten “des de l’extrema dreta fins a posicions contestatàries”.
Quant al posicionament electoral dels nous votants, Riutort considera complicat establir una correlació exacta “entre els temes estructurals i opcions polítiques concretes”. “Tot està molt obert i hi ha molta indecisió.A més, el debat polític no connecta amb els joves. Els partits parlen de problemes que no són els seus”, assenyala.

En el cas de Marina Fernández, una estudiant d’Infermeria de 18 anys, una de les principals preocupacions és “l’accés a l’habitatge”. “Veig molt difícil poder deixar la casa dels meus pares i independitzar-me”, comenta. Marina ha llegit “alguns programes de partits polítics”, i considera que “diuen moltes coses, però després no en fan tantes”. “Com que és la primera vegada, m’ho he volgut agafar amb responsabilitat”, afegeix amb un gran somriure. La seva companya, Inma Mayol, que té 19 anys, a més de llegir els programes dels partits que li interessen, ha mirat “alguns debats” a la televisió. “Demanaria als polítics que inverteixin en sanitat i educació, que són dos pilars de la societat”, comenta. “No haurien de privatitzar res en aquestes àrees.Això no és acceptable”, afegeix Inma, que reconeix que està preocupada per l’ascens de determinats partits. “Sembla mentida que es defensin posicions tan retrògrades sobre l’avortament o els homosexuals”, diu. “No ho puc compartir”, sentencia.u

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF