Hàbitats Naturals
Societat 26/03/2021

Nostàlgia al carrer del ‘Jamón’

4 min
Una dona enfilada damunt una de les fites on fa equilibrismes mentre l’altra dona li fa fotos al carrer del Jamón.

PalmaAbans de la pandèmia, Mallorca s’havia avesat a rebre quinze milions de turistes cada estiu, un disbarat que l’illa no pot assumir de cap manera però que feia feliços els hotelers, i si una cosa ens ha quedat clara, és que la felicitat dels hotelers és la felicitat de tots nosaltres. Per això, després d’haver perdut tota la temporada del 2020 i amb dubtes més que seriosos sobre les perspectives de la de 2021, l’arribada d’uns quants milers d’alemanys mig escapats de casa seva ha tingut l’efecte d’un d’aquests miratges que tenen als tebeos els personatges que es perden pel desert: assedegats i vestits amb quatre pelleringos, de sobte es pensen que veuen un oasi i hi acudeixen corrents. Quan fiquen el cap dins el que es pensen que és un estanc d’aigües cristal·lines, resulta que tot era il·lusió i que només hi troben arena. En fi, deixarem anar les metàfores de moment.

La qüestió és que, a partir del passat cap de setmana, han arribat dos o tres mil turistes alemanys a Mallorca. No sense polèmica: el sector de l’hostaleria alemany no ha entès (perquè no és comprensible) que no es pugui fer turisme dins el país i que en canvi sí que estigui permès escapar-se a les Balears. Aquesta incongruència, i l’augment de l’índex de contagis, va dur la cancellera Merkel a fer un replantejament i a ordenar un nou confinament estricte, decisió de la qual es va haver de desdir al cap d’unes hores, i fins i tot va demanar disculpes per primera vegada en quinze anys de mandat: a Alemanya hi ha eleccions al setembre, i les perspectives de la CDU (que per primer cop no comptarà amb Merkel de candidata) es presenten magres. Al mateix temps, la Comissió Europea (i el Consell d’Europa) ha cridat l’atenció a Espanya per dues minúcies: d’una banda, la persecució de la llibertat d’expressió a l’estat espanyol, personificada en els casos dels rapers Pablo Hasél i Valtònyc. De l’altra, la manca de coherència en les mesures anticovid, novament en relació amb les restriccions de mobilitat: si els alemanys poden venir a Mallorca, com és que els mallorquins (com tots els afortunats súbdits del Regne d’Espanya) com aquell qui diu no ens podem desplaçar ni reunir? La ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, va haver de dir que Espanya compleix “escrupolosament” totes les recomanacions de les autoritats sanitàries, però que, al mateix temps, entenia que hi hagués “greuges comparatius”. Les restriccions (o l’absència quasi negacionista de restriccions) són un dels arguments principals d’unes altres eleccions, inesperades i amb conseqüències: les que se celebraran a Madrid el 4 de maig. Tot és política, certament, i els virus, avui, són més política que cap altra cosa.

El cas és que la irrupció de dos o tres mil alemanys a Son Sant Joan no ha causat miratges tan sols entre l’hostaleria illenca, sinó també entre els turistes mateixos (que deuen haver-se sentit, a la vegada, tan cercats com els espàrrecs). Dos o tres mil alemanys aperduats per Mallorca poc abans de Setmana Santa no són molt coneixedors, però se’n poden trobar traces si un mira pels agres, que són ben coneguts. Així, un dia qualsevol d’aquesta setmana, ja grandiet, només calia voltar un poc per la primera línia de s’Arenal, passat el Six Beach Club (antigament, el patrimonial Balneario 6) en direcció a Palma. Prop dels hotels de la cadena Riu, el San Francisco i el Concordia: en aquest darrer, que té l’aspecte d’un transatlàntic encallat en una zona morta, l’any passat va tenir lloc l’escena dels empleats fets sortir a la porta de l’hotel per aplaudir l’arribada dels primers turistes de l’estiu, que molts van comparar amb el Bienvenido, mister Marshall de Berlanga. En vista de com va anar l’any passat, enguany –si més no de moment– se’ls han estalviat, els aplaudiments i les benvingudes casposes. Diem de moment perquè allò va passar al juny, i al juny encara no hi som. Ara com ara, l’única empleada que veiem és una dona que fa nets els panells transparents de la barana del terrat de l’hotel, i els fa brillar sota un sol primaveral i benigne, com si amb el seu fulgor prometessin qualque cosa, no se sap si fins i tot bona. 

La trobada del dia

Els primers guiris, una mica més d’una dotzena, els trobam asseguts a la terrassa de dos locals de la primera línia que, de fet, són un: el Zur Krone Staube i Gasthaus Zur Krone (bar i hostal La Corona, que ens fa enyorar l’antic Hostal Corona del Terreno de Palma, quan encara no havia estat engolit també pel turistam). Però la trobada definitiva, la trobada del dia, es produeix al carrer Pare Bartomeu Salvà, molt més conegut com a carrer del Jamón.

En arribar-hi no hi ha ningú, al carrer del Jamón, tret d’una parella d’alemanys encara joves que es miren la desolació: tots els locals que a l’estiu sempre bullen de gent, de música, de drogues, de prostitució i de calor –el Bierkönig, el Disco Salsa Rosa, el Safo’s, el Grillmeister, el Bamboleo– estan tancats i barrats, i al mig de la calçada, escampades un poc de qualsevol manera, hi ha unes fites de formigó per impedir el pas de vehicles. La parella s’ho mira, sembla que abatuda, però el fotògraf Isaac Buj ho veu i fa senya: alguna cosa succeirà. I succeeix: de sobte, l’home es posa a ballar enmig del carrer buit, mentre la dona li fa fotos i el grava amb el mòbil. Com més balla més s’anima, amb el Bierkönig darrere, com si al ballarí li arribassin vibracions d’èpoques passades. L’escena és sensacional, però, quan l’home acaba de ballar i se’n van, en ve una d’encara millor: arriba una altra parella, aquesta de dues dones joves, i una d’elles s’enfila damunt una de les fites i es posa a fer-hi equilibrismes damunt la vorera, com ho podria fer una matinada d’estiu, amb moltes copes i algunes substàncies dins el cos. L’altra també li fa fotos i totes dues riuen, indiferents a la presència dels indígenes, que som nosaltres. Una nova bretxa de mercat: la nostàlgia del turisme de gatera.

stats