La UIB alerta de la mercantilització dels estudis sanitaris davant l’arribada de graus privats

PalmaLa Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB ha alçat la veu davant la imminent implantació d’estudis d’Infermeria i Fisioteràpia en universitats privades a les Balears sense una planificació conjunta amb la universitat pública ni amb el sistema sanitari. En un comunicat. la Junta de Facultat adverteix que la formació de professionals sanitaris “ha de respondre a un disseny de país i de comunitat autònoma, i no a una simple oportunitat de negoci”.

El document alerta que la creació de noves universitats privades sense coordinació amb la UIB i el sistema de salut debilita “la capacitat col·lectiva d’orientar la formació segons les necessitats reals de salut de la població balear, i no segons les lògiques de rendibilitat i de mercat”. Per això, la Facultat considera que “hi ha línies vermelles que no s’haurien de traspassar, si es vol preservar un sistema educatiu i sanitari just, sostenible i de qualitat”.

En els darrers anys, assenyala el comunicat, les Illes Balears han viscut una proliferació d’iniciatives privades per impartir Infermeria i Fisioteràpia, gairebé sempre com a centres adscrits a universitats de fora de l’Arxipèlag. Projectes que, segons la Facultat, es presenten amb un discurs atractiu basat en la demanda elevada, la modernització i la manca de professionals, però que amaguen “preguntes incòmodes sobre model de país, equitat i ús de recursos públics”. Davant aquest escenari, la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB –l’única facultat pública que forma infermeres, infermers i fisioterapeutes a les Illes– considera imprescindible obrir “un debat serè però contundent”.

Més estudiants, però amb límits reals

La Facultat reconeix que falten professionals sanitaris, però recorda que la UIB ha incrementat progressivament els numerus clausus sempre que ha disposat dels recursos necessaris per garantir una formació de qualitat. Tot i això, adverteix que existeixen límits estructurals clars en un territori insular amb una xarxa sanitària finita.

L’experiència d’altres territoris de l’Estat és, segons el comunicat, clara: l’expansió accelerada de titulacions privades de ciències de la salut ha tensat la capacitat docent dels hospitals i centres de salut públics, amb més estudiants per unitat, menys supervisió real i una pressió creixent sobre professionals que ja treballen “al límit”. En aquest context, la Facultat avisa que pensar que es pot augmentar indefinidament el nombre d’estudiants sense degradar la qualitat formativa és “senzillament, irreal”.

Un altre dels eixos centrals del comunicat és l’equitat en l’accés als estudis. La universitat pública, recorda la Facultat, es regeix pel mèrit acadèmic, amb notes de tall d’Infermeria i Fisioteràpia entre les més altes de la UIB. En canvi, els projectes privats que s’anuncien a Mallorca ofereixen notes de tall més baixes i matrícules elevades, inassolibles per a moltes famílies. La Facultat planteja una pregunta directa: quin missatge es transmet quan una persona amb més recursos econòmics pot accedir a la mateixa titulació amb una nota molt inferior a la que s’exigeix a la universitat pública? Segons el comunicat, això no és ampliar oportunitats, sinó aprofundir en les desigualtats.

Pràctiques clíniques i recursos públics

El text també posa el focus en el que qualifica de competència deslleial i en l’ús de recursos públics. Qualsevol grau d’Infermeria o Fisioteràpia necessita milers d’hores de pràctiques clíniques en hospitals, centres de salut i dispositius sociosanitaris del sistema públic, que ja assumeixen la formació dels estudiants de la UIB. La inversió en estructures docents, supervisió i coordinació recau principalment en el sistema públic i, segons alerta la Facultat, acaba beneficiant parcialment projectes educatius privats amb un objectiu legítim de lucre. El comunicat es demana si és raonable que el sistema sanitari públic es converteixi “en la plataforma estructural de negoci d’empreses educatives i grups hospitalaris o immobiliaris”.

La Facultat també qüestiona l’argument de la manca de professionals com a justificació de la proliferació de graus privats. Segons el comunicat, el problema de fons no és tant la falta de titulats com la manca de condicions laborals, salarials i vitals que permetin retenir-los. Molts professionals formats a les Illes emigren a altres comunitats o països amb més estabilitat i reconeixement. Sense millorar aquestes condicions, adverteix la Facultat, formar més graduats no resoldrà el problema i pot convertir la universitat en “una cadena de producció de professionals per a un mercat global”.

Defensa del paper de la universitat pública

El comunicat reivindica que la universitat no és només una fàbrica de títols, sinó un espai de pensament crític, recerca i compromís amb el territori. La UIB, a través de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia, destaca la seva trajectòria formant professionals per als àmbits hospitalari, d’atenció primària i sociosanitari amb vocació de servei públic.

Finalment, la Facultat fixa “línies vermelles” clares: la formació en professions vinculades a drets humans com la salut no pot quedar subordinada a la capacitat de pagament ni a estratègies empresarials. Per això reclama una planificació conjunta entre el Govern, la UIB i el Servei de Salut; garanties d’equitat; protecció de la qualitat formativa i el reconeixement del paper estratègic de la universitat pública. En un context en què la sanitat pública torna a ser reconeguda com un pilar de la convivència, el comunicat conclou que afeblir el model públic “per la porta del darrere” és profundament contradictori i defensa que “defensar la universitat pública no és corporativisme”.